Aquesta setmana parlam amb el psicòleg esportiu Marc Sansó (Manacor, 1988), perquè ens conti en quin punt està la psicologia esportiva, quins són els seus reptes i com ha pogut afectar la crisi del coronavirus en la forma d’actuar de professionals i aficionats.
Quins són els principals reptes de la psicologia esportiva a dia d’avui?
Encara són molts. Ha de pensar que quan parlam de psicologia esportiva no només ho feim des d’una perspectiva aplicada, sino que hi ha altres perspectives com la investigació i l’educació i la formació. Si parlam de l’aplicada, té diversos reptes com el de rompre mites, estereotips, prejudicis, etc. Un altre molt important és el de normalitzar la psicologia esportiva. Amb això vull dir que encara no és habitual que un esportista acudeixi a un psicòleg, com tampoc dins l’equip de treball d’un club. Així mateix poques federacions són les que aposten per aquesta figura. Sí que de cada cop es va avançant però encara queda molt de camí per recórrer. Això succeeix perquè avui en dia encara no s’entén la psicologia esportiva com a necessària. Els hem de fer entendre que tenim molt a treballar més enllà de la resolució de problemes. Molts cops es veu la figura del psicòleg esportiu com un bomber, pel fet d’acudir a ell quan hi ha un problema i no com un professional que necessita treballar diàriament amb els esportistes, entrenadors, clubs, etc.
Té la sensació idò que els clubs encara no valoren la psicologia com tocaria…
Aquí trobam una mica de tot, clubs que no entenen la importància d’aquesta figura, altres que ho entenen però no hi aposten, altres que hi aposten però amb condicions que limiten molt el treball del professional i altres que hi decideixen apostar cent per cent perquè realment entenen la importància del psicòleg. Sí que és cert que alguns clubs comencen a interessar-s’hi, però després, a l’hora de la veritat i al moment de donar la passa i apostar econòmicament per aquest professional, costa molt. La psicologia s’hauria de començar a entendre com una variable més que afecta directament al rendiment esportiu i al benestar dels esportistes. Tothom pot entendre la importància de comptar amb un preparador físic i un fisioterapeuta dins el club o el cos tècnic per fer un treball constant i diari amb els i les esportistes, però no passa el mateix amb la psicologia, quan molts de cops és el motiu o l’excusa que justifica els mals resultats: Per exemple, hem perdut perquè hem entrat tard al partit, ens ha fallat la concentració, ens ha faltat actitud, etc.
Hi ha clubs que no entenen la importància d’aquesta figura. Alguns sí que ja han donat la passa
Creu que pot afectar psicològicament aquesta crisi sanitària en el rendiment esportiu?
Depèn, hem de pensar que cada esportista és diferent i que no tots senten ni actuen de la mateixa forma. Però intentant generalitzar, la resposta seria afirmativa. Si parlam de rendiment, d’obtenir la nostra millor versió, hem de pensar que necessitam la nostra capacitat cognitiva cent per cent enfocada en la tasca. Si trobam alguns estímuls, emocions com per exemple la por, o pensaments que absorbeixen capacitat cognitiva, el rendiment baixa segur. No és el mateix anar a fer un entrenament o un partit-competició estant centrat en les coses que has de fer, aconseguint enfocar-te amb els estímuls rellevants en cada moment, etc., que anar a un partit on una part dels teus pensaments et diuen, ara em puc contagiar, he d’intentar mantenir la distància, he d’evitar el contacte, quan acabi la competició m’he de dutxar i desinfectar bé i a la roba també, ara m’han passat una pilota que no ha estat desinfectada… i com aquests mil exemples més. Evidentment aquesta situació haurà generat creences i expectatives en totes les persones, i els esportistes no en són una excepció. Si aquestes creences i expectatives no es gestionen bé poden afectar el seu rendiment, i al seu benestar.
El coronavirus haurà generat creences i expectatives en totes les persones, i els esportistes no en són una excepció
El seu treball és més efectiu en moments crítics o en el dia a dia?
Com he comentat abans, moltes persones veuen el psicològic com un treball de resolució de problemes, però la psicologia esportiva va molt més enllà. Quan parlo de resolució de problemes em refereixo al que vostè ha anomenat com a moments crítics. Ara bé, s’ha d’entendre la psicologia com una variable més per a la millora del rendiment dels esportistes. Per exemple, vostè entendria la preparació física o el treball tècnic i tàctic o el treball de recuperació o de nutrició com una cosa només puntual o més bé com un treball constant i diari? Entenc que la resposta seria un treball constant i diari, per tant la psicologia esportiva necessita el mateix. Creu que podem millorar la capacitat d’atenció o concentració amb un treball puntual? O la comunicació de l’equip? O la cohesió? Evidentment que no, tot això requereix una planificació i un treball diari i constant com les diferents variables que he mencionat anteriorment.
És cert que també treballam en situacions crítiques. Pot ser nosaltres mateixos per intentar entrar dins el món de l’esport, ens hem equivocat donant a entendre que treballam només per això o hem acceptat treballs en els quals sabíem que només eren per la resolució d’una situació. Però un treball com cal passa per un entrenament constant.
Evidentment el treball en moments crítics és efectiu. Hem de pensar que si s’arriba a aquest punt, és perquè alguna cosa no s’està gestionant així com toca o es perd pel camí. Si nosaltres treballam en aquesta situació i proporcionam les eines necessàries per resoldrer-la el nostre treball serà efectiu. Però fixi’s que he dit AQUESTA situació, perquè cada una és diferent i no vol dir que les eines que són útils per una situació ho siguin per totes.
Això també és deu a què molts cops cercam resultats immediats, i això sí que succeeix quan treballam amb un moment crític, però no amb una planificació diària.
Com va sorgir la possibilitat de fer feina amb un club de nivell professional com és el Club Volei Manacor?
M’agradaria començar per agrair per apostar i confiar amb la psicologia esportiva, en mi i el meu treball. Per donar-me la llibertat que he tingut a l’hora de treballar amb l’equip. El club estava en una dinàmica bastant negativa pel que fa a resultats i el club va apostar per la psicologia esportiva per veure si el treball d’aquesta variable extra els podria ajudar a millorar el seu rendiment.
La preparació psicològica varia segons quin sigui l’esport o té més importància la capacitat de competir en general?
S’adapta a cada esport, no és universal. No hi ha eines generals o pautes generals que siguin útils per tots els esports. Sí que és cert que moltes eines són adaptables a tots, però necessiten modificacions i adaptacions. No és el mateix un esport individual que un d’equip. No és el mateix un esport on vas a 300 km/h que un altre on l’objectiu és encertar la fletxa a la diana, etc. Per realitzar un treball psicològic de qualitat és important conèixer l’esport i adaptar-hi la psicologia.
Mallorca és un bon lloc per exercir la seva professió o hi hauria més possibilitats marxant a fora?
Crec que és un bon lloc. Hem de pensar que la psicologia esportiva no només s’enfoca en l’esport del rendiment (amateur o professional), sino que té altres vessants com les persones que volen realitzar activitat física però els costa ser constants, o volen aconseguir uns objectius personals molts concrets, per exemple. També pot treballar amb esportistes lesionats, amb pares i mares que volen millorar les conductes o les accions amb els seus fills i filles per una educació esportiva de qualitat, etc.
Així i tot, si ens centram amb la psicologia del rendiment, hem de pensar que hi ha una sèrie d’equips professionals a Mallorca, així com esportistes que competeixen a esports individuals que ho fan en l’àmbit professional. A més també es pot treballar amb molts esportistes que estan a fora amb els seus clubs i tornen a l’estiu un parell de setmanes. Així com vénen i treballen la part física, poden treballar la part psicològica.
Hi ha esportistes que no necessiten ajuda psicològica o sempre hi ha marge de millora per a cada un?
És cert que alguns esportistes estan més avançats que altres en aquest aspecte, ja sigui perquè ho hagin treballat abans, perquè des de petits els seus pares els han educat per fer front millor a aquestes situacions. Però jo som dels que pensen que sempre es pot millorar, i a més en un entorn tan canviant com és l’esport. Evidentment la planificació del treball serà diferent, però penso que sempre es pot millorar.
