Sebastià Riera Pocoví és la ment pensant i executant de Ràdio Pussera, una nova iniciativa feta podcast, pensada per entretenir els manacorins en època de enclaustrament a casa, amb humor, entrevistes i certa nostàlgia.
-Com va sorgir la idea de Ràdio Pussera? -Quins són els referents?
La Ràdio Pussera va sorgir del capet d’un al·lot de dotze anys, el 1998. La meva germana gran tenia una gravadora que no utilitzava, com una especie de walkman que anava amb cintes de cassette. Jo me dedicava a fer històries i variats amb cançons pels meus amics. Quan me vaig donar compte ja havia començat aquell projecte imitant i parodiant anuncis i programes de la TV Manacor, Ràdio Balear, Ràdio Murta i moltes altres ràdios nacionals que escoltava.
-És una ràdio que tendrà més continguts i seguirà després del confinament?
La veritat, no en tenc ni idea… però en principi no. És un projecte que va néixer per entretenir a un grup d’amics i amigues, i que ara ha ressorgit per entretenir a famílies que ja no saben que fer a ca seva. Me du moltes hores muntar un programa, preparar entrevistes, muntar jingles i cançonetes, anuncis… I seria difícil compaginar-ho amb la meva família, el dia a dia i la meva feina. Els meus amics feia anys que m’insistien que en tornés a fer una, però no trobava temps ni sabia si en tornaria a fer cap mai. I ja ho veus, o més ben dit, ho sents.
-Per què creu que a Manacor hi ha hagut tradicionalment tants de mitjans escrits i tan poques ràdios? Ara és mes senzill…
No ho sé, potser els manacorins i manacorines tenen més cultura i tradició de premsa escrita i estan acostumats d’aquesta manera. Per altra banda, va arribar a un punt que tothom mirava TV Manacor per estar informats, imagin que es varen esforçar més en tenir una televisió emetent amb més programació, que no a mantenir una ràdio, molts d’altres pobles de Mallorca apostaren més per les ràdios i encara tenen emissores públiques que els habitants del mateix poble hi poden anar omplint un espai. Crec que a Manacor hi ha potencial suficient per posar en marxa una emissora i molta gent que estaria disposada a posar el seu granet d’arena!
Crec que a Manacor hi ha potencial suficient per posar en marxa una emissora
-Com d’important és l’humor en setmanes com aquestes?
El confinament comença a fer-se pesat per a moltes persones, especialment per aquelles que estan totes soles o les que han de conciliar la vida familiar amb el teletreball. Crec que l’humor és súper important per reduir l’angoixa que poguem estar sentint a n’aquest moment i un fort aliat, per combatre la paranoia que ens envolta. De fet quan la gent me demana com estic pens realment me falten hores per fer tot el que vull fer i la Ràdio Pussera per mi és una font de creativitat que m’absorbeix moltíssimes d’hores.
-També ha tengut temps de fer un tutorial de màscares veig…
Sí, més que un tutorial com a tal, he fet tres directes contestant preguntes que la gent m’anava fent i explicant una mica el procés per si algú en volia fer a casa seva. Supòs que avui faré el darrer per explicar com pintar la màscara que estic fent a n’aquest moment.
-Des de quan en fa? De quina forma va néixer l’inquietud pels personatges fantàstics?
Des dels tres anys faig teatre. La meva família sempre ha estat molt de disfressar-se. Quan era adolescent me fascinava la mitologia fantàstica, Bola de Drac, Tortugues Ninja, superherois, videojocs… I per altre banda vaig començar a aprendre a fer maquillatges, escultures i devoció per dimoni de Manacor i els foguerons. Si mesclam tots aquests ingredients i molts d’anys d’autoaprenentatge i especialització… ja tens la coca feta!
-Com va aprendre les tècniques?
Provant, amb la tècnica que utilitzava per fer foguerons de cinta d’embalar i pasta de paper, vaig començar a fer un casc, alguna protessis de làtex, i pensava… mesclant una cosa amb l’altre podré fer una màscara i provant, provant… He arribat a deixar moltes màscares a mitges, començar-les diverses vegades, tudar material o fins i tot a plorar de ràbia quan anava a contratemps i les no m’acabava de sortir o materials me fallaven; però crec que és com un mateix realment aprèn.
He après a fer màscares provant amb materials i tècniques
-Quan va començar a fer-se les ‘fresses’ vostè mateix?
La meva padrina i mamare sabien cosir i quan era més petit sempre me feien disfresses molt xules, ja destacava entre els meus amics, però amb els anys anava tornant més exigent i ma mare me va arribar a dir si vols fer-te disfresses te les fas tu! I m’hi vaig haver de posar. Així i tot amb el tema de cosir després de pregar un poc encara m’ajuda…
-Sempre ha estat un jove inquiet; En quins projectes estàs ficat actualment?
A part de fer màscares i escultures amb el Racó de les Bèsties… Ara mateix estic dinamitzant i preparant projectes socials i culturals per l’associació de Tres Potes, també tenim una escola per formar monitors/es de temps lliure. La veritat és que per aquest any estic una mica preocupat perquè amb l’associació durant tot l’any muntem grans esdeveniments infantils i juvenils, ara teníem un projecte molt interessant per la fira del llibre que evidentment se suspendrà. Ja fa un parell d’anys que miram de dur a terme un projecte bastant ambiciós d’un casal de joves, així com toca, per tota la comarca de Manacor. Trobam que fa molts d’anys que fa molta falta i tothom mira cap un altra banda. Un punt de trobada pels joves on puguin simplement estar, relacionar-se i explotar la seva creativitat. Anam fent petites passes però ho aconseguirem.
