Júlia Troya: “La mascareta fora de l’àmbit sanitari no té cap sentit”

Júlia Troya és la responsable del servei d’Esterilització de l’Hospital de Manacor. Ella ens respon a una serie de dubtes, amplificats ara a causa del coronavirus. Una àrea de vital importància per mantenir protegits tants els professionals com els seus pacients.

 

De què s’encarrega el servei d’Esterilització?

Realment és el cor de l’hospital, perquè és per allà on passa tot el material quirúrgic i tot l’emprat en qualsevol tipus de pacient. Nosaltres el tornam a reprocessar per eliminar tots els microorganismes i que estigui completament estèril i a punt de tornar a ser usat.

Creu que la gent, els pacients, en són concients d’aquesta importància?

L’àrea quirúrgica és el nostre principal ‘client’ i sí que en són conscients de la nostra importància. El que també és vera és que són màquines que tenen el seu temps programat i de vegades nosaltres no podem anar més ràpid que elles, i això suposa una guerra de temps entre nosaltres i la resta d’equips del centre.

Quin temps està un element quirúrgic a ser esterilitzat?

La mitjana de temps és de tres hores entre el cicle de termodesinfecció, la revisió del material, que s’empaqueta i s’esterilitza.

A quants de graus?

Es termodesinfecta a 90 o 95 graus i després feim l’esterilització a 134 graus. Pel material termosensible tenim el peròxid d’hidrògen. Pel material de teràpia respiratòria, que ara és el que ens preocupa de cara a la grip i al coronavirus, si que cal remarcar que sempre s’ha de fer desinfecció d’alt nivell amb producte químic amb àcid pericètic i peròxid d’hidrogen, i l’estirilització que passaria pel nostre servei, des de pales de laringo, videolaringos, qualsevol endoscopi sensible…

 

L’equip d’Esterilització de l’Hospital de Manacor

 

Ara es segueix un nou protocol a Urgències?

A partir d’ara tots els pacients que venguin arribin al servei d’Urgències de l’hospital de Manacor amb infecció o sospita d’una infecció o problemes respiratoris, ja se’ls hi col·locarà una mascareta quirúrgica amb un filtre Hepa-1 que protegeix de dins cap a fora, el que fa que tot el que parlin o tossin quedi a dins i no surti cap a l’exterior, i que protegeix contra elements externs majors de cinc micres, com el que poden infectar la grip o el coronavirus. La mesura s’ha de veure com una cosa cultural i com a d’higiene respiratòria. Al mateix temps que intentam educar als pacients i familiars de l’hospital sobre l’etiqueta de la tos, que fa menció a que quan esternudam o tossim hem de posar el colze en comptes de la mà. Si utilitzam mocadors que siguin d’un sol ús, i utilitzar la mascareta per protegir a la resta. Però la mascareta fora de l’àmbit sanitari no té cap sentit. El més important és l’higiene de mans, quan anam al bany, mos estam mocant…

Ho feim bé, ens rentam bé les mans?

Intentam fer-la el més ràpid possible, la gent es posa aigua i a lo millor no el sabó. El que interessa és que facem un arrossegament mecànic, una fricció per a poder arrossegar tots aquests microorganismes. Si ho feim amb una solució alcoholada és molt important friccionar fins que s’hagi eixugat la solució a totes les parts de la mà, a la palma, al tors, entre els dits… el polze, les ungles, el dit gros… sens obliden. Als nins sí que els ensenyam el que deim la ‘tècnica de la moto’ per fer net el dit gros i que s’enrecordin. S’han fet díptics per hospitalització domiciliària perquè els propis pacients que s’han de fer cures, vegin la importància que té la higiene de mans.

Una cosa tan elemental i sols no s’ensenya…

No és que no s’ensenyi; crec que ara sí que s’està fent més formació a les escoles, cartelleria… però també és vera que mai sobra la formació o més creença de la seva importància. Pel coronavirus deia que pot ser fonamental… Ara nosaltres com a professionals hem de cumplir els cinc moments que ens recomana la OMS: abans de tocar el pacient, abans de realitzar una tècnica asèptica, després del risc amb fluids després del contacte amb el pacient i després de deixar l’entorn. I en quan als visitants o familiars és molt important que abans i després de visitar el seu familiar se rentin les mans. Com a hàbit general d’higiene personal haurien de ser abans i després d’anar al bany, abans i després de dinar, abans i després de la feina.

 

Làmpara ultraviolada per comprovar la bona higiene de mans

 

Quantes vegades al dia idò no seria exagerat? Unes vint?

No seria exagerat, encara que entre els professionals a lo millor no mos hem de rentar tampoc tantes vegades com pensam.

Què vol dir?

Que l’important no són les vegades, sino com organitzes tu la teva feina. És a dir, començar per lo més net i acabar per lo més brut.

Anau a les escoles?

Vénen les escoles aquí; anam al saló d’actes i feim una xerrada amb la làmpara, que és el que més els agrada. Es fan l’higiene de mans amb un líquid que després amb la llum ultraviolada fa contrast i es pot veure on s’han rentat correctament i on no. La làmpara sí que hi va a les escoles de tota la comarca. Sobretot a través dels professionals sanitaris de l’hospital que tenen fills en edat escolar, la demanen per poder mostrar-la al col·legi, per fer-hi un taller d’higiene de mans i la veritat és que té molt d’èxit… tenim el calendari ple. Indirectament feim la formació a la nostra comarca i a Palma. A això s’hi han d’afegir les visites de la ESO, i ara tindrem un grup del Mossèn Alcover que fa formació en cures auxiliars, que vendran a fer un taller de neteja, desinfecció i esterilització.

Als professionals també els ho explicau?

Fa poc es va fer una sessió general i després in situ a les pròpies plantes implicades i formant als professionals al seu àmbit de feina. També a la cuina o al servei de neteja de tota l’atenció primària de la comarca, a rehabilitació… donam formació a demanda. A dia d’avui som l’únic hospital de Balears que no ha rebut el coronavirus. Com a que cada vegada ho veus més a prop i al moment que arribi el que volem és sobretot que la gent d’aquí es sapi vestir i sobretot desvestir, llevar-se els equips de protecció individual per evitar l’autocontaminació del propi professional. Per això creim que també és important que hi hagi el menor número de visites a l’hospital possibles.

 

 

Menys visites de familiars?

Hauríem d’agafar consciència que tots aquells pacients amb qui s’han de prendre precaucions per contacte, recomenam visites restringides. Les visites en general hauríen de ser d’un acompanyant tot el temps i traslladar-les sobretot al capvespre en un horari de 16 a 20 hores. Al matí millor que es respecti la feina que fa enfermeria; de vegades és molt estressant veure que els has de treure i a lo millor no pots garantir que tots els familiars cumpleixin les precaucions estàrdar. I sobretot, repeteixo, higiene de mans abans i després. També s’ha d’evitar anar a visitar altres pacients coneguts aprofitant la visita… és molt perillós tant pel qui ve com pel pacient.

He vist que abaix teniu un dispensador amb gel hidroalcohòlic i la gent quasi fa torns per posar-se’n…

Sí, fa com a cinc anys que està posat… i ara l’hem de reposar cada dos per tres. Hi ha zones també on convidam a que els pacients tot d’una que entrin es rentin, com al triatge de les Urgències, diàlisi, hospital de dia o la zona de rehabilitació per evitar germens i microorganismes. També ara a totes les televisions de les sales d’espera, hi hem afegit videos de l’higiene cada tres o quatre minuts.

Quan va començar aquesta concienciació?

Al 2009 amb el boom de la grip A; sempre també durant els mesos de grip es reforça molt… però ara tot el que ha vengut amb el coronavirus ho hem de veure com una cosa positiva per a reforçar aquestes precaucions estàndar i reforçar conèixements dels professionals i ciutadans. I molt important la neteja i desinfecció. Que tot el que toquem o toqui el pacient. Del material sanitari de superfície.

Hi ha una certa histèria injustificada amb el coronavirus o no?

La televisió la tiraria per la finestra [somriu]… el que passa és que tot i tenir una incidència mortal inferior a la grip comú és molt més contagiós i es propaga més ràpid, i aquest és el gran problema. Però si som conscients del que hem de fer el personal sanitari al moment que arribi un pacient infectat, en quan a la col·locació de la protecció i sobretot de com se la tregui. El que ja ens preocupa en aquest punt és que no hi hagi casos de contaminació entre professionals sanitaris atenent a un pacient positiu… estam ja en aquest nivell.

Què són els cartells de la tos?

Informació perquè quan tossim o esternudem no ens posem la mà, sino el colze, per si després no tenim amb què rentar-nos les mans. Això entre els més petits, perquè ho vegin i sen donin compte, el que feim és explicar-ho amb purpurina (com si fossin els agents microscòpics). Aleshores després d’esternudar, tapar-te amb la mà i començar a tocar o saludar, ja veuen que els estàs empastissant de purpurina i és aquí quan veuen la importància de tot plegat.

Ens assustam per les mascaretes?

Hem de fer també un canvi cultural, perquè vas a Urgències i veus gent amb mascaretes i t’assustes… hauríem de donar gràcies, perquè és tot el contrari, no t’has d’apartar del qui du la mascareta sino del qui no la du, perquè el que fan és protegir-te a tu

I què passa amb l’higiene als bars o establiments públics?

L’important és que tenguin aigua i sabó, que si és fa bé serveix ben igual que la solució alcoholada… s’ha de fer una crida a aquests establiments i a les escoles o instituts perquè sempre tenguin el punt de rentat de mans amb aigua, sabó i tovalloles de paper d’un sol ús. O els grifons que moltes vegades no pots obrir amb el colze, pitjant, sino que has d’emprar la mà amb la qual cosa l’hauríem de tancar amb un paper, si no el tornes a tocar brut… petits detalls que no pensam.

Hi allà on encara tenen la pastilla i la tovallola de tota la vida?

Ni hauria d’haver pastilla ni hauria d’haver tovallola, de roba que diguem, que hauria d’estar prohibida fora de l’àmbit de casa. M’ho hi eixugam tots i és un focus de contaminació.

L’hospital de Manacor restringeix les visites a només una per pacient

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad