Els oficis dels manacorins (segona part)

Especiers, Fideuers, Ferrers o Cocouers. Continuam amb els antics treballs i professionals de Manacor

Continuam la tasca on l’havíem deixat a l’entrega anterior per una de les ocupacions tal vegada menys conegudes actualment, però habitual en els primers anys del sis-cents.

• Cocouer (comprador i revenedor d’ous i aviram): tot i que a Manacor, segurament, hi havia més persones dedicades a aquest quefer, nosaltres hem documentat a Joan Sampsó Esteva, qui tenia cau al carrer de l’Anell per aquell temps.

• Conrador: malgrat és segura l’existència d’altres manacorins que desenvolupaven aquesta tasca, només trobam específicament citat a Tomàs Ballester, al segle XVI. Amb l’establiment de les grans possessions, sobretot a partir de mitjan segle XIX, les xifres de persones dedicades a aquest segment del sector primari augmentà exponencialment fins comptabilitzar-ne 2.550 a finals d’aquella centúria.

• Conductor (o encarregat o amitger d’una possessió); els tres casos documentats corresponen al segle XVIII i els seus malnoms resulten bastant representatius: Llorenç Pasqual de sa Murtera, que vivia al carrer d’en Soler (ara de n’Amer), Rafel Riera de la Cabana, al carrer d’en Xerot (ara de la Pau) i Martí Sureda de Mendia al carrer de Ciutat.

• Corredor (persona encarregada de trescar per la vila per fer els pregons, portar avisos als destinataris i, a més a més, intervenir en les compres, vendes i altres contractes. Hi havia tres tipus de corredors: de coll, de coll i trompeta i d’orella, depenent del seu comès). A Manacor se’n documenten quatre al segle XVII i un al XVIII. Dels primers, tres eren del mateix llinatge Serra, Antoni al carrer d’en Soler, Mateu al carrer de la Creu de Fartàritx i un altre familiar amb el mateix nom al carrer d’en Sebastià Martí (ara Príncep). L’altre era Joan Pastor Joaní qui vivia davant la creu de mosson Toni, a s’Antigor. Només en trobam un cas al set-cents, Antoni Ferrer de Muro, que habitava al carrer d’en Garriga.

• Doctor en medicina: tot i que no se’n cita cap a les fonts consultades referents al segle XVI, sí que en trobam bastants al segle següent, Miquel Barceló amb despatx al carrer d’en Golies (ara de n’Olesa) probablement prop del carrer d’en Rei, Sebastià [Rosselló] Fee a Fartàritx, Onofre Gelabert i Guillem Riera al carrer Nou, Joan Baptista Sureda al carrer d’en Garriga –devora el Pou Fondo- i Onofre Sureda, no gaire lluny.

Més nomenats resulten els metges que operaven al set-cents, la majoria amb consultori obert a les vies del centre de la vila, com Andreu Daviu, Antoni Pau Tugores i Bartomeu i Guillem Nadal –possiblement Llunes de sobrenom- tots ells al carrer d’en Binimelis (Jaume II). Joan Fons medicava al carrer del Mercadal, Julià Jaume al carrer de Ciutat i Mateu Truyols al d’en Venturós.

• Escrivà, al segle XVII només veim a Antoni Riera i dos més al segle XVIII; al carrer de la Verònica podien demanar els serveis de Bartomeu Llull, i davant el Convent despatxava el més citat a les fonts: Jaume Sansó. Cal dir que a finals del vuit-cents se’n documenten una dotzena i mitja (se veu que la burocràcia començava a fer estralls).

• Especier (fabricant o venedor d’espècies, adroguer): és curiós que la totalitat d’expenedors d’aquests productes –incloent segurament certs tipus de remeis curatius naturals- eren membres de la nissaga dels Bauçà, coneguts com Espiciers. La família del més conegut, Damià, va mantenir la seva botiga al cap davall del carrer del Pou Fondo, cantonada amb el carrer Nou al llarg dels segles XVII i XVIII mentre Bartomeu, a Fartàritx i Guillem a la Plaça se troben nominats només al sis-cents.

• Ferrer, ofici que incloïa fins a quatre variants depenent de l’especialització: de tall (fabricant de coltells –ganivets- i altres eines tallants), de gros (qui feia balcons, arades i peces grosses), de negre (dedicat a subministrar rodes i eixos per a la construcció de carros) i d’encant (adobador i venedor de ferros vells).

No resulta, doncs estrany que davant la demanda de qualsevol de les varietats disponibles d’uns estris tan necessaris a l’època, el nombre d’artesans dedicats al sector fos tan nombrosa. Tant que ens aconsella llistar-los per períodes seculars.

• Segle XVI: Antoni i Miquel Cerdà amb obrador situat entre els carrers dels Llodrans i d’en Garriga, Jaume Frau, Vicenç Garcies (pensam que podria ubicar-se prop del carrer de n’Obrador), Gabriel Pujades, Miquel Rosselló, Pere Santandreu, Miquel i Pere Vallespir (probablement al carrer d’en Binimelis) i, el més reconegut: Bernat Saleta o Sales Monsenyor, la nissaga del qual perdurarà dins l’ofici fins quasi el segle XIX, primer al carrer de n’Olesa (davant les cases de don Gregori -o sigui el convent de la Caritat-) i després a la cantonada de sa Bassa amb el carrer Major, com també altres membres de la família com Antoni, Francesc, Miquel i Joan –els dos darrers amb el malnom Prim– la majoria d’ells prop de Bassa però també al carrer dels Llodrans, de n’Olesa i, inclús per s’Antigor.

• Segle XVII: a banda dels Sales i els Cerdà, també els Santandreu (amb un àlies tan indicatiu com Treufoc) i els Vallespir perduraren al llarg d’aquesta centúria, en la qual cal afegir-hi d’altres com Jordi Bassa de Muro, Martí Llull Borreguo i Antoni Gali, a la Plaça, Miquel Febrer, als quatre cantons de na Riereta (la primera cruïlla del carrer del Pou Fondo),Melcior Gelabert a la cantonada del carrer de n’Olesa amb el d’en Garriga i Bernat Llaneras Salom al Pla del Pou (plaça del Mercat). Nogensmenys no s’aturen les noves incorporacions, afegint-se al gremi algunes nissagues rellevants dins l’ofici com els Rossinyol, Guillem al carrer de l’Anell i, sobretot Joan Ferrer Nou, al carrer d’en Monseriu o d’en Sastre (llegiu de s’Estrella), ambdós perdurant al llarg del segle XVIII i, també, la família dels Vaquer, Antoni, Miquel i Onofre, obrint portes al Pla del Pou, al carrer dels Enagistes i al del Mercadal, respectivament. Un altre exponent del caire familiar dels oficis la tenim en el cognom Sastre, membres del qual s’estableixen en aquest temps i segueixen al XVIII, al recer del nucli “comercial” del poble. Són els Clovella, Joan Sastre i el seu fill Sebastià al carrer de la Costa (prop del Pou Fondo) i, no massa lluny, Miquel i el seu descendent Tomàs al carrer de l’Alarp o de l’Hostal (Estrella).

• Segle XVIII a més dels indicats en períodes anteriors que continuaven dins el gremi, nous membres –alguns d’ells probablement nouvinguts- s’afegeixen al negoci, segurament atrets per la demanda local. Són Salvador Balaguer al Mercadal, Pere Andreu Bennàssar a la Plaça, Bartomeu Blanquer al carrer del Fum, Antoni i Magí Carbonell als carrers dels Llodrans i d’en Garriga respectivament, Julià Duran al carrer del Capità (ara Jaume Domenge), Sebastià Galmés a sa Bassa. Els Gelabert és una altra família apareguda també aquesta centúria amb elements com Antoni al carrer del Capità, Martí al carrer Nou, just davant el Convent i Miquel al carrer d’en Garriga.

La proliferació de ferrers de tota mena al llarg del set-cents pareix indicar un auge notable de l’activitat. Nous menestrals s’afegeixen al gremi: Tomàs Llodrà amb obrador a la Costa, Pere Llull Torriscos al carrer d’en Garriga, Pere Martí Biscai al carrer Nou, Joan Parera de na Serra al carrer de les Tafarres (ara conegut com Llaurador) i Miquel Truyols Calut al Pla del Pou. És en aquest període quan s’incorpora una nova nissaga de ferrers que perduraran dins el gremi fins als nostres dies: els Oliver, amb Llorenç al carrer dels Llodrans i Miquel al carrer de n’Olesa cantonada amb Llodrans.

• Forner / Fideuer. Ja al cinc-cents trobam exercint l’ofici Antoni Sampsó, servint al poble al forn reial al carrer del forn de puja; probablement Pere Sampsó, també del gremi, fos familiar seu qui continuà la tasca com a fideuer al carrer d’en Garriga. Al segle XVII documentam altres membres d’aquest col·lectiu com Magdalena Tauler qui cotitzava pel forn de fleca –el mateix abans esmentat com de puja- i Joan Lladó, fideuer, a la Plaça. També se citen com fideuers Miquel Aulet i Antoni Esteva aquest darrer obrint botiga al carrer d’en Perot (avui del Convent). Ja dins el set-cents la nòmina de fideuers s’amplia amb Julià Ferrer amb botiga a sa Bassa, Onofre Fornés qui servia els seus clients al carrer de la Creu de Fartàritx i Antoni Llompart aleshores concessionari del forn reial de la vila.

• Fosser. Tot i tractar-se d’un ofici antic i totalment imprescindible, les fonts consultades només ens permeten documentar-ne dos, ja dins el segle XVIII, Mateu Bordoy qui alternà el seu habitatge entre el Barracar i el carrer de la Creu de Fartàritx i Joan Peretó Penjoi amb casa al carrer de ses Parres.

Així, doncs, acabarem per avui el llistat d’avantpassats nostres dedicats a cobrir les necessitats de Manacor, i guanyar-se el seu manteniment i el dels seus, al llarg d’aquells difícils anys.