Sabaters, sastres i sombrerers: com i on es vestia el manacorí del passat

Dins la nòmina d’artesans que oferien els seus serveis a la comunitat local en temps passat, avui ens referirem als que s’ocupaven de vestir i calçar als manacorins

Començarem pels peus i posarem esment en primer lloc els sabaters, taconers i espardenyers ocupats i preocupats en que els nostres avantpassats menys afavorits (o sigui quasi tots), almanco els diumenges i festes de guardar, poguessin gastar sola i no endurissin més el call quan transitaven pels carrers de Manacor.

Com era habitual constatam novament membres de la mateixa nissaga succeint-se en el gremi, com per exemple els Frau -Bernat, Joan i Llucià- el primer dels quals, en Bernat àlies Geronim, qui a més a més de fer de carboner i habitar prop del Porxo de la vila, fou processat per participar a la revolta dels agermanats (1521-1523) acusat de ser “dels mals, terrible y reclus en ciutat, traginava robas de mascarats y vituallas al camp den Colom, no dexa res ací de bens sino una vinya”.

Altres membres del gremi operant al segle XVI eren els Rexach, representats per tres elements, tots ells instal·lats al voltant de la plaça de la Vila, El primer d’ells, Bartomeu, àlies Balma, de vint-i-cinc anys, apareix a la instrucció del procés contra els agermanats llistat als dos bàndols, primer com afecte a la Germania i després com mascarat “als principis era cavaller y ben affectat á la germanía, y traginava vituallas al camp, fonch pres a Alcudia y serví molt tostemps y prová que era bo y que venia ab los bons á Manacor y aprés torná seguir ab ells”. De Cristòfol Rexach no tenim tantes dades i, pel que fa a Pere, també de malnom Balma i/o Belluga, sabem que l’any 1501 habitava prop de la carnisseria.

Finalment, al cinc-cents consten com artesans del gremi Joan Genovart i Amador Verger, aquest també prop de la Plaça. A la instrucció de la causa ja repetida consta que juntament amb dos fills seus, moriren dins Ciutat, segurament a causa de la pesta posterior a la revolta agermanada, consta que no tenien bens.

Al segle XVII, probablement a causa de l’augment demogràfic el nombre d’afiliats al gremi s’incrementa. Hi trobam Antoni Bauçà al carrer d’en  Boter, al costat del triquet de la pilota (entre els actuals carrers d’en Bosch i del Mercadal) i Miquel Bauçà Lluent amb botiga a la Costa del Cós, el fill d’aquest, Monserrat, continuà l’ofici al segle XVIII.

Pel mateix temps competien amb els anteriors Pere i Guillem Binimelis, el primer a la Plaça i el segon al carrer del Mercadal, Joan Cabrer també al mateix carrer, Joan Esteva qui tenia l’obrador al costat de la vídua d’en Riutort Noviet (o sigui al carrer avui conegut com Jaume II) i Joan Ferrà amb el negoci situat al cantó del Porxo i amb descendents regentant-lo encara al segle XVIII. Joaquim Munar era un altre sabater establert al carrer d’en Gargamella i amb descendència en el set-cents.

Altres membres del gremi al llarg del sis-cents foren Pere Pascual Capellà ubicat al carrer dels Tonedors, Guillem Riera Rost –potser seguit per Pere Riera Dago al segle següent- al carrer dels Bous i Josep Riera a l’illeta d’en Boter.

Finalment ens referirem als menestrals d’aquest ofici censats al segle XVIII, a banda dels citats anteriorment, eren Joan Juan Pasta, Pere Antoni Nadal i Antoni Nadal tots ells amb botiga al carrer del Pou Fondo, la qual cosa indica la importància comercial que anava assolint aquella via.

Altres coetanis eren Sebastià Nadal al carrer d’en Garriga, Bernadí i Gabriel Roig, el primer a la Plaça i l’altre al carrer del Ferrer nou (ara Estrella), Gabriel, Jaume i Joan i Miquel Rosselló amb els seus negocis concentrats al lloc de s’Antigor, dos al carrer del Fum, un al carrer d’en Xerot (de la Pau) i l’altre al carrer d’en Rema (Baix Riera).

Tot i que segurament els nostres avantpassats no necessitaven un bagul o un arquibanc massa gros per guardar la seva roba, la nòmina de sastres era relativament extensa.

Començaren pels que obraven al segle XVI: Antoni Femenia, Llorenç Galmés, Joan Gelabert, Martí Juan, Miquel Mas, Jaume Riera, Martí Morter –acusat “de germania y affectat, y tenia la bandera a la finestra de casa sua” pensam que al carrer de n’Amer-, Alonso de Guzmán –del qual només sabem que fou igualment sentenciat pel senyor Virrei, a la Real, en el procés contra els agermanats- i Pere Rodrigues, probablement el més podent del gremi, propietari de diverses propietats entre les quals l una casa i corral al carrer d’en Gargamella prop dels quatre cantons del senyor Villalonga (carrer de n’Olesa). Com s’observa els tres darrers discorden amb els típics llinatges habituals a Manacor en aquell temps.

Al segle XVIII se documenten fins a catorze artesans del vestit, quasi tots concentrats, com era habitual, a l’àrea comercial del poble. Eren: Nicolau Fullana al Mercadal, Antoni Gelabert al carrer Nou, Joan Llull al carrer que va al pla del Pou (Mercat), Pere Joan Matamalas Pelleta a la Plaça, Miquel Moranta al carrer que va de la Plaça a l’església (ara Escolà Pocoví), Jaume Pol al carrer de l’Anell davant el Monestir, Antoni Ribot davant el Monestir i cinc membres del llinatge Riera, Miquel, Antoni, Melcior, Miquel i Jaume espargits entre el carrer del Convent, el carrer de l’Hostal (Estrella) i el carrer dels Llodrans. A Fartàritx hi tenien botiga Rafel Nadal Rialla i Antoni Rexach Cardell al carrer d’en Meler.

No tan nodrit resulta el llistat de sombrerers o capellers, tot i que era costum portar-ne un al cap, tant per protegir-se de les inclemències del temps com per poder descobrir-se quan se topaven amb un mossèn o mosson.

Els més populars al segle XVII eren els membres de la família Martí àlies Racó, com Antoni al carrer d’en Soler (Amer), Jaume al carrer de n’Olesa o un altre Jaume amb botiga a la placeta del Convent (probablement d’aquí vendria el malnom), alguns d’ells perdurant al segle XVIII. Bartomeu i Joan Munar eren altres dos instal·lats prop de la Plaça i al carrer del Mercadal.

Per acabar la relació anotarem Jaume Fàbregues situat al Porxo, Joan Gali al Mercadal i Miquel Monserrat Tafaler davant el Monestir.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad