Els Paraires: l’ofici de la llana a Manacor

Paraire era la persona dedicada a preparar la llana per a ser teixida, o sigui a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc. Dins el mateix gremi cal afegir-hi l’únic abaixador (operari dedicat a abaixar el pèl dels draps de llana, amb unes grans tisores de molles i sense punta) que hem pogut documentar a Manacor: Domingo Truyol, individu que devia gaudir de bona posició econòmica, si ens regim pel valor atorgat en els Estims de 1578 a la seva propietat de casa i corral: 220 lliures, bastant per damunt la mitjana del poble.

Com és habitual en la majoria dels oficis, molts d’integrants d’aquest gremi de paraires pertanyien a nissagues familiars com podem veure, ja al segle XVII, els Amengual prop del carrer Nou, al costat del Convent; els Artigues, al cap d’amunt del camí de Sant Llorenç, prop de la Sínia d’en Camell; els Febrer Negre i Rovellosa a Fartàritx i els Fullana Coa d’all, alguns d’ells ocupant el lloc dels més antics com Tomàs Aleix, els Cabrer Boguet, Onofre Bennàssar, Simó Jaume Gargamella i Sebastià Mestre Sega.

La creixent importància d’aquest ofici a Manacor la podem inferir a la vista del nombre de membres del gremi. Així veim com la desena d’artesans documentats al segle XV pràcticament se duplica la centúria següent, motiu pel qual, l’any 1596, obtenen la segregació del gremi de Ciutat.

Amb el temps, la nòmina de paraires encara s’aniria ampliant fins a comptar-ne quaranta-cinc al sis-cents per arribar al seixanta-vuit documentats al segle XVIII.

La revolta de la Germania (1521-1523), protagonitzada majoritàriament per menestrals, comptà amb la presència de paraires manacorins, tots ells enquadrats dins les files dels agermanats. Foren:

• Gabriel [Cabrer] Monsoriu, de 30 anys, “al principi de la germª, diuse que es stat al camp de Alcudia y en guarnició de Pollensa contra lo rey, aprés se reduhi a Inca y es stat tos temps bo; no té res, es parayre viu del jornal”

• Bartomeu Mir, “sta a Ciutat, te bens ací”

• Miquel [Rosselló] Record, “de mala intenció y affectat, prest al batle, sta en ciutat y no te res açi”.

• Miquel Blanquer, de 40 anys, “de germª y molt mal e peca de intencio y no intervingue en matar ni furtar, viu de son traball”.

• Joan [Cabrer] Ballet, de 40 anys, “de germanía y ha seguit los camps den Colom y fonch nafrat de scopeta en favor de aquest, prest al batle; diuse ha fer be a mascarats”.

• Jordi Rexach, de 30 anys, ¨molt desmandat y affectat y ha adherit al mal, prest al batle, sta en ciutat y ací no hj te res sino una casa la qual son sogre demana¨”.

• Nicolau Gacias, de 24 anys, “pervers y mal y molt affectat y perseguia los mascarats, pres al batle, no té res aci, sta en ciutat”.

Per tal de sintetitzar la informació ens limitarem a enumerar alguns dels membres d’aquest gremi que perduraren al llarg de vàries centúries, com: els Amengual al voltant del carrer Nou, prop del Convent; els Artigues Adinerat o Coix, espargits per diversos indrets de la vila, des de l’illeta d’en Geneta (prop de sa Bassa), fins al raval de Fartàritx, a la part de s’Antigor i prop de la creu d’en Topissa; els Febrer Negre, Rovellosa i Truco, la major part d’ells residents a Fartàritx; els Frau de la Bassa, amb obrador clarament especificat; els Fullana la major part dels quals obrien portes prop del torrent, entre el carrer d’en Gargamella i el d’en Matarronya (ara les dues parts del carrer Príncep); els Rexach -juntament amb els Frau i els Ventayol, els de més pervivència- amb botiga al voltant de la plaça de la Vila.

Altres nissagues també comptaren amb nombrosos integrants del gremi al llarg de l’edat moderna, per exemple els Riera, àlies Rost, Meu o Mosso, repartits per diversos indrets del municipi. Els Sureda, Truyols, Vallespir i Vidal completaven la nòmina d’aquell important gremi d’artesans manacorins.