“Avui en dia no tenc cap ambició política, però tampoc descart res…”

Antoni Pastor Cabrer (Manacor, 1963) va ser batle de Manacor durant tres legislatures. Dotze anys; una dècada dels quals sota les sigles del Partit Popular, del que es va veure obligat a partir conjuntament amb altres regidors per discrepàncies amb el Govern de José Ramón Bauzá. Ara, després d’acabar la carrera de Dret i reconvertit en assessor jurídic en urbanisme i arquitectura, analitza la crisi del seu darrer partit, El Pi, el Pla General de Manacor, el Barça, l’Acadèmia de Rafel Nadal i el seu possible retorn a la política… que no descarta.

Com és la seva vida enfora de la política? Més tranquila i amb menys preocupacions?

Diferent. Amb menys preocupacions no, però més apartat de lo públic, una vida més privada. No és fàcil començar una vida nova després d’estar durant tants anys fent política, i que d’un dia per l’altre hagis de començar com a autònom i cercar la vida, demanar feina… Però la veritat és que estic content, perquè vaig començar en el mes de setembre de l’any passat i no me puc queixar perquè a la gent a la que he demanat una oportunitat me la donen.

Quan va decidir tornar a estudiar?

Primer vaig començar a la UIB, però m’era molt complicat per assistència… i al final, ja deu fer uns deu o dotze anys, vaig continuar a la Universitat Oberta de Catalunya allà on podia anar fent assignatures soltes. No les feia per tenir una carrera sino perquè trobava que me feien falta quan estava al Parlament, per tenir més formació en segons quins temes: Vaig començar fent dret civil, administratiu, constitucional… i quan men vaig donar compte estava a la meitat de la carrera i vaig decidir acabar.

Men vaig donar compte estava a la meitat de la carrera i vaig decidir acabar

Troba idò que és necessari per la política?

És molt important. A mi, en certs moments sobretot quan havia de tractar temes laborals, problemes administratius entre particulars i institucions… sempre havia de demanar consell perquè no ho entenia molt bé. La formació és important a qualsevol faceta de la vida, no sobra mai. És vera que com a batle sempre tens gent que t’assessora, hi ha molt bons tècnics; però si tu personalment tens uns certa formació està molt bé. Per tant jo aconselleria a tothom que ho fes. Jo ho vaig fer molt tard, però quan és hora la gent jove ha d’aprofitar per tenir una formació.

Si tornés vint anys enrera es tornaria a dedicar a la política o tiraria directament per aquest camí?

El que sí tenc clar és que de jove hauria tengut una altra formació. Però per circumstàncies de la vida me vaig haver de posar a fer feina molt jove i vaig deixar els estudis… però estic molt content amb el que he fet. De fet ara he acabat una part de formació i estic continuant.

Quins són els seus clients? Què fa exactament?

Faig un poc de tot, però més que res temes administratius, urbanístics i al mateix temps col·labor amb despatxos d’advocats, on estic fent pràctiques.

La pressió deu ser diferent…

Sí. Sobretor diferent a l’etapa de batle, que m’absorbia moltíssim, 24 hores, 365 dies l’any i no desconectava mai, ni quan anava a dormir, perquè estava pendent del telèfon. Ara estic més tranquil en aquest aspecte… però també tenc la pressió de cada mes haver de tenir feina, haver de resoldre temes perquè hi ha plaços… La veritat és me va costar un poc tot d’una i estava molt asustat, preocupat per veure com m’aniria, perquè als 55 anys no és fàcil començar una vida nova. Incorporar-te al món laboral és complicat i els dos darrers anys que jo ja sabia que no continuaria en política, vaig tenir una certa pressió personal per veure com m’aniria. Ara estic una mica més tranquil, però sabent que cada mes has de començar de bell nou.

En l’etapa com a batle no desconectava mai, m’absorbia moltíssim

Els dos darrers anys de El Pi ja havia pres la decisió de deixar la política?

Ho vaig decidir a l’octubre de 2015, el que passa és que no ho sabia ningú. Va ser perquè veia que la meva presència a dins El Pi no era el que jo me pensava, el que jo volia; que generava una certa incomoditat a certes persones i vaig pensar que ja era el moment de partir.

Perquè vostè aspirava a més dins el partit o perquè hi havia gelosies per part d’altres persones?

Va ser un poc de tot. Sobretot que un partit que funcionava amb tres persones que en teoria eren els creadors o els fundadors, que érem en Pep, en Jaume i jo… si dues persones és complicat posar-se d’acord, tres quasi quasi és impossible. I el fet d’estar al Consell insular te lleva, no molt de protagonisme, però si molta presència mediàtica. Deixes de ser important pel partit perquè la gent s’oblida aviat de tu, i men vaig donar compte que a pesar que nosaltres al Consell vam treure el millor resultat, a l’hora de prendre les decisions ja tenies poca presència i es comptava molt poc amb la teva opinió. Aquí vaig pensar que era el moment de deixar-ho anar, perquè no me sentia cómode jo i també incomodava a altra gent.

Si és complicat posar-se d’acord entre dues persones, entre tres és quasi impossible

Vostè sent que ha tengut mala sort en el món polític supramunicipal, primer amb Bauzà i després amb El Pi?

Crec que he estat una de les persones més afortunades en política que hi ha hagut. No hi ha hagut cap persona que hagi estat batle de Manacor durant dues legislatures consecutives i jo en vaig estar tres. He estat quatre legislatures diputat, portaveu del grup parlamentari quan només hi havia un grup a l’oposició, portaveu del Consell insular… crec que he estat una persona molt afortunada… i inclús tan afortunat que no vaig ser al Govern on després tengueren problemes les persones que hi van esser. No me sent desafortunat sino molt content de les oportunitats que m’han donat i la gent que he conegut. Inclús la manera que vaig sortir del Partit Popular, a mi en certa forma a nivell personal me va reforçar i me va beneficiar molt. Vaig haver de prendre una decisió molt difícil i molt complicada; crec que vaig prendre l’encertada i vaig tenir el reconeixement de moltíssima gent… a mi me va marcar personalment. És vera que algunes van quedar decebudes, que havien confiat amb mi i varen entendre que no havia fet lo correcte, però crec que el temps m’ha donat la rao.

Fou un tema personal amb José Ramón Bauzá?

No, va ser un tema polític i ideològic. Jo entenia que el partit havia de tenir una línia, sobretot en temes lingüístics i d’identitat, mallorquina o balear, diferent al que era el partit a nivell estatal. Perquè tenim unes peculiaritats diferents. Per a mi el tema lingüístic era irrenunciable i la gent que maltracta la llengua, que no la respecte, és difícil que pugui tenir una relació política amb ells. Respect que cadascú parli el que parli i no som una persona que imposi absolutament res; una altra cosa és que la persona que té responsabilitats de president vulgui fer una llengua de segona o tercera categoria.

Per a mi el tema lingüístic era irrenunciable i el Govern Bauzá maltractava la llengua

Mantenen el contacte?

No, però quan ens veim ens mantenim el respecte i ens saludam sense cap problema ni un. Una de les coses bones, i crec que en té molt poques anar cumplint anys, és que ten dones compte que ni el rencor ni dur-te malament amb la gent condueix enlloc.

Sap que ara s’ha fet ‘youtuber’…

Ho veig; no és que el segueixi massa, però com que et surt per tot… Ell es pensa que va bé, té les seves idees, la seva manera de fer les coses i és una persona que dins Ciutadans pareix que és respectada… a nivell balear no, però té els seus seguidors a nivell estatal.

Vostè no s’hi farà?

‘Youtuber’? Nooo.

Te previst tornar a la política?

Les meves previsions no són de tornar, però ja tampoc no descart res. A mi m’agrada la política, en sent inquietud, me sent amb energia per fer moltíssimes de coses i no puc descartar absolutament res. Ara, a dia d’avui no, entre d’altres coses perquè no veig ara el projecte en el que pugui encaixar; i un quan torna major vol triar, vull poder triar on vull estar… i si no trob aquest espai el millor que puc fer, per salut personal i dels altres, és estar com estic i viure la política com la visc ara, participar a qualque programa de ràdio que m’ho demana, donar la meva opinió com a ex de tot, exdiputat, exbatle… i si qualcú vol saber la meva opinió donar-la si puc ajudar a qualcú ajudar. Encara tenc relació amb persones que estan a la política i que de vegades me telefonen i me demanen opinió. La don encantat.

Me sent amb energia per fer moltíssimes de coses i no puc descartar absolutament res

I crear un nou partit?

Crear un partit no… a pesar que és vera que a les passades eleccions hi havia un grup de gent que tenia ganes de crear-ne un a Manacor i a nivell insular. Una altra cosa és que algú pogués crear un partit amb idees que m’hi sentís identificat i entrar-hi a primera, segona, tercera o quarta línia. Avui si vostè me demana si tenc ambicions polítiques, li puc dir que no en tenc cap ni una.

Què li passa a El Pi? Ho entén?

Sí que ho entenc. Així com s’anava duent el partit no n’estava d’acord i al final arriba a un punt que els temes personals passen per damunt els ideològics. Perquè mentre són ideològics les coses tenen solució, quan es converteixen en personals ja són molt difícils de solventar… i avui jo crec que a El Pi, m’agradaria equivocar-me, si no tenen la grandesa de posar-se d’acord i tornar-se a asseure a una taula, hi veig una difícil sortida. Entre d’altres coses perquè la grandesa de El Pi era la diversitat ideològica: hi havia gent que era nacionalista, regionalista i hi havia persones que simplement els hi agradava un projecte amb una certa mallorquinitat. Hi podia haver de tot. Jo que la gent nacionalista no pugui estar dins El Pi o si ets nacionalista no puguis estar dins El Pi , la veritat és que me sembla que empobreix el projecte.

Que la gent nacionalista no pugui estar a El Pi empobreix el projecte

Li veu un futur complicat entenc?

Pel que veig i pel que he parlat amb persones que hi són, a dia d’avui ho veig complicat; perquè han sortit partits nous i de cada vegada la política està més fragmentada, hem vist que hi ha hagut partits que han tengut problemes interns que han patit molt, i normalment l’afiliat t’ho perdona quasi tot llevat de les bregues internes, això sí que passa factura. I El Pi no és un partit que pugui perdre molts de vots, que té els vots que té; crec que va treure un bon resultat a les primeres eleccions, però som dels que pensa que en aquestes segones va treure un mals resultats, havia d’haver crescut. Si no suma i no engrandeix el seu espai electoral, i sobretot defineix el que vol ser… a la gent li costa identificar què és exactament El Pi. En certes coses passa molt de puntetes… s’ha de definir molt més. A pesar que som dels que pens que aquest espai és molt necessari per a Balears. Ja no existeix el PSM. Més està més a prop de Podemos que del partit nacionalista que havíem conegut sempre aquí. El Partit Popular, amb els seus líders a Madrid, a pesar den Biel Company, l’escoren cada vegada més cap a la dreta per estar devora Ciutadans i devora VOX… i aquest espai de centre, de partit mallorquí, regionalista, nacionalista quedarà orfe. Crec que El Pi és un projecte necessari i a mi personalment el que m’agradaria és que es possesin d’acord i que tornessin partir.

El PP de Manacor li demana consell?

No, però tenc molt bona relació amb na Maria Antònia (Sansó), mos coneixíem d’abans amb tota la seva família, i me pareix una persona molt vàlida. De vegades sí que hem parlat com he pogut parlar amb en Miquel Oliver, amb en Biel Company i altres persones d’altres agrupacions, però no me demanen consell en tot, només en certes coses o qüestions que jo sí que he passat. Com és que Manacor té tants problemes urbanístics? No crec que sigui diferent dels altres municipis. Miri, ara estic fent el postgrau d’espacialista en urbanisme i ordenació del territori a la UIB, i una cosa que és repetitiva és la gran diversitat legislativa que hi ha i lo malament que s’ha legislat a Balears; és una cosa que és comú en tots els ponents.

L’afiliat t’ho perdona tot, llevat de les bregues internes

I que canvia constantment…

I que és molt complicat adaptar-se. De fet municipis que estiguin adaptats al Pla Territorial de Mallorca n’hi deu haver sis o set; és a dir que la majoria no s’hi han pogut adaptar i alguns funcionen amb normes dels 80. Clar, des d’aquells anys han passat mil coses i Manacor no és aliè. I a més té un problema afegit, i és que té molts nuclis de població i moltes realitats diferents, des de que Cales de Mallorca té un pla del setanta i pico amb urbanitzacions no recepcionades… no crec que tengui més problemes urbanístics, i a més són problemes d’enrera com per exemple l’aparcament del Principal, una decisió que es va prendre als 80, el tema del pont del Riuet del 1999-2000. Crec que a Manacor hi ha un abans i un després, que és el dia que nosaltres detectam i descobrim que Manacor funciona amb unes Normes Subsidiàries de l’any 1982 que no estan aprovades definitivament. És a dir que l’Ajuntament des del 82 fins el 2005 aproximadament, funciona i aplica una normativa que no està aprovada definitivament. Com es pot imaginar, el dia que vénen els tècnics i t’ho diuen, a mi si me punxen amb una agulla no me treuen sang. A partir vàrem tractar de posar ordre, adaptant normes, baixant el sostre de població per anar-mos adaptant a la realitat. A dia d’avui com a mínim hi ha una normativa clara… o bé, ara en tenim dues: les Normes Subsidiàries i el Pla General que s’apliquen de forma simultània, però els tècnics que han d’aplicar la normativa ho tenen molt més clar. Esper que el Pla General s’aprovi aviat.

O sigui que troba que aquest Pla General serà beneficiós? O és un Pla de mínims?

És que crec que ho ha de ser de mínims. Lo millor que ha pogut passar és que hagi vengut l’esquerra i hagi hagut d’aprovar el Pla que havia dissenyat per la dreta… s’han acabat les tonteries i la demagògia damunt el Pla General; perquè Manacor pot tenir el Pla General que pot tenir, perquè entre d’altres coses va acompanyat per un estudi econòmic i financer que has de poder pagar. A més ho fas damunt el que ja està construït… damunt el que és nou ho podem discutir un poquet, però poc perquè el Pla Territorial te diu “tu pots créixer això i a més pots créixer aquí”. Tot el demés és posar ordre al que tenies fins ara. A mi me dóna satisfacció que aquest govern municipal ha tengut la maduresa política de dir “escoltau, hem d’aprovar un Pla General; després ja el modificarem si el volem modificar, però n’hem de tenir un”, i això fa que com a mínim de manera involuntària s’hagi generat un consens urbanístic que no havia pogut existir quan l’esquerra estava a l’oposició. Tengui en compte que aquest Pla creixement en dóna molt poc… el que ha de solucionar és el tema de vivenda, de sòl per les administracions públiques per a vivendes de protecció oficial.

Lo millor que ha pogut passar és que l’esquerra hagi hagut d’aprovar el Pla General de la dreta

Com és que Manacor té zones tan degradades com per exemple el Pou Fondo?

Hi ha zones que un moment donat es van voler protegir, com una part del Pou Fondo que entrava en zona BIC, i això enlloc de protegir i afavorir, el que ha fet que la gent davant els problemes que te dóna tenir una casa allà, en fugi per rehabilitar d’una forma més àgil a altres zones. Això no va beneficiar gens Manacor. Hi ha altres zones, com l’illeta de Joan Lliteres que es deixaren pel Pla General. Antigament el que es feia quan tenies alguna zona amb problemes era dir “…ja la faré amb un Pla Especial”. Fartàritx és un altre exemple, que en aquest cas ho vàrem poder arreglar. El carrer del Pou Fondo que me demanava… allà sí que crec que s’ha d’obrir a més un pla d’ajudes perquè les persones puguin rehabilitar totes aquelles vivendes… és una de les mostres que allà on desapareix el comerç els barris es degraden. Per això és tan important el comerç local, perquè on hi ha tendes i botigues, oficines… al final són barris que estan vius, que la gent hi vol viure. Amb això vol dir que s’han d’intentar regular les grans superfícies, crec que no en podem tenir més, no només a Manacor sino enlloc més.

I què feim amb els polígons de serveis que estan per desnvolupar a l’entrada de la ciutat?

Els polígons de serveis estan aferrats al poble, que te fan façana amb el poble com els de la carretera de Palma… segons quin tipus de comerços a Manacor també són bons, entre d’altres coses perquè si no estan a Manacor estan a Inca o estan a Palma, i la gent el que fa és agafar el cotxe hi anar-hi. I Manacor també ha de tenir aquesta vocació de capital de comarca, entre d’altres coses perquè tenim l’avantatge que fins a Montuïri miren cap a Manacor.

Allà on desapareix el comerç els barris es degraden. A Manacor ha passat

El batle es va equivocar en les seves crítiques a l’urbanisme a la carta de l’Acadèmia Rafel Nadal? Va ser una guerra innecassària?

Totalment innecassària, perquè el problema no el crea un altre ajuntament que no sigui el seu. Jo vaig prendre la primera decisió de totes, com a diputat i com a batle, perquè pensava que a Manacor era bò que es fes el Centre de Tecnificació… però el seu Govern va ser qui va aprovar aquesta segona fase, o sigui que no s’entén molt que el batle critiqui aquest tipus d’actuacions, que ho pot fer i no té perquè estar d’acord amb el seu partit, però crec que es va equivocar perquè en Miquel, que a mi me sembla un bon batle i tenc molt bona relació amb ell, se n’ha de donar compte que és el batle de tots, i en Rafel Nadal és una sort que li agradaria tenir a tots els batles d’Espanya. A més és una persona que per allà on ha anat, sempre ha presumit de Manacor i el que ha fet de manera voluntària o involuntària pel municipi és impagable; l’ha posat al centre del món. Crec que hi ha un abans i un després de l’hospital de Manacor i un abans i un després del Centre de Tecnificació. Encara que també crec que es va equivocar en Rafel contestant al batle… si estés en política no ho diria però ara que ho puc dir, crec que s’equivocaren tots dos.

Nadal es va prestar a un joc per recomanació d’altres?

Miri, hi ha un moment en que el tassó te vessa i ell va considerar que havia de xerrar clar. Té dret com qualsevol altre a defensar-se i ho respect, però vaig trobar que era innecessari, que no hi havia perquè i no va el ajudar gens a Manacor; perquè la gent de fora quan llegia això no entenia absolutament res. A mi em cridava gent de fora, amics de Barcelona, de Madrid que me demanaven a veure si havíem tornat locos… tot és discutible. El Centre de Tecnificació sempre s’ha posat com a exemple d’urbanisme que no s’ha de fer, com en el curs que estic fent ara quan parlen d’ordenació i de lleis singulars, com va ser en el seu moment també l’ampliació de l’Universitat. No és la forma més correcte de fer-ho, però és que si no era així no se podia fer. Era o fer-ho així o no fer-ho. Perquè fer-ho a través d’un procediment ordinari encara esperaríem.

Tant en Miquel Oliver com en Rafel Nadal es varen equivocar

Un error i un encert polític

Si vostè me demana una obra li diré l’Auditori, que és la que més satisfacció me va donar, però com a decisió política segurament va ser votar en contra de la modificació de la Llei de Funció Pública del Govern Bauzá. I d’errors n’hi ha molts en dotze anys… deixi que m’ho pensi.

El pont del Riuet fou un error?

No el vaig fer jo que diguem… jo el vaig patir. Vaig haver de pagar la multa que me va posar el jutge de devers 5.000 euros.

La va arribar a pagar vostè personalment i no li han tornat?

No me’ls han tornat perquè era una multa personal, a pesar que la me posaven com a batle i vaig haver d’enviar el número de compte des d’on feia la trasferència perquè vessin que no pagava des de l’Ajuntament. Però és que en aquells moments encara no teníem els permisos de Costes i d’altres administracions per començar a tomar-lo… no mos contestaven, i el jutge me va dir que no era la meva gestoria i que executés. Jo vaig haver d’aprovar el projecte de demolició amb el meu únic vot i els altres vint regidors es van abstendre, perquè no hi havia els informes. A dia d’avui segueixo pensant que no tenia raó i que el projecte del pont del Riuet cumplia.

Vaig pagar uns 5.000 euros de multa pel pont del Riuet… però segueixo pensant que el projecte cumplia

Porto Cristo independent?

No. Avui es torna a parlar d’independència precisament perquè no se’ls cuida… perquè durant els meus dotze anys ningú va sentir parlar d’independència, perquè sempre arribavem a acords, perquè Porto Cristo estava damunt la taula de debat, i perquè a Porto Cristo, amb tot, hi ha un abans i un després de AIPC, per lo bò i per lo dolent. Quan no hi havia AIPC Porto Cristo tenia moltes mancances i amb ells es va posar al dia. Els ciutadans no deien “jo vull ser independent”. A dia d’avui segurament no es senten cuidats i hi torna a haver l’independència damunt la taula. Jo de cap de les maneres donaria peu a que Porto Cristo pogués ser independent… si en Miquel Oliver ho posa damunt la taula és un error; el que ha de fer és asseure’s amb la gent d’AIPC. Amb això vull dir també que Porto Cristo s’ha convertit en un nucli de població que no pot ser gestionat per un regidor. té més de 7.000 habitants que hi viuen tot l’any i a l’estiu n’hi ha 15 o 20.000. Necessita molt més ‘carinyo’, moltes més actuacions i s’ha de cercar un sistema allà on Porto Cristo torni a estar damunt la taula del batle cada dia. Jo me sent porteny; he viscut a Porto Cristo durant anys, la meva infància ha estat allà i a mi no me semblaria bé que fos independent… segurament en Joan (Gomila) i en Bernat (Amer) no hi estaran d’acord… foren gent que sempre va fer molta pressió a l’hora dels pressupostos i de les grans decisions polítiques perquè el poble fos tengut en compte, és vera. Jo votaria no perquè pens que hi ha altres solucions.

Avui es torna a parlar d’independència a Porto Cristo perquè no se’ls cuida…

El Barça guanyarà la Champions League?

Crec que no, i també tendrà molt difícil guanyar la lliga, entre d’altres coses perquè no està bé i s’ha debilitat. Té un plantilla curta i a més molt tocada pels dos darrers resultats de Roma i Liverpool dels darrers anys, i molt mala planificació… els darrers grans fitxatges han estat un autèntic ‘fiasco’, tant Coutinho com Dembelé.

Com és que vostè és del Barça?

De tota la vida. Inclús quan tenia disset anys vaig estar una setmana a prova al Barça, quan Quique Costas era l’entrenador dels juvenils del F.C. Barcelona; el nostre era en Jimmy, amb en Miquel Mesquida vàrem estar una setmana provant. De fet varen fer una opció per nosaltres, el que passa és que jo acabava de juvenil… si no hagués estat així tal volta hagués fet qualque cosa. Som d’aquests fanàtics que ha de veure el partit totsol, ni tan sols amb el meu fill perquè me pos nerviós.

Serà molt difícil que el F.C. Barcelona guanyi la Champions o la Lliga

Després va jugar al R.C.D. Mallorca?

Així és, amb en Jaume Salas i en Miquel Àngel Nadal. Hi vaig estar tres anys. Entrenava amb el primer equip i hi estava convocat en algun partit, i jugava amb el filial.

El C.E. Manacor se salvarà? El segueix?

El segueixo damunt els mitjans de comunicació. Hi vaig poc al camp… enguany a cap partit perquè també estic un poc desconnectat de tot. De vegades en xerr amb en Jaume Mut. L’admir precisament per aquesta capacitat que ha tengut per continuar, perquè el futbol ha canviat molt també. A mi m’grada molt el futbol però ho he deixat per manca de temps sobretot. Ara els dissabtes i diumenges m’estim més anar amb la bicicleta i fer feina i aprofitar per estudiar durant el cap de setmana… Me faltava la cosa dolenta no és vera?

Cert, digui

No haver estat capaç d’haver aprovat el Pla General.