“L’Escola de Mallorquí s’ha d’estendre a Portocristo, però també fora de Mallorca”

Sebastià Llodrà (Manacor, 1977) és el regidor encarregat de l’àrea de Medi Ambient i Mobilitat, a més dur la delegació especial de la Política Lingüística municipal. És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de les Illes Balears i mestre especialitzat en Llengua Estrangera (anglès). Fa més de quatre anys ja va formar part del primer pacte d’esquerres que va governar Manacor durant 144 dies.

 

Començant per la llengua, quin és l’estat de salut de l’Escola de Mallorquí actualment?

Sempre he dit que és una deliciosa anomalia, perquè a tot el país no hi deu haver una escola municipal de llengua tan potent i amb tanta activitat. Són 45 anys de feina, de tradicions, de llengua catalana, d’història i cultura del país, i de ball… que són els tres eixos de l’escola. La salut per tant és boníssima. Els Cossiers, incorporant nous elements a la cultura popular com pugui ser la Mulassa, i sobretot que el relleu generacional sigui molt trasversal i es vagi fent de forma molt natural. També té reptes: fer créixer la ‘taca’ de l’escola, que ha d’arribar a Porto Cristo i a Cales, per exemple, on ja se n’han fet alguns de cursos de llengua. Però no solament amb una aula permanent, també amb activitats. El 12 de gener es va organitzar un ball a Porto Cristo i va ser tot un èxit. Es tracta de posar les eines necessàries. És fer de la nostra llengua un element de cohesió identitari, així com ho és Sant Antoni o passejar per Sa Bassa o per la Sirena. Que venguem d’on venguem ens faci compartir coses en comú que ens uneixen com a poble; la voluntat és que la llengua també ho sigui. I en això qui tenen una feinada també són les escoles de primària i el tractament del català dins les aules ha de ser una prioritat. Una de les potes de l’innovació educativa ha de ser l’aprenentatge en llengua catalana. L’altre repte és créixer més enllà de Manacor i de Mallorca segurament; el Reconeixement de Mèrits s’ha d’extrendre i hem de definir quin és el nostre marc referencial, crèixer geogràficament però també tocar altres àmbits.

D’on va venir el conflicte amb la Fundació Jaume III?

Va tocar més a la regidoria d’Educació, però evidentment el nom de l’Escola de Mallorquí és fruit del moment i ho sabem. L’unitat de la llengua dels Països Catalans és una cosa indiscutible a l’Escola de Mallorquí, està dins el seu ADN, tant com l’amor per la varietat i el registre pertinent… crec que no mos poden donar lliçons ni de mallorquinitat ni de catalanitat en aquest sentit.

 

 

En qualsevol cas entenc que se’ls va denegar un espai perquè no cumpleixen amb l’estandart català?

A mi no me va arribar. En tot cas els hauríem de demanar el títol que tenen en Filologia, com a condició.

Passant a l’àrea mediambiental; S’han posat més multes per trastos o excrements canins?

No me consta, però la percepció a nivell de carrer és que ja no n’hi ha tants. Supòs que en bona mesura és l’efecte de la multa, dels adhesius de Així no i que, de qualque manera, la gent es comença a conscienciar. També hi ha zones on s’han eleminat els contenidors com a Son Macià, a la Torre i al centre de Porto Cristo… que també és una manera de llevar focus on fins ara es deixaven trastos. Però és evident que sempre hem marcat la cosa amb els temps que tocava: informar, conscienciar, difondre… però arribant a un punt que si no es cumplia s’hauria de sancionar. Hi ha una part important que és de la regidoria de Medi Ambient, però també una altra de Policia, que haurà d’acabar entrant en això.

Perquè la multa de la famosa gelera fou perquè es va aplegar l’infractor en el moment…

Va ser aquí davant l’Ajuntament; un servidor va veure dues persones amb una gelera, vaig intuir per on anava la cosa, vaig avisar al municipal que hi havia aquí davant i els hi vam anar tots dos darrera. L’agent va aixecar acta al moment.

Vol dir que si no és així és quasi impossible?

Al cap i a la fi crec que es tracta de donar resposta al que realment preocupa a la gent, i segurament a nivell de ciutadania i a nivell de cumpliment d’ordenances, una de les coses que si vostè va pel carrer més preocupa és la part de neteja viària, segur; per tant això s’ha de veure reflectit amb la feina de la Policia. Però la Policia Local no té ara mateix efectius suficients. Els efectius mai són suficients, però també s’ha de prioritzar.

Al cap i a la fi el que més preocupa a la ciutadania és la neteja viària

Per acabar amb el tema. Encara hi ha punts negres de trastos?

N’hi ha però més puntualment. Té molt a veure amb puntes de consum, com va ser per Nadal, per exemple; segurament a l’estiu o quan la gent sen vagi a la casa de vorera de mar hi tornarà a haver un repunt… o sigui que va per estacionalitat també. Punts negres en tenim de detectats. Tot el que és la corona de Manacor relacionat amb gent que pugui venir de foravila i en cap de setmana. I és vera que al centre es va reduïnt.

Què és el que fa que una persona que ja ha agafat cotxe per deixar determinats trastos, no vagi directament al punt verd?

Perquè a lo millor és un hora on ja està tancat. Però si la sanció mínima és de 750 euros és perquè l’actuació és prou greu; per tant s’ha de planificar… i després que sempre hi ha l’opció de cridar al telèfon municipal del voluminosos perquè venguin a recollir-los… és gratuït tan el servei com la telefonada, encara que és vera que a foravila no hi van.

Com va evolucionant el porta a porta durant aquests mesos clau?

El que ja està fet és Son Macià, la zona de Sa Torre de Porto Cristo i el centre del poble. A la resta de zones funcionarem amb cinc contenidors, ja que s’hi afageix el marró d’orgànic als voltants del Port i tot s’Illot. A les dades totals de 2019, es comença a notar molt lleugerament que hi ha dues coses: un repunt molt petit de volum total de residus produïts, baixant devers 900 tones de 28.000. Tenint en compte que el porta a porta a Son Macià i Porto Cristo va començar a l’octubre i que afecta a poques persones, per tant dins el 2020 se toquen veure dades més potents. També s’ha pujat en el percentatge de reciclatge, abans sempre parlàvem d’un 13% per tot al municipi i ara ens anam a un 15%, només amb aquests llocs implantats. També es notarà amb la recollida d’orgànic als hotels començada al 2018, perquè els restes de menjar són la meitat del fems, i per tant amb això llevarem molta part que ara anava al rebuig. I l’altra és un poc aquest rum rum a nivell de poble, sobre la conscienciació del tema del reciclatge i que és un benefici implícit, perquè fa que la gent s’ho replantegi, surtin dubtes, s’informin, perquè vengui més gent a les reunions.

L’acollida informativa ha estat bona, no?

El que tenim clar és que la implementació del nou sistema de recollida a cada lloc, ha de venir acompanyat d’una campanya informativa potent de tu a tu. Aposta és que a Son Macià es feren mitja dotzena de reunions, a Porto Cristo per l’orgànic quatre, a s’Illot dues, i ara, recentment pel porta a porta del centre del Port cinc més. Per tant devem dur unes disset reunions i hem arribat a unes 1.500 persones, responent preguntes i explicant de què va la cosa… és l’única manera. Ara ve el moment de pegar el bot a Manacor, que a partir del 1 d’abril implementam l’orgànic i per això dins el mes de febrer farem fins a vuit reunions amb els veïnats de la zona del centre de Manacor.

El nou sistema de recollida ha de venir acompanyat d’una campanya informativa potent

Com es controlarà la rebaixa en el rebut de fems?

Tres coses. Al 2020 hem hagut de fer una actualització de la taxa, que sempre respon al cost que té un servei… idò als darrers anys l’Ajuntament cobria mig milió d’euros de diferència. Nosaltres el primer que vàrem haver de fer va ser actualitzar la taxa, el que implica una pujada. Per tant decidírem, i crec que amb encert, posar una taxa reduïda per aquells que ho facin bé i es comprometin a fer-ho. Ens trobam amb dues classes de gent: allà on ja hem posat en marxa el nou sistema de recollida aquesta informació ja ha anat paral·lelament i ja no ve tant de nou, però a Manacor, Cales o Cala Murada, on el sistema està per venir, també s’hi poden acollir exactament igual… i el compromís quin és? Reciclar bé adaptant-se al tipus de recollida que hi ha on vostè visqui, si és porta a porta, fer bé el porta a porta, si és per contenidors fer bé l’orgànic, que es controla amb una targeta i fent-hi 52 aportacions.

 

 

Implica poder fer inspeccions…

Evidentment no es podrà inspeccionar un cent per cent de la gent que demani tarifa reduïda; però sí que tenim informadors al carrer, sabem quin són els punts conflictius i podem tocar a una vivenda o a una altra, si és perquè a una casa sempre deixen la bossa que no toca, o en l’orgànic perquè amb la targeta tenim control de qui ha fet quin nombre d’aportacions en aquell contenidor.

Com funciona la targeta?

Té un xip que obri el contenidor i que ens envia informació que tal targeta, a tal hora ha obert tal contenidor; nosaltres no sabem què hi tiren o que no hi tiren. El més important en la fracció d’orgànica és que el que s’hi tiri en aquells contenidor sigui vertaderament orgànic. El que ens interessa d’inici no és que hi hagi molta gent que ho faci, sino que ho facin bé i ja anirem creixent. Per la tarifa reduïda s’han de fer un mínim de 52 obertures l’any i només compta una per dia. Crec que és senzill arribar-hi perquè a l’estiu sen solen fer diàriament: fruita, verdura, restes de trempó…

Per obtenir la tarifa reduïda amb la targeta s’hauran de fer un mínim de 52 aportacions anuals

Tradicionalment a Manacor no havíem reciclat perquè…

Els manacorins no som ni millors ni pitjors que d’altres. Si Esporles té un 80% de reciclatge és perquè hi ha mitjans bons, i si Inca tenia el 12% i ara està a més del 30 és perquè s’han posat mitjans i ja s’han estalviat en la taxa d’incineració 800.000 euros, que es diu aviat. A Llucmajor, on tradicionalment tampoc es reciclava bé i s’ha implementat el porta a porta al nucli, i ara tenen dades per damunt del 85% de reciclatge. A Son Macià i a Sa Torre des Port hem girat la truita: del 13 al 80% ara. Per tant és el camí: un sistema que ho permeti, estar-hi molt al damunt i conscienciar a la gent.

Idò per què hem fet tan tard?

A lo millor no hi ha hagut voluntat política. Crec que la clau fins ara ha estat parlar de tu a tu, parlar del problema ambiental i econòmic de l’Ajuntament en aquest sentit: cada any gastam 3,5 milions d’euros en cremar residus, que si ara cremam tres milions i mig aquí en bitllets de 500 com a mínim serà més ecològic. Amb el sistema de contenidors el màxim on podrem arribar serà a un 20%, perquè sempre hi ha contenidors ‘contaminats’ amb coses que no hi tocarien anar i per tant l’has de tirar tot… que aquest és el drama d’aquest sistema.

Si només comptassim Son Macià i Sa Torre des Port, hem passat del 13 al 80% de reciclatge en mesos

A una botella de plàstic se li ha de llevar l’etiqueta?

No, tota al plàstic, als envasos. Si volem nota màxima, les podem esclafar i tornar a tapar perquè ocupin menys.

El paper de cuina usat?

A l’orgànic.

La deixalleria mòbil arriba per tot?

Sí, des de s’Illot, a Cales o Cala Murada, a més de Manacor i Porto Cristo. Aquesta és la idea, que zones on no hi ha un punt verd tenguin un dia a la setmana concret a cada lloc.

Les palmeres del passeig Ferrocarril continuaran al seu lloc?

Són la palmera americana que es diu… l’analisi és que tenen poca massa fòlica, poca fulla i poca ombra, que hauria de ser una de les màximes d’una espècie dins zona urbana i són cares de mantenir (per damunt els 90 euros cada una a l’any), encara que és vera que tenen la seva part estètica; però no regulen la temperatura ni aporten molt d’oxigen. Dit tot això, no és una prioritat ara mateix sino que és una cosa a llarguíssim termini. Tot això ho dirà el futur Pla d’Arbrat que ha d’anar amb el plec de jardinaria i que ha de determinar com ha de ser Manacor a nivell arbres a un futur… a lo millor una intervenció d’aquestes s’ha de fer a vint o deu anys vista, no ho sé. La prioritat ara mateix és reposar baixes amb espècies autòctones el més inoqües possible. Els fassers de Via Portugal, segons quins varen estar afectats pel becut vermell, i aquests sí que encara són més cars de mantenir… Però primer són les baixes, revisió de pins pels problemes amb els darrers temporals a vorera de mar, els del torrent que tenen problemes d’arrel que s’hauran d’anar canviant amb el temps. La frase seria: el camí més curt dins un poble, de vegades no és la línia recta sino el camí més agradable. Tots som capaços moltes vegades de fer una voltera i anar per Na Camel·la perquè és agradable. Això és el que hem d’aconseguir amb l’arbrat.

Com està la concessió del servei de jardineria?

Està en prórroga. Fins ara una part la du Melchor Mascaró i un lot és per Aproscom. Ara hi haurà un concurs nou amb quatre lots: els dos primers que són els grossos que són jardineria i alineació o manteniment d’arbrat amb maquinària potent; però el tres i el quatre hem volgut treure concursos per empreses d’inserció sociolaboral. És la petita victòria republicana nostra, perquè lo seu seria que el servei fos municipal, però com que no hi ha ara mateix temps, la victòria ha estat poder treure aquests dos lots socials, feina i itinerari formatiu per aquests usuaris.

La prioritat és anar reposant arbres, llevar les palmeres del Passeig Ferrocarril no és una prioritat

El tema de les futures proves d’ADN contra els excrements canins en quin punt es troba?

Està pressupostat pel 2020 fer les primeres passes. Ara estam a la fase de conèixer altres llocs on s’hagi implantat. Son Servera i Santa Margalida estan a la primera fase; a nosaltres ens agradaria veure llocs on la cosa estigui més assentada i que ja posin sancions, i a partir d’aquí decidir si mos hi tiram o no. Si ho feim tenim clar que hi ha d’haver el suport explícit de la Policia Local, si no…

Veig que policia i neteja van de la mà. Ho entenen ells també de la mateixa manera?

Sí que ho entenen i hi ha conciència dins el cos en aquest tema. El que passa és que ens trobam amb un cos infradotat, amb una llei Montoro que no mos deixa créixer i que fa que ara tenguem menys efectius que fa quinze anys. De vegades lo urgent passa per davant lo necessari.

Com valora la feina de neteja després del temporal?

Pel que fa a la part de Medi Ambient, la resposta havia de ser ràpida i així va ser. Es va potenciar la feina de la brigada a la vorera de mar afectada, la de s’Illot i Cala Morlanda sobretot, però també Cales i Porto Cristo. Hi vàrem abocar tant la brigada com l’empresa de neteja, a la que donàrem instruccions per resoldrer-ho amb molt de sentit comú, com ho faríem a cada casa: anem a dedicar els esforços al que ara és important. Durant uns dies es van concentrar els esforços a s’Illot, tot i que encara queda, i pot ser això va fer reduïr la presència a altres llocs… però eren prioritats i la veritat és que un deu.

 

 

Print Friendly, PDF & Email