Els fusters, històric ofici manacorí

Aquesta tercera entrega dedicada als oficis la dedicam en exclusiva al gremi més emblemàtic

Amb l’ofici de fosser tancàrem la darrera entrega dedicada als oficis dels manacorins des del segle XVI fins arribar al XIX.

Seguint l’odre alfabètic, avui començarem per un gremi –independent del de Ciutat des de 1639- el qual, tot i que antigament no fos cabdal dins el teixit manufacturer manacorí, amb el temps, sobretot a partir de les primeres dècades del segle XX, se va convertir en una indústria paradigmàtica de Manacor.

  • Fuster, torner, escultor i constructor de carros. Es tracta dels menestrals dedicats a aquests ancestrals oficis en les seves diverses modalitats, com fuster primater dedicat a fer obra fina de fusta i mobles casolans, i el fuster comú o grosser especialitzat en construir i adobar carros, eines de fora vila, arades, peces de sínia, etc., als quals s’hi afegirien, ja entrada la segona meitat del segle XIX, comptats exponents d’altres branques com un torner (1851), tres escultors (1875) i el primer ebenista manacorí que trobam documentat: Joan Vadell Adrover, amb taller sense tenda al carrer de l’Hospital. A finals del vuit-cents, probablement gràcies a una certa demanda més elaborada, la nòmina d’ebenistes d’obra fina s’havia incrementada fins arribar als catorze, entre ells Joan Suñer Soler, propietari del primer taller mecanitzat i capaç d’abastar gairebé totes les branques de l’ofici: fuster, ebenista, cadirer, ferrer, constructor de carruatges i serradora; instal·lat a la plaça del Carril i servit per mes d’una quarantena d’obrers.

 

Grup de treballadors del taller de Cas Pollet

 

Com és habitual, trobarem una sèrie de nissagues familiars que aniran repetint-se al llarg de les centúries, entre les que cal destacar els Creus, els Bonet Fai, els Duran Pixallamps, Farineta i, finalment de ses Roques –fent esment a la seva ubicació definitiva, pujant la costa des de la plaça del Mercat fins a la de ses Verdures, a mà esquerra, on les rodes de carro donaren pas a les baldufes, encara recordades per alguns dels qui trescàvem els carrers de Manacor amb la llendera i les ganes de jugar-.

També els Llull Mosso, els Oliver Poll i Pollet i, especialment els Riera, de malnom Pereta [diminutiu de pera (fruita)] de sa Bassa, entre d’altres.

Pere Caselles, Jaume Galmés, Martí Mas, Pere Rosselló i Antoni Salleres –la nissaga d’aquest perdurarà al llarg del segle següent amb l’artesà Jacint Salleres, qui oferia els seus serveis al carrer Nou-, són els  primers fusters que veiem documentats al segle XVI.

Ja al sis-cents la llista s’amplia notablement, tant que permet la separació gremial dels fusters manacorins dels seus col·legues ciutadans. Vet ací la relació de menestrals d’aquell temps.

  • Joan Barceló Geneta, amb obrador al carrer de Ciutat. Donava nom a l’illa formada entre els carrers de Ciutat, dels Bous, de n’Obrador i sa Bassa.
  • Joan Bauzà al carrer d’en Gatzella (avui de l’Àngel).
  • Joan Belloch al carrer d’en Biulaigo (ara d’en Rei).
  • Bartomeu Bonet a sa Bassa. Altres membres de la família Bonet Fai, Pere Joan i Jaume, els trobam ubicats al Cós al segle XVIII.
  • Apareix la nissaga dels Creus amb Antoni al camí de Ciutat, Pere Joan i Miquel junt a na Camella, a la Pedra Llisa (avui diríem carrer de l’Amargura) perdurant al llarg del set-cents i Joan Creus fill de Miquel establert al carrer dels Llodrans.
  • Antoni Frau al carrer d’en Perot (ara dit del Convent).
  • Antoni Gomila al carrer d’en Rei
  • Se citen els primers portadors del llinatge Juan, coneguts després, amb el sobrenom Tauleta fent esment, segurament, a la seva especialitat. Antoni, Joan al carrer conegut com del celler d’en Tafal i Gabriel Coix al carrer de Ciutat.
  • El primer fuster del llinatge Llull que se cita al segle XVII és Joan Llull de les Pedreres, al carrer de mosson Joanot (ara del Baix Riera) el qual passaria les eines i l’obrador al seu parent homònim però ara d’àlies Mosso. Un altre membre de la nissaga, al mateix carrer (dit d’en Rena) fou Martí Llull Mosso de na Ribota (se referiria a una dona o a l’eina de ribotar (castellanitzant cepilla)??).. Per altra banda apareixen els Llull Torriscos, Guillem al carrer del Mercadal i Miquel al carrer d’en Garriga.
  • Bartomeu Melis Rava.
  • Jaume Mora al carrer Nou, amb Jaume i Melcior continuadors de l’ofici al mateix lloc i Bartomeu als Trasts dels frares, la urbanització que s’anava bastins darrere l’espai conventual al llarg del segle XVIII.
  • Andreu Oliver, al carrer dels Bous continuant al mateix lloc al set.cents.
  • Salvador Pastor al carrer dels Llodrans.
  • Antoni Perelló al carrer d’en Garriga al llarg de dos segles i Jaume Perelló Mora al carrer de l’Anell al segle XVIII. Pere Perelló el trobam al sis-cents establert al carrer del forn d’en Matarronya (tros del carrer del Príncep entre Olesa i el Torrent).
  • Pel que fa al llinatge Riera, els primers que trobam a les fonts són els Tafal, Bartomeu, prop del Lledoner i del carreró d’en Togores (l’actual carrer Peral), i Gabriel amb portal obert a la costa del Pla del Pou (Jaume Domenge). A la centúria següent veiem Melcior Riera Tafal al carrer d’en Binimelis.

 

Taller de Can Granot

 

Trobam altres dos membres del cognom Riera, però ja al segle XVIII; Antoni Riera Castell al carrer d’en Garriga i Jaume Riera Sastre, segurament al carrer de s’Estrella o al voltants.

Però, els que probablement adquirien major ressonància, i dels quals encara avui podem admirar obra seva, són els Riera Pera o Pereta de sa Bassa, el primers dels quals foren Antoni i Joan, amb botiga a sa Bassa, aquest darrer autor del faristol i del cadirat de la l’església parroquial del Dolors.

Per aquest temps se cita un altre fuster qui donarà nom a un tram del carrer de l‘Anell. Es tracta de Pere Serra de Son Frau documentat al llarg del sis-cents i set-cents.

Al segle XVIII apareixen noves remeses d’artesans de la fusta, probablement molts dedicats a la construcció i reparació de carros i altres estris de la pagesia més que a la branca del mobiliari, exceptuant les cadires les quals gaudien de molta acceptació arreu de l’illa.

A banda de les nissagues provinents d’anys pretèrits, s’afegeixen nous menestrals com Guillem Antich al carrer dels Enagistes, Rafel Carbonell al carrer Nou, Joan Femenies Ténger al carrer de mosson Font (Francesc Gomila) i Guillem Rosselló al carrer d’en Golies (ara conegut com de n’Olesa).

Als Trasts dels frares s’estableix Pere Grimalt Fraret (nissaga més coneguda dins els gremi dels moliners).

Però, sobretot, destaquen entre els establerts al set-cents els components del llinatge Duran, família que compartí diversos malnoms, alguns d’ells depenent de la ubicació del taller. Els portadors de l’àlies Pixallams, Pere, Julià i Martí els veiem establerts al carrers d’en Garriga, dels Enagistes, al Pla del Pou, al carrer del Capità (Jaume Domenge) i al dels Llodrans o d’en Rei (com veieu al mateix redol).

També se cita Julià Duran Farineta donant nom al tram de carrer del Príncep entre el carrer de n’Olesa i l’avinguda del Torrrent, Mateu Duran al carrer del Bous (Amistat) i un altre Mateu Duran, aquest de les Pedreres, al carrer d’en Garriga.

Altres agremiats llistats al set-cents són els membre de la família Salas Prim, entroncats amb menestrals de la forja i del ferro. Tots ells amb botiga oberta al voltants de sa Bassa; Jaume a la cantonada amb el carrer de Ciutat, Miquel dins la mateixa plaça i un altre Miquel –o potser el mateix a l’illeta de n’Amer-.

Per acabar només afegir que a mitjan segle XIX, els membres d’aquest col·lectiu eren 38, nòmina que s’amplià fins els 114 cap l’any 1887, moment de màxim esplendor de Manacor abans d’arribar el declivi de final de centúria.

Print Friendly, PDF & Email