Com va sorgir un dels barris més emblemàtics de Manacor?
En un capítol anterior se proposava la teoria sobre l’antiguitat dels primers ravals que anaren eixamplant l’àrea manacorina a partir del centre primitiu. El primer hauria estat el lloc dit de s’Antigor, segonament la vila s’aniria estenent cap a migjorn amb l’establiment del raval de Fartàritx i, després arribaria el torn al raval que avui coneixem com el Barracar.
Fixeu-vos en una característica comuna dels tres: la seva formació, en primera instància, sobre vies relativament cabdals d’accés al poble. El primer, el de s’Antigor, sobre un antic camí que, venint de la banda de Felanitx, se dirigia cap a Ciutat aprofitant en part una via que discorria entre Santanyi i Lluc. El de Fartàritx s’anà bastint entre el camí reial que arribava de Felanitx per la banda del Serral i el que arribava de la mar i de la torre dels Enagistes amb el qual s’ajuntava més o manco on hi ha la creu actual.
El que avui ens ocupa, també va veure obrir els primers portals sobre la cruïlla de dos camis: el que conduïa a les pedreres d’en Xema (abastadores de cantons a les cases més antigues de la vila) i el que comunicava Manacor amb el lloc sufragani de Sant Llorenç des Cardassar i les possessions de la part de tramuntana. Tot plegat ens fa pensar que l’origen del barri del Barracar cal cercar-lo en l’aglomeració de cases sobre el camí de conduïa a Sant Llorenç, diferent del d’Artà, al qual s’ajuntaria mitjançant el camí de les Bones dones.
Per això, el seu primer nom conegut no fou del Barracar sinó raval del camí de Sant Llorenç format per dues vies, el camí de les Pedreres i la coneguda fins a finals del segle XVII com camí del Pla i carrer que va a la boval d’en Noviet, topònims substituïts a finals d’aquella centúria per carrer Nou del Barracar.
Els primers indicis d’edificacions en aquesta àrea els tenim documentats a finals del segle XVI, quan es començà a formar l’illa situada a la banda esquerra del camí de Sant Llorenç, a l’entreforc amb el camí de ses Pedreres, front a la Creu dita d’en Topissa. Els veïns més antics foren Gabriel Llull, amb casa al camí qui va al Pla, Llorenç Bauçà Cama grossa, Guillem Llull, Pere Llull, Jaume Rosselló i Pere Fàbregues Venturós. Als anteriors cal afegir Bàrbara Llull Fàbregues, muller de Joan Llull i el trast de Joan Fàbregues, els quals tenien propietats al camí de les vinyes.
Segons les fonts consultades, l’any 1630 Joan Fàbregues (els Fàbregues Venturós foren els principals parcel·ladors de la contrada juntament amb el Comte d’Aiamans) declarava una quarterada de terra, que abans fou de Martí Pont i rebia censos d’Antoni Parera, gerrer i teuler, titular d’un trast “junt a dites cases on hi ha magraners”, Guillem Llull de les Pedreres, Gabriel Llull i Rafel Nadal Llunes. Aquell mateix any Miquel Sardà de la Casa Nova posseïa una sort al camí de Sant Llorenç.
Les fonts corresponents als anys que encetaven el segle XVII esmenten la casa de Gabriel Llull de les Pedreres, citat anteriorment, ubicada al camí de Sant Llorenç, al temps que situa les dues cases del paraire Antoni Artigues a la creu d’en Topissa mirant la Sínia d’en Camello o d’en Ballester –i d’aquí vendria el nom del carrer que travessa entre el del Barracar i na Camella-. Aquesta creu, segons dades del prevere Antoni Truyols (La Aurora núm. 85), fou alçada pel picapedrer Tomàs Rosselló, veí de la zona, finançada per Joan Femenies i beneïda pel rector Malferit el 24 de febrer de 1567 “davant les casas dites den Ribot, camí de les Padreras y de las vinyas”.
Al cadastre de 1654 ja apareixen citats específicament com propietaris de cases i corral al raval del camí per on es va a Sant Llorenç, al raval anant a Sant Llorenç o simplement al camí de Sant Llorenç, repetint-se bona part dels llinatges de veïns ja consolidats com els Fàbregues (Venturós i Rovellosa), els Llull (de na Nita i Pota) i els Rosselló, a la vegada que se’n afegien de nous com Antoni Parera Peu gros, teuler i Joan Pasqual Capellà, ambdós d’àmplia vigència a la zona, Pere i Tomàs Riera Escarrà, Antoni i Miquel Rossell, Miquel Gomila Garbetjo, Llorenç Mas, Miquel Mas Magalló, el taconer Miquel Nadal de les ayguas.
Les dades exposades ens permeten quantificar en poc més de mitja dotzena d’habitatges i alguns trasts en aquell indret, inclòs el molí de vent de Martí Frau, conegut també com el molí d’en Picó Frau.
Serà als estims de 1685 quan s’especifica clarament com illa del Barracar (veieu el plànol de Jeroni de Berard de 1787), ja comptava amb trenta cases, tres trasts i la boval d’Antoni Riutort Noviet. Cal destacar les pervivència de habitants ja consolidats des d’antuvi als quals s’afegeixen nous pobladors com Pere Llull Rodrigues propietari d’una de les cases més valorades (160 lliures), Joan Jaume Ros, Miquel Mas Galiana, Llorenç Febrer Beia, Miquel Rosselló Dego, Pere Grimalt Poc corre, i Antoni Roca, el qual s’acabava de fer una casa sobre un trast de quatre per quatre estadis (284,12 m2).
Andreu Pasqual de Bellver, amb tres cases, i els seus germans Joan, Miquel i Pere, foren una de les primeres famílies que tingueren propietats a aquesta illa del Barracar citades com a la Creu d’en Topissa, o sigui dins l’actual carrer de la Verònica.
Al Cadastre de 1709-1715 trobam edificades al Barracar un total de 34 cases i 2 mitges cases, a més de la boval d’Antoni Riutort Noviet.
A títol de curiositat i, sobretot, per preservar els seus malnoms, anotarem alguns dels nous veïns: el teixidor de lli Joan Blanquer Raïssa, Sebastià Busquets –al qual es cita vivint al carrer que va a la boal d’en Noviet, també dit Nou del Barracar-, Miquel Cànaves, Bartomeu Fornés, Bartomeu Fullana Parera, Bartomeu Galmés Mech, Pere Llull Capet, Miquel Mesquida Gollet, Pere Monjo Beia, la vídua d’Andreu Parera Doneta, Antoni Pasqual Amador, Bernat Puigròs Freixura, els germans Joan, Sebastià i Tomàs Riera Poca força, Miquel Riera Llengonís i Llaura, Pere Riera Brissano, Antoni i Sebastià Rossell –l’habitatge dels quals ens aporta un nou topònim puix confrontava amb el carrer on viu madò Poca roba-, Jaume Sansaloni Xaupeles, Pere Estelrich Llamp, Jeroni Llull del Barracar i Rafel Bauçà, tots ells damunt l’antic camí de Sant Llorenç. Sobre el camí de ses Pedreres s’alçaven els molins de vent de Miquel Melis i el del reverend Joan Amer Cupa.
Més de mig centenar d’immobles s’agrupaven el raval cap a l’equador del segle XVIII, formant una espècie de punta de llança com es pot veure el plànol de Berard adjunt.
Entre els nous veïns consta el picapedrer Antoni Sansó Totsol, Beatriu Aguiló muller d’Agustí Cortès, el teixidor de lli Bartomeu Pastor Escolà, el moliner Bartomeu Sansó Crespí, Gabriel Monserrat Marit, el fosser Miquel Bordoy Cassola i altres fins arribar a la setantena, citats genèricament al Barracar.
Amb ubicació concreta al carrer de la Verònica els moliners Pere Grimalt Fraret i Mateu Barceló Cama, el cabrer Antoni Gomila Manxo, els teixidors de lli Damià Pastor Moleta i Francesc Vadell Capità, el ferrer Pere Andreu Bennàssar, l’escrivà Bartomeu Llull i altres fins quasi trenta propietats, tot i que aleshores el carrer s’allargava fins al Cós.
Conseqüència de l’embranzida urbanitzadora experimentada al llarg del vuit-cents, el barri barracaner veié ampliada la seva xarxa viària amb nous carrers que s’anaren creant, allargant el raval cap al Pla. Promotors com els Beió, els Xema o els Venturós, així com el comte d’Aiamans i el marquès de Vivot, foren els impulsors de la formació dels carrers d’en Sales, Unió, Sol, Lliri, Ballester i Comte, omplint l’espai entre el camí de les Pedreres i Na Camella.
Evolució del Barracar (1865-1901)
Carrers/Anys | 1865 | 1875 | 1887 | 1901 | ||||
Cases | Habitants | Cases | Habitants | Cases | Habitants | Cases | Habitants | |
Barracar | 61 | 175 | 66 | 227 | 76 | 439 | 54 | 181 |
Comte | 6 | 24 | 6 | 24 | 6 | 36 | 5 | 18 |
Ballester | 6 | 23 | 10 | 37 | 9 | 48 | 9 | 29 |
Lliri | 7 | 25 | 10 | 44 | 13 | 70 | 10 | 41 |
Barri / Lluna | 18 | 53 | 18 | 60 | 19 | 55 | 10 | 25 |
Unió | 16 | 62 | 25 | 106 | 30 | 112 | 27 | 88 |
Sales | 19 | 64 | 39 | 119 | 46 | 140 | 24 | 89 |
Sol | 6 | 24 | 9 | 32 | 13 | 59 | 11 | 38 |
Sant Francesc | 9 | 68 | 13 | 39 | ||||
Sant Andreu | 2 | 10 | 3 | 11 | ||||
Verònica/ Cós | 71 | 258 | 96 | 359 | 110 | 396 | 94 | 302 |
Totals | 210 | 708 | 279 | 1.008 | 333 | 1.433 | 260 | 861 |
Font: Elaboració pròpia en base als diversos padrons d’habitants (AMM). Nota: el carrer del Sant Crist formava part aleshores del carrer de la Verònica.
Doctor en Història, ha publicat notables i extensos estudis sobre la indústria perlera i de la fusta a Manacor, a més d’un projecte sobre la formació dels distints nuclis del municipi i Sant Llorenç