No és Camel·la, és Camella

L’Actual nom és una variació equivocada del lloc anomenat La Sínia den Camell, és a dir, que hauria de ser Na Camella

 

Els manacorins, des de fa temps, tenim la tendència a adaptar fàcilment alguns topònims a la parla quotidiana. Així no és estrany veure com batiàrem genèricament com ‘alameres’ (en tot cas serien alberedes, d’àlber = álamo) les principals vies que anaven perfilant els eixamples de Manacor a finals del segle XIX, malgrat no estassin adornades d’aquesta espècie arbòria.

Ho veim a les ‘alameres’ del Tren, de Baix d’es Cós, del Torrent i la de na Camel·la, de la qual ens ocupam avui i que concentra no una sinó dues errades, ja que no és ni ‘alamera’ ni invoca cap Camel·la.

Anem doncs a plantejar els diversos arguments que ens permeten assegurar aquest fet, sense que confiem en absolut que el seny popular faci cas de les nostres propostes, però sí que com a mínim contribueixi a un millor coneixement d’un topònim que perdurà, almenys des del segle XVII fins a la urbanització de la zona ja dins el segle XX.

En primer lloc cal tenir present que les paraules ‘camel·la’ o ‘cametla’ (com apareix citada per primer vegada en la documentació de principis del segle XIX) no figuren al Diccionari català-valencià-balear, on sí figura camell com indicatiu emprat a l’Empordà, Menorca i Mallorca per definir una persona de cames llargues.

De malnom ‘Camell’

Segonament cal confirmar el titular de l’àlies Camell –o Camello com se cita ocasionalment- i per això una de les fonts que hem considerat adient són les escriptures emeses arran de la parcel·lació de la possessió de Son Sigala, el setembre de 1844, atorgada per Pedro Mariano Orlandís y Dezcallar, hereu dels Ballester d’ençà 1660, on destaca el darrer paràgraf pel que ens pot aportar en la confirmació d’aquesta hipòtesi.

 

Plànol de situació de la Sínia den Camell

 

Vet ací la còpia textual: “Corresponde el íntegro predio Son Sigala al Sr. D. Pedro Mariano Orlandís y Dezcallar en virtud de donación universal que otorgó su padre D. Pedro Orlandís dia veinte y nueve de agosto de mil ochocientos veinte y uno ante D. Juan Oliver y Mascaró, notario; D. Pedro Orlandís lo poseía como sucesor á la herencia de D. Francisco Miquel Ballester Camello, la cual si bien se hallaba secuestrada por el extinguido tribunal de la Inquisición de este Reino siendo curador el Dr. en ambos derechos D. Antonio Pablo Coll y Salom fue soltado aquel secuestro por dicho tribunal á instancia del citado D. Pedro y de los acreedores con derecho de veinte y cuatro de noviembre de mil ochocientos y siete…”

Francesc Miquel Ballester Camell, fill de Rafel Ballester, apareix als Estims de 1578 com propietari de tota l’illa del Palau, les possessions de Son Garbeta, la Sobirana, ses Planes, la Sínia i l’Hospital, a més de titular la cavalleria de Son Peretó.

Per tal de contextualitzar la qüestió hem d’acudir a l’acta de la sessió celebrada per l’Ajuntament el 19 de juliol de 1822, en la qual es plantejava una neteja dels pous de la vila, davant l’escassesa d’aigua, relacionant els punts d’abastiment disponibles:

  • La sínia de l’hort de la vila
  • La font nova
  • El pou llarg
  • El pou rodó
  • La siniota de na Camella
  • Les pedreres
  • La sínia de na Daniela

Aquest llistat, indica clarament el topònim que nosaltres defensam, derivat de la sínia d’en Camell, àlies de Francesc Miquel Ballester Camell o Camello, com de la sínia d’en Daniel, sobrenom del llinatge Fullana, esdevindria na Daniela (prop de l’actual plaça de Sant Jaume) i altres més que enriqueixen la nostra toponímia.

 

A dalt, a la dreta, la sínia que donaria nom a l’avinguda

 

Però els arguments que reforcen la nostra teoria se basen en la constatació de les fonts documentals estudiades, on es veu, ja des de mitjan sis-cents com apareixen cites fitant els habitatges que s’anaven construint a la zona.

D’aquell període sabem que les dues cases juntes que posseïa Amador Bauçà a l’illa de Pere Soler (encerclada pels carrers que ara coneixem com Pius XII, sa Bassa, Soledat i Amargura) obrien portes a la Pedra llisa (ara Amargura), davant la Sínia d’en Camello i que el fuster Pere Joan Creus, Llorenç Galmés Fay i el paraire Pere Sureda del Rafal titulaven habitatges al mateix paratge de la Pedra llisa mirant la sort de mosson Ballester, citat també com al cantó d’en Ballester.

En el cantó de la sínia d’en Ballester, en aquest cas a la banda del raval del camí de Sant Llorenç que s’anava formant i després conegut com el Barracar, hi havia les dues cases del paraire Antoni Artigues.

En aquest context cal aportar un nou argument com és el fet que la segona via que uneix el del Barracar amb na Camella llueixi el nom de carrer d’en Ballester, precisament fent referència al primitiu propietari de la sínia d’en Camell, mentre el seu paral·lel anterior se’l coneix com carrer del Comte honorant el comte d’Aiamans, un dels promotors urbanístics de la contrada.

Afegirem més dades, aquestes contingudes dins els Estims de 1685, com la casa propietat del prevere Joan Sureda, titular de l’illa compresa entre el carrer de la Pedra llisa i el penya-segat, ubicada prop de na Camella, o el cens que feia Joan Ribot Parra el 1699 “per la sua casa en el carrer den Oliver ara carrer den Soler prop de la Cínia dita na Camella”. La casa d’en Parra es trobava a l’illa de Ramon Puigdorfila (entre els carrers Pius XII, Amargura, Amistat i Francesc Gomila).

Encara dins el segle XVIII es segueix citant la zona amb similars topònims com, per exemple, el cas de Josep Artigues, fill d’Antoni, qui declarava (1709) una casa i corral mirant la sínia d’en Camella, probablement se tractaria dels habitatges ubicats a la cantonada del carrer de la Verònica amb el carrer del Barracar, prop de la creu d’en Topissa. I altres com els hereus d’Amador Bauçà els quals conservaven les cases davant la sínia d’en Camello.

El Cadastre de 1709 ens fa saber que el senyor Francesc Cotoner tenia una finca de nou quartons dins na Camella. A l’Apeo de 1818 figura la marquesa d’Ariany com a propietària de dues quarterades i tres quartons a na Camella.

  Finalment, per tal de reafirmar la pervivència en el temps d’aquell topònim que, infructuosament, tractam de recuperar, citarem una altra referència a l’indret que ens ocupa i que trobam al Registre de Bans del 18 de juliol de 1881 on es diu: “[…] que de hoy en adelante quedarán las dos poleas mas inmediatas al portillo de la finca llamada na Camella, de la fuente Santa a disposició de los que vengan […]

 

Quan el nom es va transformar primer en Ne Cametla

 

L’any 1900, el jutge de primera instància del partit, instava a Francisco Javier Rocaberti de Dameto, marquès de Bellpuig i a Anna de Boxadors Cotoner, marquesa vídua de Vivot perquè “aleguen sus derechos a diversas propiedades … que quieren registrar a su nombre” … entre elles “una pieza de tierra llamada Pla, la Sínia o Ne Cametla de este término …”

Dins el programa de fires de l’any 1920, el setembre vinent farà cent anys i seria una bona data per esmenar-ho, s’inaugurava el nou passeig honorant el polític Antonio Maura malgrat a la consciència col·lectiva dels manacorins quedava gravat, al nostre parer desencertadament, “s’alamera de na Camel·la”.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad