Les creus que marcaven els límits del poble (segona part)

Després de les quatre creus tractades la passada setmana, avui ens dedicarem a aportar algunes dades de les altres quatre restants.

5) Creu d’en Topissa, aquesta creu deu el seu nom a algun dels membres de la família Mir, de sobrenom Topissa, probablement a Miquel Mir, les cases del qual estaven just davant la mateixa, veïnes de la del paraire Antoni Vidal, citades també com a la creu d’en Domenge o d’en Topissa, motiu pel qual inferim que les dues cites pertanyen al mateix monument, extrem confirmat per altres documents com les cases que Antoni Pasqual de Bellver, veí de la zona, titulava a la creu d’en Domenge. Bartomeu Ferrà la situa “en la placeta de na Camel·la, extremo inferior de la calle dels bous” i nosaltres, a la vista del plànol de Berard i les dades que hem pogut aconseguir, situam a l’encreuament del camí de les pedreres d’en Xema amb el que conduïa a Sant Llorenç des Cardassar travessant el raval del mateix nom, just al final del carrer dels Bous per on entraven a la vila “davant les casas dites den Ribot, camí de les Padreras y de las vinyas”. Fou alçada pel picapedrer Tomàs Rosselló, veí de la zona, amb càrrec a la butxaca de Joan Femenies i beneïda pel rector Malferit, el 24 de febrer de 1567. L’any 1821 fou destruïda. Com era habitual, prop d’aquesta creu, es trobava també una sínia per aprovisionar d’aigua als assedegats pagesos i les seves bísties quan arribaven de fora vila. Era la Sínia d’en Camello com es veu per la inscripció de dues cases del paraire Antoni Artigues situades a la creu d’en Topissa, en el cantó de la Sínia d’en Ballester [Camell]

6) Creu de sa Bassa segons Ferrà estava ubicada al centre de sa Bassa. El plànol de Berard i les dades que hem pogut abastir ens diuen que més bé es trobava al mig dels carrers de l’Anell i de n’Amer, davant les cases de mosson Antoni de Puigdorfila, segurament un dels llocs triats pel saig per fer les seves crides. Molt probablement fou construïda dins el segle XVI per beneir el tràfec que circulava cap al camí reial de Ciutat per una banda i cap a la Tafal per l’altre i, també, per guardar un antic hospital existent en aquell indret fins la demolició, cap el 1625, de part de l’illeta, concretament el frontis que mirava cap a sa Bassa. Com la majoria de les creus finí a la primera meitat del segle XIX.

7) Creu del camí d’Artà. Jeroni de Berard i Bartomeu Ferrà la situen  al cap d’amunt del camí reial d’Artà, just abans de prendre el cap avall, aleshores darrere l’antic temple parroquial. Aquesta creu fou construïda a expenses de mossèn Marc Riera en commemoració del sermó que sant Vicenç Ferrer va predicar l’any 1413. Després d’algunes vicissituds al llarg dels segles, enderrocament per tempesta inclòs, va restar molts d’anys dins el pati de l’església parroquial fins que fou col·locada al costat del portal major del Convent. Cal afegir que en aquest indret, antigament, també existia un pou.

8) Creu del Cementeri, l’any 1662 Nicolau Truyol posseïa una sort a na Pelada (bona part de l’àrea compresa entre l’actual plaça Ramon Llull i la ronda del Port), junt a la creu d’en Servera. Dins l’eufòria sorgida a finals del segle XVI, per construir creus a les entrades dels diversos camins que ingressaven al poble, l’any 1598 s’erigia aquesta creu a la cruïlla dels camins de Son Galiana i de la mar i Cala Manacor, junt a la vinya de Pere Servera. Altres propietaris documentats eren Angelina, vídua de Rafel Truyol qui posseïa una quarterada o Rafel Nadal amb una quarterada i mitja. Prop d’aquest monument, el 1864, s’executà a garrot l’artanenc Miquel Llull, acusat, juntament amb la seva germana, de la mort de son pare. Fou destruïda l’any 1875 pels enemics del catolicisme, segons l’autor de l’article, i substituïda per una altra de ferro.

 Amb aquestes vuit creus quedarien emparats, al llarg de centúries, tots els camins que confluïen al poble

 Encara, però, podem trobar una altra creu, a mà dreta del camí de Conies, aferrada a la caserna de la Guàrdia Civil, tot i que aquesta és una creu moderna alçada per iniciativa de mossèn Baltasar Pinya i finançada pels veïns d’aquella contrada, el segle passat.