El rector de Manacor, Toni Amorós, s’ha mullat i ha reflexionat a les xarxes socials sobre la sentència dictada pel poder judicial en el conflicte català. Unes paraules interessant i més venint d’un dels representants (en aquest cas eclesiàstic) del poble, que no han caigut bé a tothom tot i els arguments ennumerats. Això és el que Amorós ha penjat al seu mur de Facebook:
“El codi penal defineix sedició: Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.
1º: Aquests comportaments descrits al codi penal han de ser considerats delictes aquí, a la república de San Marino, la catalana i a la conchinchina. La diferència entre sedició i el dret legítim a la protesta són dues pàgines brillants de la sentència que caldria que llegissiu els que no ho heu fet.
2º: Sempre he sostingut, molt abans de la sentència, i de les resolucions de tribunals extrangers, que confirmen la meva tesi, que no hi havia delicte de rebel.lió. Per tant, no era justificada la presó preventiva.
3º: La mateixa definició del delicte inclou una “o” disjuntiva: ” por la fuerza o fuera de las vias legales”. Aquesta “o” permet perfectament fer una distinció en les penes aplicables. Si ho fa així el Sr. Sànchez, no farà cap malifeta.
4º: Les penes aplicables als que ho han fet només “fuera de las vias legales”, pareix raonable que no siguin similars a les del delicte de violació.”
