Teulers i gerrers, guixers, trencadors de pedra i picapedrers

Tot i que la majoria dels manacorins fins ben entrat el segle XX se veien gairebé obligats a exercir, quan podien, de jornalers, n’hi hagué que se dedicaren a un ampli ventall d’oficis per tal d’abastir les necessitats d’una comunitat cada vegada més nombrosa.

Dins aquest capítol d’avui ens centrarem en els gremis associats a la construcció, molts d’ells autèntiques nissagues familiars.

• El primer teuler i gerrer que trobam documentat és Vador Domenge, del qual no hem aclarit on tenia l’obrador, però probablement fos prop de la plaça reial de la vila. Aquest personatge, afiliat al bàndol dels mascarats (addictes al Rei) a la revolta de les Germanies (1521-1523), se cita al procés com “tostemps bo y feel y molt pobre, fonch trobat a la batalla de la Pobla, pero creuse le hi portaren per forsa que tostemps ha ben obrat”. Al mateix temps se’n documenten altres com Llucià Rossellò, la vídua del qual Francina, declara casa i corral als Estims de 1578, valorada en 45 lliures mallorquines; Antoni i Guillem Sancho, aquest darrer també inclòs entre els processats per la mateixa revolta tot i que per la facció agermanada sota l’acusació “agermanat y reclús en ciutat y matador, va alsat”, se li adjudicaven bens per valor de 150 lliures.

Altres integrants del gremi en aquells anys, dels quals perduraren les nissagues fins a les portes del segle XIX foren:

• La família Fiol, àlies Perdé i Perdelet, als quals trobam instal·lats a dos indrets diferents, per una banda al carrer conegut com de la Gerreria o de lo Fiol gerrer (ara del Centre, prop del de s’Esrella, un tram del qual se’l conegué com carrer de les Teles pintades), a s’Antigor (en aquest cas el sobrenom era Magí agafat del patriarca de la branca) i al carrer de Ciutat.
• Del llinatge Garau trobam la primera cita al sis-cents, al carrer d’en Gargamella (avui Príncep) per continuar a la Sinia dels frares -ocasionalment dit carrer d’en Garau- (avui carrer de la Pau) al lloc de s’Antigor.
• La nissaga dels Juan Marçal també gaudí de cert predicament entre els integrants dels gremi, sobretot entre els segles XVII i XVIII, amb gerreria al carrer del Fum i al lloc de Sant Llorenç del Cardassar, vora el camí reial que anava a Artà.
• El cognom Pons també apareix entre els afiliats al gremi al període comprés entre els segles XVI i XVII, amb obrador al carrer del Monestir (ara del Convent) i habitatge al carrer de l’Anell.
• Tot i que, probablement, la família amb més presència fou la dels Parera Bruixa, el primer dels quals, Joan, se cita ja al segle XVI, amb gerreria entre el carrer del Fum i el carrer Nou –on posteriorment hi hagué el convent de la Sagrada Família-, lloc conegut com de “les teules roges”.

Altres membres de la saga dels Parera foren Pere Miquel Mut al carrer de Ciutat, Miquel Parera Senteno al carrer d’en Rei i Joan Antoni Parera al carrer d’en Codolí.

Una idea de la importància d’alguns gerrers i teulers manacorins dins la societat local la podem inferir dels bens declarats per Joan Antoni Parera Bruixa a l’Apeo de 1818 on consta amb set propietats arreu del poble, valorades en 942 lliures i la vídua de Joan Fiol amb dues, taxades en 900 lliures.

Finalment cal citar Miquel Palafanguer Fangos amb taller al carrer d’en Golies (avui de n’Olesa) operant al llarg del set-cents i vuit-cents.

• Específicament de l’ofici de guixer només podem oferir un exemple, Agustí Oliver Roig, la nissaga del qual prové de la banda de s’Antigor, lloc de concentració dels gremis afins, creiem que a la zona de la Sínia dels frares, tot i que en el cas que citam, al segle XVIII, el trobam al carrer dels Enagistes.

• Molts més afiliats tenia el gremi de trencadors de pedra, bona part dels quals formaven part d’antigues nissagues com els Oliver –probablement emparentats amb els anteriors- dels quals citarem Bartomeu i Joan Oliver al camí de Ciutat, a la banda de s’Antigor, pel que fa als segles XVII i XVIII. Altres eren els Fullana, els primers (segle XVII) Bartomeu Fullana Cusí i Gabriel Fullana Peu rossec els podíem trobar igualment a s’Antigor encara que amb el temps (segle XVIII) s’anaren escampant pel carrer de la Creu, del Pou Fondo i de Ciutat.

Al llarg dels sis-cents i set-cents al carrer del Fum operava una altra família de trencadors: els Pol.

Però la nissaga més present a les fonts, al llarg dels segles XVII i XVIII, era la dels Quetgles Clar, la majoria dels quals els veiem al voltant dels carrers dels Llodrans i d’en Rei malgrat se citen alguns membres a sa Bassa i als Trasts dels frares.

Nogensmenys, els trencadors de pedra més antics que podem documentar al segle XVI són Bartomeu Bauçà, també a la zona de s’Antigor i Llorenç Amer Canet al carrer Nou, prop del Convent, al segle XVII.

Dins el ram de la construcció cal recordar la presència d’un llinatge emblemàtic: els Fornés, explotadors al llarg de molts d’anys de les pedreres de Son Jaume Andreu, subministradors de bona part dels cantons de les construccions més antigues de la vila, i portadors del sobrenom Emperador en referència a la mida dels maresos que oferien.

• L’elevat nombre de picapedrers i mestres d’obra citats en el període comprés entre el cinc-cents i el set-cents ens aconsella agrupar-los per segles.

• Segle XVI: Antoni Bauçà Noguera, Miquel Carrió, Joan Cerdà i Tomàs Rosselló Barraques, qui vivia entre el carrer dels Bous i el d’en Venturós, constructor de la creu d’en Topissa i participant en la construcció del Convent.
• Segles XVII: Onofre Fiol al carrer dels Bous
• Segles XVII i XVIII: les nissagues dels Bonet al carrer del Pou Fondo, els Caldentey Bulla, uns al carrer de mosson Font (Francesc Gomila) i altres al carrer de l’Església, els Mesquida Petxina, primerament a la Costa d’en Blanquer (P. Andreu Fernández) i després al carrer del Pou Fondo i d’en Garriga (Centre). També foren representatius del gremi els Muntaner Guixa dels quals trobam indicis al carrer del Fum, al carrer d’en Sastre o d’en Monseriu (Estrella), però, sobretot, prop de la Plaça, concretament al carrer que avui coneixem com de l’Angle i, aleshores, de Pere Muntaner Guixa.
• Al segle XVIII nous elements s’incorporen al gremi. Són: Joan Pocoví al carrer d’en Xerot (de la Pau), Joan Poquet (carrer de don Gregori –ara Olesa-), Antoni Sansó Totsol al Barracar, Joan Sansó al carrer Nou d’en Blanquer (Llaurador) i Bernat Sureda Decantau al carrer d’en Gil. També trobam alguns membres de la família Quetgles Clar al carrer d’en Rei.