Vint-i-cinc anys sense Guillem d’Efak

El 15 de febrer de 1995 finia a Palma el poeta i cantautor des Barracar. Ara l’Ajuntament ho commemora amb l’edició d’una auca sobre la vida del fill il·lustre

 

És divendres migdia al cementiri municipal de Palma. Poc més de quaranta persones van entrant dins el tanatori on ja esperen alguns mitjans de comunicació i la pertinent representació política (autonònica i ciutadana, però no manacorina). A més dels familiars, en destaca la presència d’escriptors i artistes que han volgut donar l’últim adéu al poeta. La quotidianitat que va marcà la seva vida, també es reflecteix així. Dia 15 de febrer farà vint-i-cinc anys de la mort de Guillem Fullana Hada d’Efak, el ‘bruixot’ guineà, el negre des Barracar.

 

El jove Guillem, ja a Manacor

 

D’Efak va deixar una extensa obra literària i musical, que denota un profund sentiment d’estimació per la terra i la cultura pròpies. El seu interès per oferir a les coses petites una gran importància, quasi innocent, unit a un sentiment espontani de lluita de proximitat, el feren sempre molt estimat a Manacor i a Mallorca. El funeral se celebra l’horabaixa a l’església de Sant Nicolau, també a Palma. Més manacorins, però cap de l’Ajuntament. L’escriptor i capellà, Jaume Santandreu, és qui oficia l’homilia.

Guillem d’Efak va néixer el 1930 a la Guinea Equatorial. Ell es fruit de la relació del seu pare Antoni, funcionari colonial, amb una dona de l’ètnia guineana dels pàume. Però encara que ni va venir al món a Manacor ni hi residia quan va morir, ell mateix deia que “mai no he deixat de viure-hi”. De fet la seva infància al barri des Barracar, on hi va arribar totosol amb sonpare als dos anys, és ben present a la seva obra. Una explosió de cançons i obra literària que va arribar arreu dels Països Catalans.

Després d’actuar a nombroso clubs i sales de festa de Palma a la seva joventut, al 1964 es traslladà a Sabadell –on es va casar amb Pepita Albanell Codina– i a Barcelona després. El 1965 va publicar el primer disc, anomenat Concèntric. Durant la seva etapa a barcelonina obrí diversos cafès teatre com la Cova del Drac o La Cucafera, dedicats a la cançó en català. Representant per afinitats de la Nova Cançó, a més de treballar la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, va actuar a la ciutat comtal fins al 1980, quan va tornar a Mallorca, a Palma, on va treballar com a guia turístic.

 

Amb el seu pare a la Guinea Equatorial

 

Commemoració municipal

Ara, l’ajuntament de Manacor commemorarà el 25è aniversari del traspàs de Guillem d’Efak amb l’edició d’una auca que glossarà episodis de la vida del fill il·lustre de Manacor. Els textos són de Joan Vilamala, escriptor polifacètic i especialista en l’elaboració d’auques, i les vinyetes del també polifacètic il·lustrador manacorí Toni Galmés.

Per aprofundir en la vida i obra de Guillem d’Efak, del 14 de febrer al 28 de març, l’Espai d’Art i Humanitats – c. Major, 22 – acollirà l’exposició “Auca de Guillem d’Efak”, en la qual s’exhibiran, emmarcades, les quaranta-vuit vinyetes originals de l’auca, així com els rodolins que les han inspirades. L’exposició es complementa amb fotografies, bibliografia i discografia del manacorí d’origen africà.

A la inauguració es podrà gaudir d’un petit tast dels poemes i cançons d’Efak a càrrec de Biel Majoral, Tomeu Mestre “Balutxo”, Maria Rosselló, Delfí Mulet, Cati Obrador i Biel Torres.

Així, l’exposició té com a punt de partida la vida i l’obra d’aquest artista tan polifacètic. Guillem Fullana i Hada d’Efak – Asopla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930 – Palma, 15 de febrer de 1995. Malgrat era reconegut internacionalment com a cantant, el mateix Guillem es considerava un poeta-escriptor, el qual ens deixà una extensa obra poètica, narrativa i teatral, en aquesta última, interessant-se pel teatre infantil, el qual s’inclouen cançons i il·lustracions fetes per l’autor. D’altra banda, l’Ajuntament oferirà visites guiades a les escoles i també a les associacions i entitats.

Destaquen algunes de les seves obres com El poeta i la mina (1968), Madona i l’arbre (Premi Carles Riba, Barcelona, 1969), cançó i conte del dimoni Cucarell (Premi Artur Martorell, Barcelona, 1965), JOM (Premi Ciutat de Palma, 1973), entre d’altres, així com la seva discografia Veu de Mallorca (1965), Blues (1965), Vell riu nostre (1965), Plorant (1965), Les cançons de Guillem d’Efak (1966), El dimoni cucarell (1966), Sa cançó de Son Coletes (1967) i Cançó per a les dones (1968), totes de la discogràfica Concèntric.

 

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad