El Bar Berlín roda clau després de més de 40 anys d’història

Can Bordoy, obert al 1977, diu adéu definitivament el capvespre d’aquest dimarts 31 de desembre

El Bar Berlín tanca les seves portes després de 40 anys de feina i vida de barri. També conegut entre els manacorins com Can Bordoy, servirà els darrers cafès “i un brindis amb cava per aquells que vulguin venir a despedir-se” aquest mateix dimarts 31 de desembre a les tres del capvespre. “Han estat molts d’anys i encara que mos sàpiga greu, el cós està cansat i hem decidit que aquesta és la millor decisió”, explica Jaume Llunes amb certa tristesa.

Els seus sogres foren el qui obrin el Berlín entre finals de 1976 i principis del 77: “en aquells temps obries sense tenir tots els permisos en ordre. Els tramitaves i anaven arribant. Ho dic perquè m’enrecord que rebèrem l’autorització per vendre tabac per febrer de 1977, però pot ser que obríssim un poc abans”. La mare de la dona den Jaume, Fina Bordoy, d’origen alemany, va ser la que va decidir anomenar l’establiment com la ciutat més important i coneguda del país. De fet a les seves parets encara s’hi poden veure cuadres amb imatges de l’ara capital de l’Alemanya unificada, amb el Fernsehturm, o torre de comunicació ben present.

“Els seus pares ho dugueren fins al 1989, que va ser quan hi vaig entrar jo a fer feina precisament… i fins ara, mos vàrem anar mesclant fins que se varen jubilar”, recorda en Jaume, “Molta de gent mos coneix com Can Bordoy, sobretot aquí, però es va decidir posar-li Berlín per fer-ho com a més internacional, perquè fos més bò de conèixer per a la gent que vengués de fora poble”.

Situat al número 65 del carrer de Santa Catalina Thomàs, al final de la barriada del mateix nom, el Berlín és un bar estret, de façana grisa i beig i un rètol blanc amb la figura d’un os aixecat, l’animal símbol de la ciutat germànica. Tot d’una que entres una barra massissa de fusta obscura amb un taulell verd gastat dona la benvinguda. Botelles de suc de tota casta i una gran cafetera cromada.

La meva sogra és d’origen alemany, per això li posaren Berlín

Passes una arcada i ja ets dins la sala principal, plena d’escuts de l’Atlético de Madrid, de fotografies de cavalls de trot i pósters dels triomfs den Rafel Nadal. “Jo som de l’Atlètic, però tampoc és que els hagi comprat… són clients que sen van de viatge i me duen coses que jo penjo”. “Lo dels cavalls és que noltros en tenguérem uns quants una temporada i mos agrada també”. Li deman pel rètol: “Tampoc és que tengui massa temps. Va ser perquè mos varen obligar a canviar el que teníem de propaganda de Trinaranjus, que aquell sí que era històric”.

Pel que fa al futur, en Jaume Llunes té clara una cosa: “Aquí o hi ha els amos que sen encarreguin o no hi guanyes per viure i a més tens tots els problemes. Mos hem matat fent feina, obrint cada dia a les sis del dematí; a més vivim a dalt. Però els darrers anys els problemes de salut i el fet que el nostre fill tengui altres plans i no vulgui dur més el bar, fan que ens aturem aquí”. Sobre si qualcú altra sen podrà fer càrrec, Llunes confesa que “hi ha hagut algun interessat que ha vengut a demanar, però encara res molt concret. No sé què passarà, si qui ho agafi voldrà canviar la decoració, deixar-ho com està o canviar de plats…”

Fa vint anys tothom feia un ponxet per anar a fer feina. Ara pràcticament ningú

Molts han estat els amics que han compartit sopars al primer o al segon aiguavés, calents devora la ximeneia sempre encesa, amb un bon pa amb oli amb camaiot torrat damunt la taula i varies cerveses buidades dins el cos. “No sé si els pa amb olis han estat el nostre plat estrella, perquè en tenim molts de bons, però sí un d’ells. Els que sí que ha canviat molt durant els anys ha estat el consum d’alcohol, sobretot els dematins. Record que abans tothom ben dematí a punt d’anar a fer feina feia el seu ponxet ben carregat… avui pràcticament ningú, els joves ja deixen les copes pels caps de setmana. Fa vint anys buidàvem quatre o cinc botelles de suc cada dia. Ara per gastar-ne una… se moren d’oi”.