L’Escola de Mallorquí de Manacor anuncia la recuperació del documental de 2005 sobre els orígens i retorn de la dansa
L’Escola Municipal de Mallorquí ha penjat avui a Youtube el documental fet l’any 2005 per commemorar els 25è aniversari de la recuperació dels Cossiers de Manacor. Un audiovisual molt interessant per conèixer l’evolució, pèrdua i posterior recuperació del grup de dansa el 1981. Encara que editat en DVD fa quinze anys, fins ara era molt complicat trobar el documental físicament o a les xarxes.
Fa ara quasi quaranta anys cristal·litzava el somni de tres joves estudiants de magisteri de Manacor: Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina M. Sansó (tutelades per Biel Majoral, professor de cultura popular de la UIB): donar una nova vida a la coreografia ancestral. Majoral, també cossier, però d’Algaida, va revelar en una conferència l’existència de la tradició també a la ciutat de les perles.
Els orígens són incerts, però tot fa pensar que provenen de danses paganes, batejades a posteriori pel cristianisme. A principis de segle XVII ja estan documentades dins de la litúrgia en pobles com Sóller o Manacor, a més dels casos més coneguts de Montuïri i Algaida. La figura del cossier de principis de segle XX, emperò, estava molt degradada. Gairebé cap dels antics integrants tenia un sentiment d’orgull, i des de les institucions no sels recolzava.
A principis dels vuitanta, deu joves d’institut van aglutinar inquietuds al voltant de Coloma Gelabert, qui finalment va exercir de dama central, per tornar a unir a un poble en base a quatre balls bàsics però ben sincronitzats: la Processó, el Peuet, dues versions diferents de la Balanguera i l’anomenat ball de els Broquers. En els primers anys fins i tot sobrava gent.
