Dels gasos irrespirables i les queixes a la clausura amb plàstics especials i fumerals que van expulsant-los controladament
Una dècada després que l’abocador de fems de s’Ermita (situat en el Coll des Vent) de Manacor fos claururat, la zona ha experimentat, a nivel visual i mediambiental, un canvi espectacular, respecte a finals dels anys vuitanta (quan fou abandonat) i l’any 2010, quan fou tapat amb capes de plàstics especials, tuberies i nova vegetació.
Dos anys després que la conselleria de Medi Ambient del Govern adjudiqués el projecte a la UTE formada per Melchor Mascaró i Terratest SL, pel mes de febrer de 2010, començaren les tasques de segellat del vell abocador abandonat de Manacor, situat entre el cementiri municipal de Son Coletes i l’ermita de Santa Llúcia.
Es varen disposar sobre els trenta anys de residus orgànics i inorgànics acumulats fins a mitjans dels vuitanta (que va ser quan les escombraries del municipi van començar a transportar-se fins a Son Reus), una combinació de capes geotèxtils per clausurar l’espai, obrir pous de captació al voltant del perímetre per drenar els gasos nocius, conduint-los de manera que no contaminin l’atmosfera i crear, després d’això, un sistema per canalitzar les aigües pluvials i evitar que s’infiltrin i perjudiquin encara més als aqüífers pròxims.
Els treballs tingueren una durada aproximada d’un any i un cost d’adjudicació de 1,8 milions d’euros, en què també es va incloure la revegetació de la superfície per, segons el projecte, tornar “a integrar l’abocador paisatgísticament en el seu entorn”. Això sí, es va descartar el trasllat de totes les escombraries de l’antic abocador per raons logístiques i de seguretat, a causa de l’excessiva acumulació de gasos nocius, encara que sí que se varen llevar tots aquells residus que fruit d’esllavissades al llarg dels anys, havien ocupat parcel·les contigües.
El que no s’ha duit, de moment, a terme ha estat la instal·lació d’un camp de generació d’energia renovable i d’un parc fotovoltaic “, prevista a un primer informe del 6 de setembre de 2008.
Maldament no es cremés fems, encara a l’any 2003, veïnats de la zona es queixaven de “la forta olor que ens envaeix diàriament al vespre, irrespirable i que no ens deixa dormir. Ara, només ens queda vendre les nostres cases”. El polèmic abocador, per aquell temps, estava clausurat i amb un expedient sancionador, seguia generant tal combustió interna a partir de tones de material de rebuig dipositat durant anys, que els gasos s’expandeixen pels voltants. Les elevades temperatures de l’estiu revifaven la combustió i la forta olor a cremat.
Deu anys cremant gasos
Els gasos concentrats en el subsòl de l’antic abocador de Coll des Vent, cremen des de fa ja una dècada, i encara és previsible que, segons els plaços, continuin cremant el temps necessari per acabar d’eliminar els fluxos nocius. Sobretot metà, un gas vint vegades més perillós que el diòxid de carboni que va sortint per la xemeneia instal·lada al gran monticle de terra que cobreix ara les escombraries.
El segellat de l’històric abocador, es va dur a terme mitjançant diferents capes de malles impermeables i deu pous de captació de gasos de vint metres de profunditat, per evitar filtracions a les terres i els aqüífers pròxims. Tot per un muntant total de gairebé dos milions d’euros. Tot per ocultar 420.000 metres cúbics d’escombraries acumulades i sense compactar, des que a finals dels seixanta s’obrís l’abocador de s’Ermita.
Fins el 1987 no hi va haver cap mena de control ni selecció, el que va provocar nombrosos incendis i problemes d’olors i fums. Davant les dificultats tècniques i ambientals que presentava l’eliminació total de l’abocador, al març de 2007, Govern i Ajuntament van signar un conveni per a condemnar-lo. La resembra dels terrenys, que es va fer amb plantes de la família dels arbustos i evitant els arbres pels problemes que podrien ocasionar les seves arrels en els plàstics de segellat, ja està donant els seus fruits.
Aquesta és l’evolució en imatges:
