El joc a Manacor: la ruta de les timbes

El joc d’amagat a bars del poble, conegut con jugar als prohibits, ja ve de lluny a Manacor. Basta veure aquest episodi que ens acosta Sebastià Sansó Barceló

 

Els jocs de taula han estats presents a molts de pobles de Mallorca al llarg dels segles… i Manacor no ha estat aliè a aquest afany de la gent, especialment la més necessitada, de jugar cercant la fortuna que els permetés sortir de la misèria.

El 30 de juliol de 1903 el governador civil enviava al batle de Manacor un extens escrit, en el qual li comunicava una sèrie de escorcolls que la Guàrdia Civil havia efectuat a diversos cafès de la vila a la recerca de timbres on se jugava a jocs prohibits.

Així, a les onze del matí del 26 de juliol, el sergent comandant de la Benemèrita, acompanyat del caporal Juan Blat Muñoz, irrompien en el cafè conegut com El Relliu, propietat de Mateu Munar Mesquida i situat al primer pis del número dos del carrer de n’Amer, mentre observaven com darrere les persianes entreobertes, una persona estava vigilant i s’amagava immediatament per avisar als jugadors de la presència de l’autoritat.

En pujar per l’escala s’escoltà un fort renou de cadires, i en entrar al local veieren com una partida d’homes, alguns d’ells reputats jugadors locals, s’anaven separant d’una taula on, com ja sabien, se jugava als prohibits.

 

Plànol amb els ‘prohibits’ investigats

 

Una vegada instruïdes les diligències oportunes, la parella se va desplaçar a un altre punt de joc, el cafè que Sebastià Nadal Vadell regentava al carrer del Mercadal número 1. En el moment d’entrar al local se n’adonaren que un vigilant, apostat a l’acera d’enfront, s’aixecava ràpidament per avisar als homes que seien al voltant d’una taula, de la qual se separaren precipitadament. La considerable distància des de l’entrada a la zona de joc va impedir als guàrdies obtenir altres indicis acusatoris.

En una segona batuda, els guàrdies de segona, Rafel Vila Romaguera i Jaume Janer Mudoy, rellevaren al caporal Blat i, seguint al sergent, s’encaminaren a la plaça Ramon Llull on es trobava l’establiment de Salvador Juan Munar.

Segurament la notícia ja s’havia estés per la vila, doncs abans d’arribar foren descoberts pel vigilant Sebastià Nadal Vaquer Cagarel·la, qui abandonà la cadira on estava assegut a la porta del cafè, per avisar als jugadors, entre els quals pogueren identificar reputats membres de l’èlit local del vici, els quals sortiren apressuradament al corral quan els agents de l’autoritat aparegueren.

Ja eren les cinc i mitja del capvespre quan el sergent i el guàrdia de segona Cristòfol Espinosa Massanet, se digirien al cafè de Sebastià Nadal Ferrer, a la plaça de sa Bassa número 6 i foren ullats pel fill del propietari qui, ràpidament, entrà al local per avisar als qui estaven jugant.

Els agents només pogueren veure com varis homes sortien d’una habitació, on ja sospitaven que se jugava als prohibits, per la porta de la sala on hi havia el billar. Al temps que observaren com a la primera dependència se trobaven dos homes asseguts davant una taula de la qual Rafel Riera Julià Sa –un altra dels jugadors celebèrrim de la vila- havia retirat el cobretaula i el tenia damunt les cames, procedint a requisar un joc de cartes al qual en mancaven dues, que aviat descobriren davall la taula i damunt una cadira.

A la vista de les denúncies, el governador civil, posant més èmfasi en la gravetat del fet d’impedir la sorpresa que en la repressió del joc –per altra banda no provat- va imposar als propietaris dels locals una multa de cinquanta pessetes a cadascun o, en cas d’impagament, pena d’arrest. La notificació de les sancions, visada pel secretari municipal, donava per conclosa la operació.

No és Camel·la, és Camella

Els múltiples noms de la plaça de ses Verdures i els seus carrers

 

Print Friendly, PDF & Email