Els malnoms dels Gomila

Avui dedicarem el treball exclusivament al llinatge Gomila, atesa la notable quantitat de malnoms associats a aquest cognom que hi ha a Manacor.

 

Als Estims de 1578 se cita Miquel Gomila Aguayta rates titulant una casa començada i un tros de terra per un valor de 25 lliures. Donada l’escassa quantia de la propietat i la menció d’una porció de terra, podem inferir que estaria a les foranes del poble, probablement a la part de Fartàritx.

Podria ser aquest Miquel Gomila el citat en el procés contra els agermanats (1523) sota l’acusació de ser “de germania y affectat, es ver que ha fet alguns socors als mascarats” o tal vegada se referia a altres Gomila de sobrenom Badia o Becarut, coetanis d’aquell.

Al segle XVII ens compareixen fins a divuit àlies relacionats amb aquest llinatge, alguns d’ells com Baldiri, Gegant o Margoy/Margoi perdurarien fins a l’actualitat, mentre d’altres com Fum/Fum pelat, Gruta, Negre (amb l’extensió Pere Negre a Sant Llorenç) i Nin/Nin de na Tuix, acabarien el seu recorregut amb el segle XVIII.

Els posseïdors dels tres primers malnoms, segons els Estims de 1685, tenen el denominador comú d’estar ubicats a Fartàritx. Antoni Gomila Baldiri a la placeta de Sant Jeroni, Miquel Gomila Gegant al carrer de la Mar (ara d’en Colom) prop de l’habitatge de Bartomeu Gomila Margoy, junt al pont gros.

Al llibre de Revisions del Comú de 1699 (citat per Ferrer i Carvajal) consta que Margalida Sales Monsenyora, vídua de Pere Gomila Negre tenia cases “al carrer com es pren la via del Barracar en la qual està la 6ª stació del via crucis”. Creiem que aquesta casa tindria el portal obert al que avui coneixem con carrer de la Verònica.

Per aquell temps, Miquel Gomila Gruta ja havia traspassat la casa que tenia al carrer dels Tonedors per convertir-la en posada dels pares de sant Francesc de Paula, on encara ara se pot veure la capelleta. Dins el carrer del Mercadal, al cantó de la Plaça de la vila, hi tenia el cau Bartomeu Gomila nin de na Tuix.

 

 

Altres onze sobrenoms se citen a les fonts al llarg del set-cents, sense que trobem correspondència en els segles venidors. Són: Capet, Daviu, de na Fetget, Ferragut, Gratafum, Mala esquena, Masqueró (Mascaró), Roig, Totxo, Vives i Xich.

La necessària brevetat ens obliga a tractar només tres dels àlies citats, començant per Bartomeu Gomila Capet, el qual tenia un molí de vent prop del camí anat a la Tafal, Joan Gomila Gratafum al carrer d’en Pelat (ara del Remei) i Miquel Gomila Totxo habitant de la part de Na Rella, entre el camí de les Pedreres d’en Xema i del que anava a sa Tafal.

Amb el segle XVIII la nòmina dels Gomila s’enriqueix amb una dotzena i mitja més de malnoms: Bassa, Cosme, Ferrandell, Garrover, Peixet, de Son Ramon, de na Banyeta, Cabraxo, Déu, Forfoll, Granada, Guixa, Manxo, dels ous, Recibas, Sigala, Verenech i Xabeba.

D’aquests, els sis primers allargaren la seva vigència al llarg dels segles posteriors, i alguns segueixen vius. Pel mateix motiu esmentat anteriorment només ens referirem a tres, probablement els més coneguts.

  • Garrover. Tot i que al Procés general insurrecció forana (citat per Ramon Rosselló) s’esmenta el cantó d’en Garrover fent referència a l’itinerari dels seguidors de Simó Ballester lo Tort pels carrers de Manacor cap el 1451, no consta que se referís a cap membre del llinatge Gomila. Si que apareix Antoni Gomila Garrover, al set-cents, exercint de teixidor de lli al carrer de n’Obrador. Altres cites d’aquest malnom les veim en la cova d’en Garrover (al serrat que hi havia al Cós o la codolada de na Garrovera presentada per Antoni Pascual Andreu a les V Jornades d’estudis locals de Manacor (2012).
  • Peixet, amb nombrosos exponents fins als nostres dies, entre ells Miquel Gomila Peixet qui habitava prop de la placeta davant el portal major del Convent, probablement al començament del carrer Nou o l’hortolà Antoni Gomila Peixet amb casa al carrer de n’Olesa.
  • De Son Ramon, un membre d’aquesta nissaga, segurament avantpassat del meu veïnat l’actor Antoni Gomila, encara portador d’aquest sobrenom, se dedicava a vendre llet a la placeta de davant el convent dels Dominics.

Finalment relacionam el llistat de dues dotzenes més d’àlies associats als Gomila, antiga nissaga manacorina, els quals no trobam citats abans dels inicis del segle XIX, però que segur que molts us resultaran familiars donada la vigència dels mateixos. Són: Blavet, Bordoy, Son Brun, Calet, Calsiner, Cantó/Cantona, Clova, de s’Espital, Florit, Ganxo, Gerrer, Maravell, Marineta, Moragues, Morey, Pelós, de na Penjoy, Perlita, Puríssima, de Son Rector, Salem, Verd i Xeret. Amén.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad