“Una persona que va a l’església s’ha de defensar enfront un ambient hostil”

Fa un any i mig que Antoni Amorós va passar a ser el nou rector de Manacor ciutat. Un temps en que ha tengut temps d’entendre una mica més el caràcter i l’idiosincràcia manacorina i analitzar com està la vida social i eclesiàstica del poble.

Com se sent a Manacor?

La rebuda ha estat molt bona. Les coses com són. Jo m’he trobat molt bé. Però Manacor és molt gran i necessita feina; ara mateix hi ha un sol rector, maldament tengui capellans. És un poble gran i com a tal té molts de grups, moltes activitats, moltes festes, opinions i això et du a un cert estrés. Els primers mesos els me vaig passar sense agenda, anava fent les coses a salto de mata. després poc a poc un va fent-se un mapa de tot i ja és una altra cosa… però ja li dic que els primers mesos, fins a Nadal de 2018 cada dia tenia els seus afanys.

La qüestió de passar a ser un sol rector per tot Manacor ja és definitiva supòs?

Ja no estam a temps d’això… per manca de gent i perquè també manquen fidels, a pesar que Manacor encara podria donar per a molt. Sobretot Crist Rei que encara té vitalitat per ser una parròquia independent. De totes maneres l’Església pensa que a un poble gran és millor ser rector i vicari. I després hi ha una falta de capellans molt forta.

Com valora aquest darrer Sant Antoni? La festa torna de cada cop més popular i menys religiosa?

Molt religiosa no ho ha estat mai, almanco els darrers trenta anys… ni m’imagin que abans. Sant Antoni tal i com el tenim estructurat des de mitjans del segle XIX, no podem dir que sigui d’una gran devoció religiosa, no és així. A Manacor la devoció és principalment pel Sant Cristo. El que hi ha per Sant Antoni és un gran esperit de celebració de festa. S’ha anat convertint en un símbol d’identitat de manacorins i forans.

Pel Sant Crist encara hi ha tanta devoció idò?

Molta. Si ara s’asseu davant, sobretot un dematí, veurà com a tota hora ve gent, entra i surt gent…

A la parròquia s’hi pot entrar sempre pel portal principal?

Pel del Sant Cristo sempre, de les 7,30 fins a les 12,45 hores i de 17,30 fins les 19,45 hores, i si hi ha funeral fins més tard. Però intentarem fer-ho d’una altra manera i obrir el portal principal. Perquè sigui més fàcil que la gent vegi que està obert. Pens que és una cosa que s’ha de fer. Durà un poc de complicació perquè haurem de posar dues càmeres de vigilància més… du una mica de preparació però jo pens que és millor que estiguin obertes les dues portes principals enlloc de la del Sant Cristo. Només una part de les dues, perquè casa con dos puertas, mala de guardar. El que passa amb la porta lateral és que sobretot els estrangers quan entren i no troben tot d’una l’església, tornen enrera. Serà aviat.

No podem dir que Sant Antoni sigui d’una gran devoció religiosa, no és així

Turistes me diu que n’arriben?

Per l’estiu molts, en passen molts; lloguen molts de cotxes, se passagen. També als hotels sé que els venen excursions amb fotos de l’església… Sóm nosaltres que la venem?, idò no! la mos venen… nosaltres que no feim pagar una pesseta per entrar-hi… i el guia cobra uns doblers perquè els turistes visitin l’església, amb fotos molt guapes i molt ben fetes damunt el taulell de l’hotel.

Què s’ha de fer per atreure més fidels? Va a menys?

Hi va i no hi va… aquí hem de tenir en compte una cosa que de vegades perdem de vista. Si ara fessim un tall demogràfic i miressin els cristians de vint-i-cinc anys que hi havia al 1995 per exemple, i miressim els de la mateixa edat avui en dia, veuríem que estam repuntant. Ara, evidentment si això ho compara amb la generació de sortida del nacional-catolicisme, seguim disminuïnt, perquè les generacions que mos desaparèixen són molt grosses i les que s’incorporen a pesar que havíem tocat fons i les anam recuperant, són molt més petites. Però sí, si mira en global hi segueix havent-hi una disminució. I després hi ha una altra cosa, que és que a tota Europa occidental, i Espanya pentura en aquest moments és la preferida, hi ha una mentalitat anticristiana molt extesa i és molt difícil per una persona creient, perquè si va a l’església s’enriuran d’ella. Sense cap dubte, jove o vell, perquè les generacions que queden són minoritàries. I s’hauran de defensar enfront un ambient hostil; estam parlant d’un ambient cultural i docent sobretot a secundària i universitari. Són llocs on hi ha una mentalitat molt contrària a l’Església catòlica molt dominant… i això és molt important.

El número de fidels joves està repuntant, malgrat hi hagi una mentalitat anticristiana molt extesa

Per una qüestió científica creu?

No és gens científica. Crec que és una mentalitat de pensament únic que qui no pensa això ho fa malament… li posaré un exemple: jo me puc passejar pel carrer amb l’Ara Balears davall el braç, amb el Diario de Mallorca, amb l’Ultima Hora, amb el País o amb l’ABC; dins el meu món eclesiàstic això no farà cap efecte, però vostè imagini’s qualcú que es passegi pel carrer amb l’ABC davall el braç dins l’ambient cultural de Manacor, per exemple. O algú que vagi amb un llibre religiós i el posi damunt la barra d’un bar dins l’ambient cultural de Manacor; me pareix que és una cosa molt evident. A lo millor algú ho té a ca seva, però no ho mostra, ho du amagat. És perquè vegi que quan dic pensament únic no és un invent, és un altra cosa. Existeix una censura, però ara no és de l’Església com va ser fins el 1835 i dins el segle XX amb l’anomalia històrica de la dictadura. I encara que dic Manacor i no és tan sols Manacor, evidentment. És a tota Espanya i pot ser sigui generalitzable a tota l’Europa occidental. Però si la miram a nivell global, l’Església als Estats Units va bé, a tota Amèrica del sud, a Àfrica va molt bé, a Àsia hi ha religions tradicionals molt grosses, però també bé…

 

 

El Club d’Esplai ha estat una ‘pedrera’ de fidels joves?

Ho ha estat, com bé ha dit vostè, en passat. En aquest moments és un grup que fa una feina molt interessant, és una eina molt important i la mantenim i la recolzam en tot el que està a les nostres mans, perquè és important per a la cohesió dins el nostre poble. Però en aquests moments no és l’eina que ajudi a qualque persona a fer la passa d’incorporar-se a la comunitat cristiana plenament. En altres moment sí que ha servit per a tal cosa, ara no.

Els hotels venen la imatge de Els Dolors, els guies cobren i nosaltres no cobram una pesseta per entrar

Com és que la gent ja no es casa per l’església?

Ara mos pareix que santificar els moments importants de la vida per l’església ha manifestat una baixada en picat… no cregui així. Està bastan estabilitzat i podem dir que a Espanya hi ha un 30% de catolicisme social, una tercera part. Pot ser a les Balears sigui un 29 o un 28%, però si mira la gent que posa la creu a la declaració d’hisenda, la que du a batiar els al·lots o la que els du a fer la primera comunió és una tercera part. Pel que fa als funerals encara és més per la franja d’edat. Però en el cas del matrimoni, vostè si creua dos 33% li surt un 11% i aquest és el percentatge de noces… que també n’hi poques de civils!. A Manacor no li podria concretar si és una dada exacta, però per aquí va la cosa.

Acabar el temple és utòpic?

Crec que sí. Jo me veig amb feines perquè no caigui el que està fet. A no ser que hi hagués una iniciativa brutal a dins el poble, més enllà de la comunitat cristiana, senzillament ens hem d’oblidar. Calcul, a grosso modo, un milió d’euros per acabar una torre, un per acabar l’altra i un milió per fer el del mig… estam parlant de tres milions; això pel funcionament de l’església dels Dolors és inalcançable, i pensar que ho treurem de les persones que normalment treballen per l’església és impensable completament. A més tenint en compte que molts materials que s’haurien de fer aposta. Podria venir una associació amb iniciativa i molt capacitat… la darrera, que va ser l’associació El Palau va ser capaç de mobilitzar entre subvencions i el que donava la gent uns 250.000 euros, que donaren pel que donaren: per fer una estructura inicial a una torre i tretze filades… i pagar el projecte clar, però i ja no hi va arribar l’associació El Palau, sino que ho hagué d’aportar els Dolors directament dels seus ingressos, perquè vostè sap que quan s’ha acabat una obra ve la factura de l’arquitecte i la parròquia hi va haver d’aportar 50.000 euros directament dels fons. En teoria els han de tornar, però entenc que no poden…

Ara per ara ens hem d’oblidar d’acabar l’església gran. Estam parlant de tres milions d’euros

Vostè és actiu en xarxes socials. Ha rebut crítiques per posicionar-se en alguns temes com el català?

Sempre hi ha gent que critica. Tampoc he opinat tant; sí que en segons quines coses de política nacional… del tema català poc perquè consider que és una qüestió molt delicada, de pàtries; jo tenc feligresos que tenen un sentiment de pàtria espanyol i feligresos que el tenen no espanyol, i aquesta sempre és cosa molt difícil de tractar. Sempre que n’he parlat a les xarxes socials m’he mantingut molt respectuós en els distints sentiments de pàtria que pugui tenir tothom, i exercint el meu magisteri de pregar per la pau i la bona convivència.

Per cert, com va ser que el cridaren per venir a la parròquia de Manacor?

Jo estava a Capdepera i Cala Rajada, que és el meu poble. Fa molt mal fugir del teu poble, sobretot si l’has de deixar en situació d’abandonament; aposta ho vaig posar molt difícil i no perquè no volgués venir a Manacor sino perquè m’havien posat en una situació dolenta. Jo el que no podia fer era que la gent del meu poble digui que men vaig i he d’abandonar perquè m’agrada més anar-men a un poble gran. Els vaig dir que o trobaven una solució bona per Capdepera i Cala Rajada, o no me movia. Al final la trobaren en la persona den Josep Ramon Ortega, que és un home jove en plenitud. Mentre tant n’Andreu (Genovart) havia posat data i quan es cumplia jo encara no ho tenia clar i ell estava molt preocupat… hi va haver uns mesos de transició.

Hi ha aproximadament un 11% de parelles que es casin per l’església

I ara va i vé cada dia?

Sí, perquè mumare té les cosines, les ties… allà hi té la seva vida i per això no la puc dur cap aquí amb 87 anys. Me costa un poc d’esforç anar i venir en cotxe però mir de fer-ho i no faltar a Manacor en els moments que hi he de ser… però pràcticament cada dia dorm a Cala Rajada.

Hi ha problemes de seguretat a les esglésies de Manacor?

Sí que ho hem constatat. No fa gaire i a més no ens haviem temut… vostè sap que el retaule de Els Dolors és un gòtic molt rococó; idò una persona que té molt més bona mirada que nosaltres diu: “aquí hi tocaria haver un altre angelet d’un pam!”… i ja no hi és, el que vol dir que qualcú ha entrar i fent un poc així (fa com si desentornillés una figura amb les mans) i el se n’ha duit. Des de que jo som aquí no hi ha hagut robatoris, però és que també ho tenim molt ben muntat: molt fortes les portes, càmeres de seguretat, alarma… ho tenim bastan ben protegit, però sense cap dubte les esglésies tenen un gran problema de seguretat.

Com estan organitzades les altres parròquies del municipi fora de Manacor ciutat?

Son Macià, Porto Cristo i s’Illot són altres parròquies amb altres rectors. Son Macià va a mitges amb Vilafranca, Porto Cristo té un rector propi i s’Illot va unit amb Cala Millor i Sa Coma.

Quin és ara el seu projecte més a curt termini que voldria treure endavant?

El projecte per tenir una continuitat dels nins que fan la primera comunió, que després vulguin continuar formant-se com a cristians i forman part de la vida de l’Església, que és el projecte Emaus, que és un grup que més o manco funciona. Hi ha també la Foc, un moviment que du les Germanes de La Puresa, i les comunitats Neocatacumenals.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad