Les creus que marcaven els límits del poble (I)

Diumenge passat parlarem d’una dotzena de topònims manacorins poc coneguts i en aquesta ocasió creim interessant aportar algunes dades sobre les creus que beneïen els qui arribaven al poble pel tramat de camins que hi conduïen.

El deu d’octubre de 1885, inclòs dins el primer Tom del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Bartomeu Ferrà publicava un treball dedicat a las ‘Cruces de piedra’ de Manacor, el qual ens servirà de guia per enllestir la passejada per tal de recordar els llocs on s’erigien aquests símbols tan característics de la religiositat dels nostres avantpassats.

Hem de dir que de les vuit creus mencionades per Ferrà, sobre el plànol de Jeroni de Berard n’hem pogut assenyalar sis (les marcades en vermell) mentre les altres dues (marcades en verd) no se destrien en el plànol.

 

 

Seguint, doncs, la relació de Ferrà, la qual completarem amb dades aportades per la publicació local La Aurora número 85, titulat “Cruces de piedra de Manacor”, publicat el 18 d’abril de 1908 i signat pel prevere Antoni Truyols,  començam l’itinerari, sobre el qual avui comentarem les quatre primeres.

  • Creu de s’Antigor situada al bell mig de la placeta del mateix nom sobre el camí que arribava de Felanitx i continuava cap a la Ciutat de Mallorca per la via dels Gerrers. Ja la trobam citada l’any 1591 quan mestre Mateu Vanrell rebia 10 lliures per “una creu que stà en l’Antigor”. Pareix ser que junt al monument, aprofitant un pou existent, s’haurien disposats uns abeuradors per a les bísties que rodaven per aquells camins. Fou alçada a instàncies dels veïns de la zona, amb l’ajuda dels jurats locals, La Aurora la situa junt a la casa del cirurgià mosson Antoni Barceló Pasturano, per la qual cosa també se la cita com creu de mosson Toni Pasturano. Una altra notícia, aquesta de finals del segle XVII, demostra la progressiva urbanització del redol com la casa que Joan Pastor Pastorino tenia davant la creu de s’Antigor, prop del molí de vent de Joan Casellas Petit, sobre el camí de Ciutat. Al llarg dels anys que presidí la placeta sofrí diverses intervencions fins que, finalment, l’any 1840 fou traslladada al cementeri i, al seu lloc, s’obrí un pou.

 

Aquest retaule, adossat al frontis de l’antic escorxador, amb relleu de la Immaculada i quatre àngels, podria ser l’instal·lat antigament a s’Antigor, o tal vegada un dels misteris del rosari semblant als existents en temps passat en el camí de Lluc, la qual cosa seria factible doncs per allà passava l’antic camí que anava de Santanyi a aquell monestir, segons Bartomeu Ferrà, BSAL, Tom I pàg. 7.

  • Creu de Fartàritx, tot i que Bartomeu Ferrà argumenta que la primitiva estaria a una placeta propera a l’abeurador, la documentació que hem consultat ens diu que a finals del segle XVI ja existia la creu de Fartàritx. Al segon quart del segle XVII tenim constància de la presència d’habitatges davant la Creu, al camí de Felanitx, un brancal de la via provinent de la vila veïna el qual entrava al poble pel carrer de la Creu de Fartàritx. El monument es mantingué al seu emplaçament fins el 1840 quan fou traslladada al cementiri. L’any 1883 es col·locà l’actual, obra del mestre Joan Pocoví segons disseny de mossèn Alcover. El seu cost anà a càrrec de Pere Joan Galmés i Martí Fons.
  • Creu de l’Abeurador a mode d’hipòtesi proposam la possibilitat que la creu de l’abeurador, citada per mossèn Truyols al seu article publicat a La Aurora, podria ser la mateixa que els documents consultats ens citen com la creu d’en Bauçà, doncs Martí Bauçà de la Costa (recordau, ara part del carrer Jaume Domenge entre el de n’Olesa i la plaça Ramon Llull) titulava una closa a la creu d’en Bauçà. S’aixecava prop del pou rodó i estaria datada cap finals del segle XV o començament del segle XVI, essent, per tant, una de les més antigues de la vila. L’any 1840 fou traslladada al cementeri. Per altra banda Bartomeu Ferrà assegura que se trobava sobre una graderia junt al pou rodó.
  • Creu del camí de Ciutat també, com gairebé totes, se situava arran d’un pou, en aquest cas el de na Daniela, a l’entreforc del camí que conduïa a la Casa Nova i a les Parellades i el camí reial de Ciutat, a l’entrada del poble. L’any 1597, a petició del veí Joan Pastor, i amb l’ajuda de veïns i de la Universitat, fou erigida aquesta creu, mantenint-se en el mateix lloc tot i sofrir alguns desperfectes, fins que el 1840 fou traslladada al cementeri. Prop de la creu del camí de Ciutat, a mitjan segle XVII hi tenien els seus habitatges Antoni Cerdà de la Casa Nova, la vidua de Guillem Alcover Corentina, el paraire Antoni Sardà (Cerdà) , Bartomeu Riera Tafal i els molins de Joan i Bartomeu Cerdà .

 

Print Friendly, PDF & Email