El Mont de Pietat de Manacor: estalvi i ajuda per sortir endavant

Sense cap mena de dubte, una de les claus essencials que permeteren al poble de Manacor recuperar el ritme vital perdut i superar la greu crisi patida a finals del segle XIX fou la fundació de l’entitat benèfica de referència, la qual desenvolupà un paper cabdal no sols en la promoció de la cultura de l’estalvi i l’assistència als desvalguts -als quals atorgava petits préstecs sobre mobles i robes, sovint condonats a l’arribada de l’hivern- sinó que també actuà com a motor de la reactivació de la malmesa economia local, tant en el sector agrari com als altres sectors productius, a la vegada que contribuïa decissivament a la construcció del nou temple parroquial projectat pel Rector Rubí.

Així doncs, aquesta entitat econòmica de caire essencialment benèfic i assistencial, s’enquadra clarament dins els paràmetres de les diverses associacions -sindicats obrers, caixes rurals, cooperatives de consum i sindicats agraris- sorgides sota el patrocini de l’Església al llarg del període de la Restauració.

Convocats pel rector Rafel Rubí, el dia sis de juny de 1895 es reunien a la Rectoria una representació de la classe podent de Manacor, amb la intenció de fundar una institució de caràcter altruista que contribuís a “fomentar el ahorro, admitir y guardar el de todas las clases sociales y hacerlo reproductivo; combatir la usura, facilitando préstamos y sostener y auxiliar material y moralmente el funcionamiento de obras caritativas, beneficios sociales y de previsión”. L’Associación de Beneficencia Caja de Ahorros y Monte-Pio de Manacor, emparada per una Junta Protectora i sota la protecció de l’arcàngel Sant Rafel, veuria la llum el primer de juliol de 1895 amb el compromís de “realizar operaciones de cualquier clase y naturaleza, mientras redunden en beneficio de las clases necesitadas”.

Foren elegits per formar part de la primera Junta Protectora:

• President: Rafel Ignasi Rubí Pocoví (Arxiprest)
• Vicepresidents: Faust Puerto Álvarez (notari) i Llorenç Caldentey Perelló (batle).
• Vocals: Joan Bonet Fons (prevere), Bartomeu Bonet Truyol, Joan Lliteres Caldentey (metge i regidor), Pere Josep Gayà Mayol, Pere Galmés Llull, Gabriel Ferrer Vidal (procurador), Jaume Domenge Rosselló (farmacèutic), Aleix Rosselló Ferrer (prevere), Pere Antoni Galmés Rosselló i Miquel Fons Caldentey.
• Secretari: Andreu Pont Llodrà (prevere)

Mentre que per fer-se càrrec del desenvolupament de les activitats financeres, es constituïa una Comissió Administrativa que estaria formada per:

• Director: Pere Josep Gayà Mayol
• Vocals: Andreu Pont Llodrà, Joan Bonet Fons i Pere Galmés Llull
• Comptador: Francesc Forteza Fuster

La necessitat de comprimir al màxim la informació sobre aquella institució ens aconsella oferir-vos només algunes dades, especialment les de caire social, de la vida de la societat benèfica, deixant per una altre ocasió la presentació de les de caràcter econòmic. En qualsevol cas si us interessa aprofundir en el seu coneixement podeu consultar la ponència inaugural de les V Jornades d’estudis locals de Manacor (Sansó, 2009).

• A l’acta de la Junta Protectora del 20-02-1898 se dona compta de la recepció del donatiu fet pels marmessors del Bisbe Cervera acorant aplicar-la a cancel·lar diversos préstecs sobre mobles (probablement de gent necessitada).
• De la sessió del 23-02-1902 és remarcable el punt quart on s’acorda pagar els jornals i medicines dels dos picapedrers que caigueren del bastiment quan treballaven per compte del Mont de Pietat a l’edifici del nou local.
• A l’acta de la sessió del 15-02-1903 consta que és la primera reunió celebrada a la sala del Mont de Pietat al nou local del carrer de l’Estrella.
• Interessant és l’acta del 27-11-1905 on consta l’acord d’adquirir un rellotge públic per col·locar a la torre i campanar construït a expenses de la societat benèfica, afegint “será una prueba de la nobleza de nuestro Monte-Pio, que con su desahogada y admirable vida puede inmortalizar su buena administración.”
• A la convocatòria del 17-02-1907 s’informa de l’entrega d’una partida de 41.629,02 pessetes destinades a la construcció de la torre campanar.   
• El 16-02-1908 se consignaven 7.000 pessetes més a la torre a més de 5.000 pessetes per a la cúpula del temple. A la sessió del 28-02-1910, a més d’autoritzar l’entrada d’altres 1.000 duros a les obres de l’església, s’encapçalava una subscripció amb 120 pessetes destinades a la mateixa finalitat.
• Per altra banda, la sessió del 28-02-1910 fou important puix el president de l’entitat, el rector Rubí, exposa la idea de fundar, a càrrec de l’Associació, una casa asil per recollir els nins i nines de famílies pobres que, al haver d’anar a guyanar-se el jornal, se veuen obligats a deixar-los abandonats pels carrers.
• L’acta de la sessió extraordinària del 25-08-1910 reflecteix l’agraïment de l’Associació a la donant dels terrenys on s’havia d’edificar l’asil, dona Maria dels Dolors Mas –àlies Freda nom amb el qual se coneixia la zona- reconeixement extensiu a don Llorenç Caldentey Aulesa per les seves gestions.
• El 19-02-1911 s’acordava destinar la quantitat necessària per tal d’acabar “la torre rellotge”.
• A la sessió del 20-08-1911 se destina la quantitat de 5.000 pessetes per repartir entre els perjudicats per la pedregada del 22 de maig passat. Un fet anecdòtic és que figura per darrera vegada “Vila de Manacor” a l’encapçalament del document. A partir de l’acta del 23-02-1913, a la qual s’acordava atorgar 5.000 pessetes a les obres del temple parroquial, ja se feia constar “Ciudad de Manacor”.

• S’acostaven temps difícils per a l’entitat, fet que queda palès a l’acta de l’11 de febrer de 1917 a la qual s’autoritza una operació amb el Banc d’Espanya per a l’acceptació de vàries lletres per valor de vuitanta mil pessetes, a manera de crèdit, per fer front a “las necesidades apremiantes por las que atravesaba entonces la Sociedad y la ratificaron por considerarla altamente beneficiosa á los intereses de la Asociación y en especial á las clases necesitadas que fueron en aquel entonces y son todavia, las que mas se han resentido de la crisis pecuniaria …”
• El més important de l’acta del 11 de juliol de 1920 és una modificació del tipus d’interès, reformant l’article 2n. dels Estatuts, en el sentit d’aplicar a les imposicions un interès màxim del 4,5 % i fixar l’interès dels préstecs en el 6%, aplicables al fets “sobre alhajas de oro ó plata, metales ó copilaciones de toda especia, piedras ó perlas finas, cañamo, lino, seda, lana ó algodón manufacturado ó por manufacturar y cualesquiera otros objetos de valor intrínseco y permanente”.
• Interessant és la menció, a l’acta del 13-02-1921, de l’acord de finançar el rellotge que s’havia de col.locar a la torre campanar amb part dels beneficis de l’Associació els quals, a més a més, s’havien vist augmentats per la venda en parcel.les de la finca de “Na Freda”, cedida a l’entitat anys abans amb l’objecte de construir-hi un asil, operación que no arribà a bon port.

En pròximes entregues continuarem oferint dades interessants d’aquella benéfica entitat, peça cabdal per a la superació de la crisi del vuit-cents.