L’any que Porto Cristo va tenir aeroport

L’agost de 1933 s’inaugurava la línea Palma-Porto Cristo, pensada pels turistes que volien visitar les Coves del Drach

El sol cau pesat sobre Porto Cristo mentre el pilot, Guillem Xuclà, cerca el buit que li han indicat per radio instants abans per poder prendre terra a prop de la costa. Fa mitja hora que el biplà amb matrícula EC-TAT ha partit de l’aeròdrom de Son Bonet, a Marratxí, amb diversos turistes de duros ansiosos per conèixer les grutes sensacionals que el guia els ha ‘venut’ a l’altra banda de l’illa. L’avioneta comença a baixar i quasi per inèrcia, comença a divisar l’esplanada del camp conegut com ses Comes de sa Carrotja, a la finca d’es Regalo, apartada uns centenars de metres de l’àrea habitada.

És el 20 d’agost de 1933 i, oficialment, és la primera vegada que una avioneta aterra a la localitat. Un fet que suposa la inauguració del servei turístic que ha de dur viatgers des de Ciutat fins a les Coves del Drac, descobertes uns anys abans per l’espeleòleg francès Edouard Alfred Martel.

El camp d’aterratge, pedregós però en línia recta, fa que l’avió tremoli mentre les seves rodes freguen en terra desprenent el fum provocat per la fricció. Xuclà apaga motors i les hèlixs deixen de girar a poc a poc. Ràpidament el mecànic que acompanya el passatge, J. Andrade, inspecciona la màquina per comprovar que tot ha anat segons el previst. Efectivament tot està en ordre. El fet que sigui diumenge ha provocat que diversos curiosos, ben vestits i tocats amb capells, s’hagin acostat per veure l’espectacle aeri.

Les avionetes partien de l’aeròdrom de Son Bonet

A principis de la dècada dels anys trenta, abans que a l’estiu de 1936 explotés la Guerra Civil, el turisme solia ser adinerat i de llarga durada. Els hotels eren escassos i el sol i platja no suposava el major dels interessos pels nouvinguts.

Fou durant els mesos de calor de 1896 quan Martel, influenciat per les lectures de Jules Verne i convidat a l’illa per l’arxiduc Lluís Salvador, va descobrir la cova on es troba el llac que du el seu nom. Encara que no va ser fins al 1922 quan la cova es va començar a condicionar per tal de poder ser visitada, i es va obrir un nou accés amb camins i escales. Una primera passa que finalment es va completar, uns anys més tard, amb el disseny de la il·luminació elèctrica ideada per l’enginyer barceloní Carles Buigas.

La ruta, operada per Aero-Taxi SL, cobriria el trajecte Palma-Porto Cristo cada dijous i diumenge a un preu estimat de 25 pessetes. Els tiquets de tornada es podien comprar a l’Hotel Perelló (el primer establiment turístic que hi hagué a escassos metres del port), una vegada que els interessats tornessin de les grutes. El cost incloïa el trasllat de l’aeroport fins a l’entrada i viceversa, a més de l’assessorament i informació d’un guia.

Aero-Taxi SL cobria el trajecte cada dijous i diumenge a un preu de 25 pessetes

Però malauradament eren massa doblers per a l’època, així que el negoci, que no era tal, va haver de tancar sense beneficis poc mesos més tard, explicava fa uns anys Salvador Vadell, un dels més grans coneixedors de la història de Porto Cristo, a la mostra fotogràfica que va organitzar per commemorar el 125 aniversari de la localitat, en la qual precisament s’incloïa l’única instantània que es conserva d’un aeroplà aterrant a ses Comes, una esplanada que posteriorment s’utilitzaria com a camp de futbol. Un trist final per a un dels primers experiments turístico-aeris de Mallorca.

 

Els viatgers s’hospedaven a l’hotel Perelló, que poc després s’ampliaria amb dues plantes més

 

Què en queda de la pista?

De la pista d’aterratge que es va habilitar a Porto Cristo perquè els turistes poguessin viatjar ràpidament des de Palma per tal de endinsar-se en la Coves del Drac, ja només en queda una fotografia, algun record escrit i el nom d’un carrer del poble anomenat de l’Aterratge, prop d’on hi devia haver la finca d’es Regalo, a la zona de sa Carrotja.

Però a més, si miram amb deteniment un plànol de Porto Cristo o una imatge zenital, es pot observar encara que a la part nord hi ha una zona on els carrers no estan tallats com les altres. On es forma un triangle i el carrer de l’Aterratge marca l’inici d’una diagonal que podria ser la recta on aterraven i l’enlairaven les màquines.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad