Avui dedicarem la nostra aportació als llinatges Estelrich i Femenies, ambdós documentats des d’abans de l’edat moderna.
El primer, citat antigament com Stelrich, tot i no ser molt habitual a Manacor, el trobam citat ja dins el segle XVI, com per exemple a l’acta de compravenda –l’any 1565- d’una casa per part d’Antoni Estelrich Ceiablancha (Cella blanca) al paraire Antoni Comes, confrontant amb la gerreria de Joan Fiol, el celler de Miquel Nadal i la casa d’Antoni Ballester, o sigui entre el carrer de l’Anell i el de l’Estrella.
Un altre àlies del llinatge fou Llamp, el portador del qual era Gabriel Estelrich qui habitava prop de la creu de mosson Toni, a s’Antigor, a mitjan segle XVII. Pere Estelrich Llamp, per aquell mateix temps, tenia casa al carrer del forn de puja o del Capità Andreu (ara Jaume Domenge) junt a les cases del senyor Francesc Cotoner, valorades en 250 lliures (segons els Estims de 1685), ambs cens a favor de la Parròquia.
El sobrenom Llamp perdurà un llarg període de temps puix a finals del set-cents trobam Antoni Estelrich Llamp titulant un molí de vent a la zona de sa Moladora.
Un altre àlies paradigmàtic associat al llinatge Estelrich és Revell (també citat Ravell) ja present al segle XVIII i encara vigent als nostres dies. A finals del segle XVIII Bernat Estelrich Revell traspassava a Josep Valls Barraxet una casa a la Plaça valorada en 200 lliures.
Banya, Senalla (citat Senaya) i de na Truca són malnoms també atribuïts a aquest cognom documentats a partir del set-cents però dels quals perdem la pista documental al vuit-cents, quan n’apareixen fins a onze de nous: Bala, Ballester, Bassa, Boronat, Cuixa, Llandero, Meco, Monjo, Pancuit, Panxeta i Llosí, d’entre els quals podeu triar si us sembla.
Quan al llinatge Femenies (citat sovint com Femenia) també ens apareix a les fonts del segle XVI associat, efímerament, al malnom Rubina.
Dins el sis-cents un nou àlies s’uneix al llinatge, segurament fent referència a la ubicació del portador doncs consta que Antoni Femenia Roquer posseïa una casa al carrer de ses Parres, concretament prop de les roques i de la sort de na Pelada (malnom amb el qual se coneixia Quitèria Ballester d’Olesa), al pla del Pou.
És, però, a Sant Llorenç des Cardassar, a partir del set-cents, on realment és notable la presència d’aquest llinatge, unit a les propietats titulades pels seus portadors a aquella contrada: Tènger (amb les varietats Tenjo, Tengo i Tenjo de na Maia), de sa Gruta i, sobretot, de les Toltes i de les Toltes Velles.
Altres malnoms menys coneguts com Botet, Caramina i Guillot, també al segle XVII, defineixen alguns membres del llinatge que ens ocupa, arribant a contemporanis juntament amb altres com Covonera, Marineta, de na Mora i Xap apareguts ja dins el vuit-cents.
Doctor en Història, ha publicat notables i extensos estudis sobre la indústria perlera i de la fusta a Manacor, a més d’un projecte sobre la formació dels distints nuclis del municipi i Sant Llorenç