La comparativa de Pere d’Alcàntara Peña entre Felanitx i Manacor

“Com a prova que és cert

quant he dit, tu em tens a mi,

que, perquè ho he fet així,

pas per savi i homo expert.

Pas per bon misser de pobres,

per enginyer, matemàtic,

poeta, músic, gramàtic,

pintor, químic, mestre d’obres;

però de tot

no en sé palada ni brot.”

Tot i la seva modèstia, Pere d’Alcàntara Peña Nicolau (Palma 1823-1906), enginyer, arquitecte, escriptor, pintor a més de cultivador d’un extens ventall d’especialitats tan diverses com l’advocacia, la música, l’astronomia, la física i química i l’anatomia, el converteixen en un dels personatges més paradigmàtics del segle XIX a les Illes.

Va projectar també edificis religiosos al municipi manacorí com església de Fartàritx i un projecte de reforma de l’església parroquial, així com fàbriques i habitatges.

Com a topògraf realitzà el Pla Geomètric de Palma (1857-1858) i els plànols d’Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Manacor, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Son Servera i Vilafranca (entre 1858 i 1866).

Nosaltres hem volgut aprofitar la seva saviesa i ironia per donar a conèixer als manacorins i, potser a algun felanitxer, com veia aquell erudit les semblances i diferències entre els naturals d’aquestes dues poblacions.

El treball –la redacció original del qual s’ha respectat íntegrament- fou publicat a El Mosaico. Colección de escritos literarios en verso y prosa, Tom II, Impremta de Bartomeu Reus, Felanitx 1898.

A Mallorca hey ha dos pobles

que estan costat per costat.

Tots dos son viles molt nobles

que mostran hermós casat.

Poblacions que tenen gent

á voler. Moltes mils ánimes,

y un teatro y un convent

y cassinos … pero jo

no sé quina triaría

per estarmhi cada dia.

¿Felanitx ó Manacò?

Si vos agrada sa bulla

y aná els vespres de reunió

y haverles ab gent d’humó

qu’arma un ball ahont se vulla;

y riure sense fer mal,

murmurant ó tayant sayos;

y podé armolá el caxal

sense que la llengua esquitx;

aviat la tendreu triada:

la vila que més agrada

per aquest fí, es Felanitx.

Més si preferiu la gent

de caracte reservat,

cara sèrie, ab un posat

d’homo de conexament,

d’aquells que no rihuen may

y si heu fan saben el pêrque;

y si es amo al punt ja cerca

aumentar de hacienda y tò;

en aquest cas, no ho dupteu:

si axò es la gent que voleu

mudauvos dins Manacò.

Aquell qu’es aficionat

á la música ó á n’el cant

y cerca d’en tant en cuant

cantá en colca sociedat

y frecuentá ses tertulies

perque son talent lluhexca

y hey haja qui l’aplaudexca

y el fassa sortir p’el mitx,

per cobrar fama aviat

y viure ben governat

que cerch casa á Felanitx.

Mes si en lloch de fe el canari

ab una flauta ó guiterra

s’estima més besá en terra

al temps que passa el rosari,

y troba més devertit

s’aficarse dins el llit

y roncar de casta forta

tota la nit fent un sò,

per tení una missa ohida

cuant del sol arrib l’exida

que visca dins Manacò.

Si vos agrada pujar

dalt un putx quant fa bon dia

y allà á la Verje Maria

per vostra salut pregar,

y després ferhi una vega

ab persones judicioses,

y veure vistes hermoses

de Capdepera á Costitx,

y á l’horabaixa tornar.

Tot axò heu podeu lograr

cercant casa á Felantx.

Pero si voleu tenir

coves belles y grandioses

plenes de pedres hermoses

que no n’han trobat la fi.

Les del Drach ab sos seus lagos,

les d’Artá, les dels Pirates

ab pilars y columnates

que son un preciós tresò

per les seues escultures

y fantàstiques figures.

Heu de viure á Manacò.

Si heus agrada e barquetjar

y tení un botet á port

y si el vent no bufa fort

passetjarlo per la mar.

Y aná á fer colca pescada

y després á la vorera

de mar coure una caldera

de peix pescat ab bolitx,

ò ab boletins, ò ab canyeta,

ò al am ab puhu ò pasteta,

llogau casa á Felanitx.

Pero si d’aná á cassar

vol sol agafar la febra

y vos plau veure una llebra

encalsada dins un pla,

ò contemplar cent conís

saltant per dins la garriga

y vos contemplau felis

quant n’heu mort un ab un trò.

Per tenir millor fortuna

cercau depressa totduna

ca vostra dins Manacò.

Si es beure vi vos agrada

á l’hora de berenar,

menjant un cantó de pá

ab un tros de sobresada;

y torná á beure després,

fins á tenir doble vista,

un bon tassó de Batista

perque es bossí no s’afitx,

y tastá un bon anissat

després d’haver ben dinat,

mudauvos á Felanitx.

Mes si les vostres amigues

son les figues de cristiá

y vos plau més berenar

d’una dotsena de figues

ò un pebre de cirereta

dins un plat ben caramull

de sopes á la raseta

ab espinachs, coliflò

ò altre casta de verdura

y de fruyta ben madura,

tractau d’está á Manacò.

Si en loch d’arrendar cohites

d’una grossa possesió

preferiu esser senyor

de sorts y pesses petites,

y conrar la vostra hacienda

per no haver de pagar renda.

ò si teniu el desitx

de colocá bé els dobblés

y viure de s’interés

estauvos dins Felanitx.

Mes si seguiu s’opinió

que fa temps mon cap cabila,

per poder de cada vila

disfrutar lo bò i milló,

entre es dues viuria

y allà devés Son Manenta

ahont ningú may mor de lenta

m’hi faria un casat bò

y estaria á l’entremitx

de Manacò y Felanitx,

Felanitx y Manacò.

Desprès d’analitzar i mesurar les paraules d’aquell gran home, autor d’un completíssim plànol de Manacor (1860) el qual, per cert, no s’ha tingut en compte a l’hora de dedicar-li un carrer o plaça a la ciutat (sí que ho té a Felanitx) arribareu a la conclusió que, a més de dominar nombroses branques del coneixement, estava dotat d’una notable psicologia.