El carrer del Rei no ve de cap monarca, és un malnom

Avui recorrem els carrers de part de l’antic barri de ses Dames

L’itinerari proposat per avui, part de l’antic barri conegut com ses Dames, se pot considerar l’expansió natural del centre primitiu, planificada a les Ordinacions, amb la urbanització de la vessant sud del nucli primigeni. En primer lloc cal plantejar una sèrie de qüestions, algunes recurrents i altres particulars.

En primer lloc, tots els carrers analitzats excepte el darrer, el carrer Nou, potser precisament per aquest motiu, s’enriqueixen amb diversos topònims depenent de l’època i del tram concret de cadascun. Per altra banda s’ha de incidir en el fet que les quatre illes compreses entre l’avinguda del Torrent, el carrer del Pou Fondo, el carrer del Centre i el carrer Nou feien part del raval de Fartàritx.

Per a una millor comprensió de l’assumpte hem considerat convenient adjuntar un plànol on s’assenyalen les illes esmentades, llistades als Estims de 1685 com:

• Illa d’Antoni Sureda Poca sang
• Illa d’en Golies [Joan  Riera]
• Illa d’en Mateu Martí Biscayi
• Illa de les Beates Figueres, abans de Pere Cantallops

Altrament marcam amb vermell les quatre vies a comentar (més l’afegit del carrer de la Dolçura (un altre invent de 1863) -en groc-) les quals hem dividit en trams d’acord amb els diferents noms adoptats.

El primer vial visitat és el carrer actualment conegut com del Centre, un dels més agraciats quan a topònims que nosaltres començam a recuperar a partir del segle XVI, moment en el qual trobam citat com carrer de mosson Thomas Garriga, un dels personatges importants de la vila, el tram comprés entre la plaça de la Vila i el carrer de n’Olesa. Quant a la via que unia aquest darrer carrer amb el pont d’en Figuera (o pont Petit), travessat el torrent, rebia el nom d’un dels seus veïns coneguts, carrer d’en Sebastià Mestre Llevorant.

La quantitat de noms associats a aquesta via al llarg dels segles XVII i XVIII resulta extensa i requereix un comentari detallat.

• el tram entre el carrer Major i el de s’Estrella rebia els noms de la Gerreria i de lo Fiol gerrer, ambdós referits a l’obrador d’aquesta manufactura que, des d’antuvi, regentava la família Fiol Perde o Perdelet, un dels exponents del gremi de gerrers manacorins
• la part de carrer compresa entre el de s’Estrella i el del Pou Fondo rebé els noms de carrer del celler d’en Tafal (àlies del fuster Bartomeu Riera), a vegades de carreró de Pere Peretó i, esporàdicament, de carrer de la Fosca, citat en el cas del celler, buc i cup de pedra titulat per Guillem Fons a mitjan sis-cents.
• el tros de vial comprés entre la plaça de la Vila i el carrer de n’Olesa, en el decurs d’aquestes dues centúries va seguir mantenint en nom de carrer d’en Garriga.
• quant al tram més proper al curs d’aigua sols el trobam citat genèricament com junt al Torrent.

Tres nous topònims engreixen la nòmina ja entrats dins el segle XIX. Un d’ells fa referència a la part que transcorre entre el carrer de n’Olesa i l’avinguda del Torrent, al qual se’l coneixia com carrer de la posada de la Torre Nova, mentre l’altra porció més extensa rebia el nom d’un dels seus veïns il·lustre –arribà a ser diputat provincial- de la família dels Rosselló, carrer d’en Figuera i, ocasionalment, carrer de na Vica.

Paral·lel al carrer del Centre, discorre el dels Llodrans (ara conegut com del pare Andreu Fernández) el qual, com l’anterior, dividim la seva llargària en tres trams a efectes de fixar la seva toponímia.

• La part compresa entre el carrer de l’Anell i el del Pou Fondo, ja al segle XVI rebia el nom de Costa d’en Blanquer fent honor a Joan Blanquer i Jaume, personatge de l’èlit local qui tenia casa, corral i celler “juntament ab unes casetes que treuen portal al carrer den Biulaigo”, titular de tota l’illa compresa entre aquest carrer, el de l’Anell, la costa d’en Biulaigo (ara d’en Rei) i d’en Caçola (ara Pou Fondo); immoble ubicat per nosaltres al casal actualment ocupat per la Institució Pública Mossèn Alcover.

Exclusivament la porció de via entre el carrer de s’Estrella i els quatre cantons d’en Groc Serra (entreforc del carrer dels Llodrans -Pare Andreu Fernández- amb el del Pou Fondo), al segle XVII, se va conèixer amb el nom de costa de mosson Nadal pel fet que Joan Nadal de la Costa –titular de l’illa després coneguda com del celler d’en Tafal (entre Estrella, P.A. Fernández, Pou Fondo i Centre)- hi tenia casa, corral i celler.

• Altrament, el tram que discorre entre el carrer del Pou Fondo, (el pou fondo del comte d’Aiamans se troba dins la primera casa que obri portal a l’esquerra d’aquesta via) se coneixia des de temps anteriors al cinc-cents amb el topònim de carrer dels Llodrans relacionat amb la posada a Manacor dels senyors de la cavalleria de Llodrà, la aristocràtica família dels Dameto. Algunes fonts corresponents a la primera dècada del segle XVII mencionen, tot i que en comptades ocasions, aquesta via com carrer de la senyora Marquesa, la qual cosa hi afegeix un altre argument, malgrat existeixi la possibilitat que fos Jaume Llodrà Malle el personatge qui donava nom al carrer al segle XVI.

El fet que el carrer dels Llodrans, en diverses ocasions al llarg del segles XVII i XVII se’l conegui com carrer de la Infanta –cas repetit amb els carrer del Convent i d’en Venturós- ens duen a proposar la hipòtesi que els tres comptassin amb cases on s’haurien establert comunitats de beates dedicades a la cura i esment d’infants petits, especialment nines. En aquest cas se referiria a les beates Figueres, establertes a l’illa marcada amb el numero 4, a la casa propietat de la vídua de Jeroni Rosselló Figuera.

Posteriorment, amb la fundació de l’hospici-hospital del capellà Pere Llull Poquet, a finals del set-cents comença a fer-se popular el nom de carrer de l’Hospital el qual, confirmat oficialment l’any 1863, se mantindria dins l’imaginari local fins al dia d’avui.

• Finalment, a principis del segle XIX, el tram que va des del carrer de n’Olesa fins a l’avinguda del Torrent adoptà el nom de travessa d’en Ronyeta, topònim relacionat amb un dels seus veïns membre de la família Fons.

Probablement, en el supòsit que llegeixin aquest treball, almenys dos dels habitants del carrer que passam a exposar, el del Rei (que tocaria ser den Rei) se sentiran contents de saber que la via no deu el seu nom a cap membre de casa reial, ni tan sols de forma genèrica, sinó que agafa el topònim de Miquel Prexana, àlies Rei, teixidor de lli qui hi tenia l’obrador ja al segle XVI. Reforça la teoria el tractar-se d’un carrer aleshores forà per la qual cosa sembla inadequat adjudicar-lo a un rei, del qual, per altra banda, tampoc mai es dona el nom.

El topònim, tot i que s’ha mantingut inalterat al llarg dels segles, ha alternat puntualment la seva denominació, al tram comprés entre el carrer del  Pou Fondo i el de n’Olesa, com carrer d’en Sampsó –per n’Andreu Sampsó Robí  qui hi tenia habitatge a mitjan segle XVII- o carrer de n’Andreu Martí –possiblement referit a algun membre de la família dels Biscai– i, inclús, veié pluralitzat el nom convertint-lo en carrer dels Reis, sempre referint-se als Prexana.

La porció del carrer que va des del carrer de l’Anell fins al del Pou Fondo apareix citat a les fonts del segle XVI com costa d’en Biulaygo agafant el nom d’un vels seus veïns més insignes: Jaume Girart Biulaygo el qual compartia titularitat de l’illa compresa entre dit carrer, el de l’Anell, el carrer Nou i el del Pou Fondo (al punt conegut aleshores com carrer d’en Cassola) amb Antoni Belloch de Son Artigues un altre dels majors propietaris del redol.   

La hipòtesi que proposam és que el nom de carrer Nou com se coneix la via que uneix l’avinguda del Torrent amb la plaça del Convent fa referència al fet de ser una via de nou encuny, oberta a partir de la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de comunicar el camí que arribava de Felanitx a través de les terres de na Comtessa (segurament referint-se a la comtessa d’Aiamans titular de quatre quarterades de terres a aquell indret) amb el carrer de l’Anell i el camí reial que, procedent de Ciutat, entrava a la vila per la banda de s’Antigor i, posteriorment, amb el Convent dels Dominics que s’anava bastint.

El topònim s’ha mantingut invariable al llarg dels segles, veient-se únicament puntualitzat en certs trams com per exemple el de l’extrem oriental del carrer citat com junt al torrent, el tros que coincidiria amb l’indret on, ja al segle XX, s’obrí uns travessa per comunicar-lo amb el carrer del Fum on antigament existia la teulera de Joan Parera Bruixa coneguda com les Teules Roges o la part més occidental de la via citada com davant la Porteria relacionat amb la zona d’accés al conjunt conventual situada on ara se troba la cruïlla del carrer Nou amb el de n’Amador.

Finalment tancarem aquesta entrega citant un carrer diminut del qual les fonts gairebé no ens donen indicis. Es tracta del carrer Dolçura (un altre nom beneit l’any 1863) i que antigament fou conegut amb el nom de carrer d’en Biulaygo sense que puguem documentar aquest topònim tot i que, amb total seguretat se referia a un membre de la nissaga dels Girart. L’única referència que podem aportar és l’existència a aquest indret, eventualment citat com el carreró, d’una gerreria titulada per la família Pons, una altra exponent del gremi dels gerrers manacorins.