Quina fou la primera família de llibreters de Manacor? i els primers pescadors?

Aquesta setmana continuam repassant les primeres passes de varis oficis a Manacor. Llibreters, notaris o pescadors també tenen la seva curiosa història local

Tot i que la professió de notari és molt anterior, nosaltres començam a documentar-los a partir del segle XVI, moment en el qual exercien aquestes tasques tres funcionaris públics, molt probablement tots ells amb casa i despatx prop del centre neuràlgic de la vila, com és el cas del notari Jordi Mas qui vivia prop del fossar de l’església. Segons les informacions contingudes al procés instruït contra els agermanats a causa de la revolta de 1521, aquest notari hauria pres part en primera instància al costat dels revoltats als quals pareix que subministrava roba comprada als mascarats tot i que alguns testimonis asseguraven que s’havia vista forçat a fer-ho. Per altra banda el líder local dels agermanats, Sarrià, l’encarregà de trametre les actes dels bens segrestats als mascarats pagant-li deu sous per acte, cosa que ell mai no acceptà. Al tornar de Sardenya on havia fugit, volia anar al camp a servir al rei però no fou possible degut al seu estat malaltís i flac.

Segons els Estims de 1578, Mosson Ramon Llull, notari, fill del també notari Joan Llull, tenia adjudicada l’escrivania reial pel preu de 3.000 lliures i disposava, amén d’altres bens rústics i urbans, de cases i corral al carrer Major o de l’Anell valorades en 480 lliures.

Al sis-cents tenim donant fe dels contractes i actes dels manacorins illetrats els notaris Martí Cabrer, amb despatx prop del Porxo –plaça reial-, Antoni Riera a s’Antigor, mosson Miquel Font, amb casa pairal al carrer al qual donava nom –després conegut com de n’Obrador i ara de Francesc Gomila-, Antoni Gelabert prop de la Sènia d’en Camelló, Agustí i Miquel Mas, el primer a Fartàritx on titulava un carrer i el segon a la Pedra Llisa (ara Amargura) i Ramon Morey, al carrer de mosson Font.

Les estirps dels tres darrers continuaren exercint la professió al llarg del segle XVIII i, alguns també al segle XIX com fou el cas de Josep Morey qui atenia els seus clients just davant el Convent.

Quant a l’ofici de llibreter, al qual se dedicaven en exclusiva els membres de la família Sitges, creim que la seva tasca estava més enfocada a muntar i relligar llibres per a les elits locals –enquadernador- que a la venda de publicacions.

El primer documentat -segles XVII i XVIII- era Joaquim Sitges amb obrador a la Creu d’en Topissa –al carrer de la Verònica enfront del que avui coneixem com carrer del Barracar-. Després trobam Julià Sitges, al carrer d’en Sebastià Martí –prop del torrent- i e seu fill Pere.

Tor la indubtable presència de venedors ambulants –coneguts com marxandos– al segle XVII només tenim documentats Joan Bauçà Rotget al carrer d’en Venturós, Gabriel Pomar i Antoni Thomàs amb posada als quatre cantons de la posada de Son Joan Jaume (o sigui al carrer d’en Binimelis ara Jaume II).

Al segle XVIII compareixen dins el gremi Gaspar Aguiló Mosca a l’illeta de la Plaça, Onofre Bonnín, també a la Plaça i Francesc Fortesa al carrer Nou. Tancava la nòmina Rafel Nadal Barxo qui tenia casa al carrer d’en Codolí.

Finalment farem referència a un ofici no massa freqüent a Manacor com eren els pescadors i pescadors de canya, els primers dels quals, Julià Fullana i Joan Puigròs Metge, els trobam citats al procés engegat per depurar responsabilitats arrel de la revolta agermanada de 1521. Del primer consta que havia estat fora de la terra i, a la tornada, tenia molt bona intenció i feia molt de bé, quant al segon, consta que era bo i fidel, al contrari de la seva muller qui era dolenta.

Les fonts corresponents al sis-cents citen exercint l’ofici Andreu Gelabert Melis a Fartàritx i Bartomeu Mora al carrer d’en Rei.

Al segle XVIII documentam Bartomeu Jaume Vermell al carrer d’en Meler i Guillem Massanet Serol, pescador de canya amb casa al carrer dels Bous, probablement un dels primers habitants de Cala Manacor ja que consta que hi tenia un barraca prop de la mar.

A les acaballes del segle XIX, la fundació de la Colònia del Carme afavorí la concentració de pescadors de barca, alguns provinents d’altres contrades com els Vadell Pelats de Felanitx, els Monserrat Gabellíns, els Vives Agustins de Son servera, els Devé i els Perlines. Al padró d’habitants de 1911 se’n poden comptar quasi una dotzena, xifra que gairebé se doblaria una dècada més tard.