Quan a Manacor hi hagueren molts més teixidors que fusters

Dins els gremis d’artesans dedicats a la confecció de peces de vestir, avui tractarem sobre el treball de les dues branques de teixidors que trobam documentats a Manacor, concretament els teixidors de llana i els de lli, tot i que a Mallorca se’n podien trobar altres treballant diverses matèries com la seda, el vellut, l’estopa i el cànem.

Els teixidors de llana i de lli, col·legiats conjuntament al segle XIV, disposaven de gremi propi a Manacor des del segle XVI, immersos en la producció de robes comunes de qualitat mitjana, bàsicament consumida al poble, amb un escàs romanent destinat a l’exportació fora del terme.

La progressió dels artesans d’aquesta activitat manufacturera, fruit del creixement demogràfic del municipi, la podem mesurar a la vista del nombre de manacorins que la practicaven. Així dels vint-i-un teixidors documentats al segle XVI (8 de llana i 13 de lli) se passa als cinquanta-dos al segle XVII (12 de llana i 40 de lli) per arribar als cent vint-i-nou a finals del set-cents, xifra que representava el 5,1% de la població ocupada en tasques de la menestralia.

Ja entrat el segle XIX a Manacor se comptabilitzaven 50 tallers destinats a teixir el lli i altres 8 a manipular la llana, donant feina a un total de 118 treballadors, tenint present que, aleshores, els manacorins dedicats a la fusteria eren 72 agrupats en 36 tallers. Per donar una idea de la importància dels teixidors dins l’entramat productiu local direm que al llarg del vuit-cents a Manacor hi havia una mitjana d’un teixidor per cada 175 habitants mentre a Sant Llorenç del Cardassar, on obraven 5 teixidors, la mitjana era d’un teixidor per cada 215 persones (365 habitants al nucli urbà i altres 710 a fora vila).

Al segle XIX se comptabilitzaven 58 tallers de teixidors per 36 fusteries

A mesura que s’anaven obrint nous mercats, milloraven les comunicacions i arribaven productes de fora, aquesta manufactura anà decaient i, a mitjan segle XIX, a Manacor se comptabilitzaven trenta-vuit telers mantenint-se en trenta-nou a finals de segle.

Una vegada centrada la qüestió, com és habitual, passarem a presentar alguns dels manacorins que desenvoluparen aquesta manufactura, en la qual també es constata la pervivència de nissagues familiars al llarg dels segles.

Al segle XVI, entre els teixidors de lli es documenten: Jaume i Sebastià Frau, Antoni Grimalt, Antoni [Riera] Melchior, Bartomeu Miquel, Joan Oliver, Joan Palafanguer, Guillem Parera, Pere Bonet Paloni, junt al fossar, Joan Cabrer Boguet, Pere Cerdà, Martí Gener –un dels personatges importants de la vila, titular en aquell temps d’una de les illes que tancaven la plaça reial per la banda del llevant- i Antoni Prexana, àlies Rei, del qual prové el nom del carrer actualment conegut com del Rei quan hauria de ser, òbviament, d’en Rei.

Quant els de llana tenim Virgili Badia, Pere Calafat, Miquel Genovart Àngel, Jaume Janer, Nicolau Janer, Antoni Sala i Nadal Santceloni

Resulta curiós que, tot i que la revolta agermanada (1521-1523) fou iniciada per artesans i menestrals, molts d’ells afiliats al gremi que ens ocupa, els que treballaven la llana s’allistaren al bàndol dels agermanats, com Nicolau Janer “de germª y molt affectat, pobre y debil de condicio, prest al batle; hauli morts dos fills, lo un sentenciat per lo Sr. Visrey, l’altre es mort a la Pobla en favor den Colom, y ne te de altres”, Virgili Badia “de germª prest al batle, te uns telers y una vinyeta”, Pere Calafar “de germª y de mala intencio, ha seguit los camps den Colom, prest al batle; vivit de labore in domo conducta”, o Antoni Sala “tostemps prenia sou y era affectat, no te res sino los telers”, mentre, entre els membres del col·lectiu de teixidors de lli, l’únic que trobam dins les files de l’instador Colom era un dels dos Martí Janer, el conegut com menor, el qual “al principi [era] de la germania apres se revoca y persevera en be, prest a Inca, es mort” tot i que canviàs de bàndol passant al dels mascarats com fou el cas de l’altre Martí Janer, conegut com Gros, del qual la instrucció diu “bo y feel, anava ab la ronda, pero no es home de mal y may portava armas, delitava’s mes en altre y tant ama viure á pler y menjar y beure com altre cosa; tot es de sa muller qui té de dot C lliuras”. Els altres dos teixidors de lli, tant Joan Palafanguer “bo y feel” com Bartomeu Miquel Sega “bo y fonch nafrat per los de la germania” es mantingueren al costat del poder reial.

La majoria dels obradors dels teixidors, al segle XVII, es concentraven al centre del poble, concretament nou dels dedicats a la llana i fins a dues dotzenes dels que treballaven el lli. Al raval de Fartàritx se’n podien trobar tres teixidors de llana i onze de lli mentre a s’Antigor n’hi havia dos i per la banda de la sort d’en Codolí (on avui hi ha la Vilanova) altres tres, tots ells treballant el lli.

No ens estendrem més en l’estudi d’aquest col·lectiu, sols apuntar algunes de les famílies més paradigmàtiques del sector: els Gil de Fartàritx (encara hi ha un carrer al seu nom), els Martí Camell, prop del Convent, els Pujades, al carrer de l’Anell i els Rosselló Papallona, entre els teixidors de llana.

Quant als teixidors de lli destaquen els Blanquer, entre el carrer dels Bous i el Barracar, els Bonet Paloni, entre la Rectoria i el fossar, els Bordoy a la banda de s’Antigor, els Fons Ronyeta (entre el carrer de n’Olesa i el Torrent hi havia una travessia coneguda amb el seu malnom), els Grimalt, bona part d’ells repartits per Fartàritx, els Morey Buscaret entre el carrer d’en Venturós i la Sínia dels frares i els Vadell Capità.