La història dels barris de Santa Catalina, els Creuers i el Tren

En el decurs dels segles XIV-XIX, a mesura que la població s’anava incrementant, Manacor ampliava la seva xarxa urbana per tal de cobrir les necessitats d’aixopluc dels seus habitants.

Aquest creixement, però, no fou uniforme. Al primitiu nucli poblacional existent al voltant de l’església parroquial, de la plaça reial i dels comptats carrers que emmarcaven aquests indrets fonamentals, es començaren a planificar gradualment noves vies fins conformar una extensa àrea. Primerament fou el barri de ses Dames, després bona part del lloc de s’Antigor, posteriorment començaren a dibuixar-se alguns carrers de Fartàritx, les primeres cases del raval del camí de Sant Llorenç (Barracar) i Baix d’es Cós.

Amb l’adjudicació de nous espais provinents de la parcel·lació de les terres del Convent, la zona coneguda com els Trasts dels frares, al llarg dels segles XVIII i XIX es van dissenyant noves vies en aquest sector.

A principis de 1875 s’exposava a la Sala el projecte d’urbanització dels terrenys situats entre el carrer de la Verònica i sa Vilanova, que enllaçaria el Barracar amb un altre espai de recent formació: els nous carrers traçats al recés del nucli de la nova estació del ferrocarril i la zona “industrial” nascuda gràcies a l’arribada d’aquest transcendental mitjà de comunicació.

Alhora, la forta pressió demogràfica de mitjan vuit-cents afavoria la formació de noves vies urbanes a la zona de sa Moladora, prolongació de sa Vilanova.

 

Fàbrica I.E.P.I.S.A. a la dècada dels anys cinquanta del segle passat

 

Fins aleshores, les terres compreses entre el camí reial de Ciutat (actual via Majorica) i el camí de Conilles restaven verges de qualsevol moviment urbanitzador. Indrets com els Creuers, la Clova de na Freda, la sínia de na Daniela –el propietari de la qual, l’honor Miquel Soler, subministrava aigua al poble en una data tan llunyana com 1697 (Duran, Perlas y Cuevas (1973)-, bona part de sa Moladora i les roques de na Porquera, només veien el seu horitzó interromput per la presència d’alguns molins de vent com el de Jordi Fullana qui, l’any 1630, ja declarava un moli de vent “a la part de tramuntana” o el de Jordi Vadell al camí de Ciutat (als Estims de 1685 estava a nom de de Jaume Vadell Vadelló i se citava al camí de Rotana). Al mateix document apareix el molí de vent de Bartomeu Cerdà al camí de les Parellades, concretament a na Daniela. Després, cap a mitjan segle XVIII s’aixecava el de Cristòfol Riera Nito de Son Rector, al camí de la Canova, avui conegut com molí d’en Malta d’enfora, ara sense torre, derruïda l’any 1928.

Una de les primeres accions urbanitzadores fou la construcció, a finals de 1902, dels primers tallers de la fàbrica de nuclis de vidre engegada per la societat Hugo Heusch i Cia., convertint-se en el primer espai industrial rellevant de la vila. Era la gènesi de la fabrica de perles que tanta prosperitat dugué al poble i que marcà el desenvolupament d’una extensa àrea del ponent de Manacor.

La construcció es faria sobre mitja quarterada, d’una finca de major cabuda, a la zona coneguda com “els Creuers”, propietat dels germans Miquel, Pere Antoni i Mateu Mesquida Riera, que els empresaris alemanys s’adjudicaren pel preu de 1.166 pessetes, (uns 7 euros) la qual cosa suposa un valor de 0,328 pessetes el metre quadrat. Confrontava al nord amb terra de Pere Antoni Galmés, al sud amb la carretera de Palma, a l’est amb romanent de terra dels germans Mesquida Riera i a l’oest amb terra de Melcior

 

Plaça de Sant Jaume amb el molí d’en Malta d’enfora al fons

 

Però el recinte fabril se trobava isolat i relativament llunyà respecte a la sortida del poble –més de mig quilòmetre- la qual cosa dificultava l’accés del cada vegada més nombrós contingent de dones que hi acudien. Basta dir que l’Ajuntament acordà, a banda de condicionar les voravies, cedir als responsables de la fàbrica entre 6 i 8 faroles d’acetilè per tal d’il·luminar el tram entre els tallers i el carrer de Ciutat.

Fins l’any 1911 no tenim constància d’altres moviments urbanitzadors de la zona. La primera notícia la trobam a “La Aurora” (04-11-1911) anunciant que començaven a dur cantons al cap davall del carrer de Ciutat per a construir l’asil per acollir infants desvalguts que tenia projectat el Mont de Pietat de Manacor (Ferrer, 1964: s/n).

Degut a diversos entrebancs l’asil no s’arribà a construir i, l’any 1913, l’Ajuntament acordava crear una comissió encarregada de gestionar la urbanització de la zona situada a l’encreuament del camí de Ciutat amb el camí de Bendrís, operació que culminaria amb la creació de la plaça de Sant Jaume, inaugurada l’1 d’octubre de 1917 (Ferrer i Carvajal, 2003: 91-93) i modificada i ampliada l’any 1921 per deixar-la amb les dimensions actuals.

El Pla Roca (1922) dissenyà part de l’avinguda Juníper Serra i alguns carrers del sector dels Creuers, però no se dibuixa cap via al nord de la via fèrria (Ferrer i Carvajal, 2003: 94-98). No serà fins al febrer de 1934 quan en Consistori aprova “el plano de urbanización de tierras contiguas a la carretera de Palma, propiedad de Dª Manuela Llull” (Ferrer i Carvajal, 2003: 100-101), i començaran a definir-se alguns carrers al voltant de la fàbrica perlera.

Per altra banda els carrers inclosos dins l’àrea compresa entre la plaça de Sant Jaume i el passeig del Ferrocarril s’anaren formant al llarg del període que va des de 1921 –any en que el Mont de Pietat començà a adjudicar solars- fins l’any 1944.

Nogensmenys, serà definitivament el Pla Olesa –obra de l’arquitecte municipal Josep d’Olesa i Frates- aprovat el cinc de gener de 1944 i acceptat el 12 d’octubre del mateix any, el que establia el traçat de la barriada tot i que encara se produirien alguns canvis.

En aquest document se dibuixa la Ronda d’Artà i la connexió entre la carretera de Palma i l’antic camí d’Artà per darrere la via del tren (Ferrer i Carvajal, 2003: 109-111) i, a més a més, quan es refereix a la zona que ens ocupa, el sector 4 –nord- projecta el Passeig del Ferrocarril amb una amplària de 30 metres seguint la via del tren al temps que regula el creixement de la zona compresa entre el camí de Conilles i el de Ciutat, cuidant-se de comunicar-los amb el centre de la ciutat mitjançant el carrer de Francesc Gomila i la plaça de Sant Jaume.

Com a cas curiós cal fer esment a la concessió d’una zona de prospecció petroliera, atorgada el 13 de juny de 1925 (Ferrer, 1964; s/n) a nom de Frederic Muntades, citada com “Symbelfina 2”, la qual abastava una extensa àrea entre la carretera de Manacor a Felanitx fins prop de Sa Tafal, afectant bona part de la barriada de Santa Catalina.

Print Friendly, PDF & Email