Amb l’interès de seguir oferint als interessats l’amplia nòmina de llinatges que han perdurat en el temps a Manacor, avui en proposam altres nou, triats de manera aleatòria.
- Obrim el llistat amb el llinatge AMENGUAL, primerament citat a les fonts com ARMENGUALL i ARMENGOL, del qual al segle XVI trobam fins a tres àlies: Boyra, Saura i Caramutxa, alguns d’ells amb causes obertes arrel de la revolta de la Germania, sense perdurar més enllà d’aquella centúria.
Associat al llinatge anterior, al segles XVII i XVIII era molt popular el malnom Caules. En aquest darrer segle apareix el sobrenom Delà encara ara vigent i el de Xim de durada més breu. Finalment, al nou-cents, se cita el sobrenom de na Biscaya, portat per un Amengual però referenciat segurament a algun element femení de la seva família de cognom Martí.
- Seguidament param esment en un altre dels llinatges més antics de la contrada: els ARTIGUES, també citats com ARTIGUAS, amb presència constatada al sis-cents i set-cents amb els malnoms del Rafalet i de So n’Artigues.
Les fonts corresponents al segle XVII aporten un malnom referit a aquesta nissaga, el qual ha evolucionat al llarg dels anys, derivant del primitiu Magadiners a Adinerat i finalment Diné com ha arribat als nostres dies. Altres àlies sorgits al vuit-cents amb presència contemporània són Coix (amb la variant Gigantó coix), Manxo, Son Perot i Son Pou, com es veu referits a pertinença a espais rurals excepte el primer que faria esment a un defecte físic.
Al llarg dels segles XIX i XX, amb alguns pervivint encara avui, trobam: Aserat, Clot d’en Bodes, Mañeolinas, Mora i Pipero/a.
- La primera notícia, al segle XVII, que tenim del llinatge BASSA (igualment citat com BASE) fa referència a un individu provinent de Muro, i per aquest motiu se’l coneixia com Jordi Bassa de Muro, qui tenia estatge a la plaça de la Vila. Pel mateix temps, efímerament, trobam Verenech.
Arribats al segle XVIII se citen altres malnoms com Mora, amb pervivència fins als nostres dies, juntament amb altres de vida més breu com Binicauvell i Burmas.
Al nou-cents i perdurant encara ara tenim: Bassa, Gavella, Guidayno i Son Cabey.
- El cognom BONET ens apareix a les fonts al segle XVII fent referència especialment a una família de teixidors establerts just al costat de la rectoria, coneguts dins el poble amb el malnom Paloni el qual podíem escoltar encara no fa massa temps. Un altre que continua vigent és Fai (escrit Fay a les fonts) aparegut a les fonts al segle XVIII juntament amb l’àlies Preiñs (literal) del qual se’n perd el rastre.
Als inicis del vuit-cents i al llarg d’aquella centúria i de la següent trobam malnoms associats al llinatge Bonet com: vicari Bonet, Capot, i de na Pol.
- La presència dels sobrenoms del cognom BONNÍN se remunta als inicis del segle XIX o, potser, un poc abans, quan documentam els Barraxet/a, Pere Nofre, Practicante (en castellà i clara referència al ofici del portador) i Xim, alguns d’ells amb presència actual.
Atès el gran nombre de malnoms afiliats al llinatge CALDENTEY creiem necessari adjuntar l’esquema, ja emprat en ocasions anteriors, el qual ens permet fixar-los millor en el seu espai temporal.
Tot i que, evidentment, molts d’aquests àlies, especialment els fitats al segle XVIII i altres associats a la conducció de possessions, han passat a formar part només de la memòria, altres encara els podeu sentir pels nostres carrers i places, amb vigor malgrat el pas del temps. Entre els perdurables citarem Bulla, Relles, Coca, Delà, Devé, Gorrió, etc.
Hem de mencionar sobretot el cas del malnom Philosoph, unit a la família Caldentey des del segle XVIII, modificat per l’ús popular –com tants d’altres- fins a Filasop com el coneixem als nostres dies.
Un altre cas similar és el de la nissaga dels Caldentey, amitgers d’una de les famílies cabdals de l’antiga aristocràcia manacorina, els quals, a més d’assolir com sobrenom el nom dels senyors d’Olesa, veren com el poble l’anava derivant-lo cap al que tothom empra habituamet: Aulesa.
- Un altre dels llinatges amb la nòmina de malnoms notablement extensa, i per aquest motiu acudim novament al quadre temporal, és els FEBRER, citats també com FABRER.
Dels renoms més citats entre els més antics, tots ells desapareguts, cal citar Idi, un portador del qual fou batlle reial i titular d’una illa a la plaça de la vila al segle XVII i també Beneta, Llisora i Rovellosa.
Al set-cents se’n citen alguns dels més remots com: Caixeta, Calçó (escrit Calsó), Peu i Truco, amb presència vigent dins la nostra comunitat actual.
Lògicament, el gruix de malnoms apareguts al segle XIX, segueixen en ús avui dia, entre els quals citarem: Bladé (per Blader), Capetó, Corona, Frare, Meco, Mistero, Panxeta, Pipado, Randa –també Rander– i Salem entre d’altres.
- Quant al llinatge FIOL, la primera constància la tenim al segle XVII amb l’àlies Perde i el seu diminutiu Perdelet –en ocasions escrit al nostre parer erròniament Pardalet-, tots ells pertanyents a una antiga nissaga de gerrers amb cau, primerament, entre el carrer de l’Estrella i el del Centre (el qual rebé ocasionalment el topònim de carrer de lo Fiol gerrer) i, més tard, al lloc de s’Antigor, on ha perdurat fins a temps contemporanis. No és el cas d’altres com Riutort, amb l’accepció Riutort Banya, Sineuer o Capó, coetanis al primer però ja amortitzats.
Al segle XVIII trobam nous exponents de sobrenoms associats a aquest cognom com ara: Benó/Beñó, Beñó Coharer, Banya, Garriga i Marineta els quals superaren el límit secular i continuaren vigents dins les centúries posteriors, mentre els Magí, Mora, Pou Nou i Rena s’esvaïren.
Al llarg dels vuit-cents i nou-cents s’uneixen a la nomina de malnoms referits al llinatge Fiol altres com: Busca, Cantó, Clovella, Corder/a, Fiol, Gerrer, Juanito, Paitoni, Peric, Peu, Ros i Rossa, molts d’ells feliçment en ús en el temps actual.
- Per acabar aquest capítol ens centram en el detall del llinatge FORTESA, també citat amb posterioritat com FORTEZA, els membres del qual comencen a citar-se al segle XVIII amb antropònims com Butzeta -i el seu diminutiu Butzetó-, Pabordo i Servera (aquest ja desaparegut).
Altres malnoms associats a aquest cognom entren a escena a principis del segle XIX, la majoria dels quals segueixen en ús actualment. Són: Al·lots –al carrer de Ciutat- Blau, Miró, Mosca, Pistoleta, Porgador, Sabater, Solleta –recordau en Paco- i Xiscos.
Quins malnoms tenen llinatges com Puigròs, Grimalt o Lliteres? n’hi ha de ben curiosos
A quins llinatges corresponen malnoms com Bulla, Boca de mel, Cama o Busco?
Doctor en Història, ha publicat notables i extensos estudis sobre la indústria perlera i de la fusta a Manacor, a més d’un projecte sobre la formació dels distints nuclis del municipi i Sant Llorenç