El misteriós vitrall dels Heusch

No va sortir a les publicacions locals, però el vitrall pagat pels fundadors de Majorica és el més bell de l’Església Gran de Manacor.

Quan a finals de 1902, els germans Heusch arribaren a Manacor a la recerca de mà d’obra femenina abundant i no massa reivindicativa per instal·lar la seva fàbrica, se trobaren amb una societat endarrerida, governada per una classe dominant no massa disposada a perdre el seu control sobre aquella força de treball necessitada i sempre submisa, de la qual podien servir-se a mesura que les tasques, sobretot del camp, ho demandaven.

L’emigració d’un nombrós contingent de manacorins cap a altres indrets de les illes i de l’estranger, però, sobretot cap a Amèrica, havia deixat el poble en un estat que els Heusch –d’avançat instint empresarial, no ho oblidem- saberen copsar.

I així, amb dificultats i recels, iniciaren la seva producció, prop de l’estació del ferrocarril (l’arribada del qual –un clar signe de progrés- tampoc va satisfer als cappares locals), primer al carrer de Sant Antoni i després al camí de Ciutat, en una ubicació on començava a sorgir l’embrió del primer ‘polígon industrial’ de Manacor.

Per tal de guanyar-se la confiança de les forces vives del poble, especialment les autoritats civils i eclesiàstiques, els Heusch s’involucraren en tot un seguit de activitats en benefici de la comunitat, com ara festes pels seus obrers, donacions a la Casa de Beneficència, donatius diversos –com a favor de la guerra del Marroc- i altres accions entre les quals cal destacar aquest valuós present ofert a la nova església parroquial, aleshores en plena activitat constructora.

En el decurs de la nostra investigació per tal d’elaborar la tesi doctoral, dins la documentació de l’empresa, trobarem unes notes, datades el 23 de novembre de 1911, en les quals, Julien Pierre (el representant dels Heusch a Manacor), escrivia a Eduard Heusch, aleshores a París: “He anat a casa del Rector [referint-se al Rector Rubí] i li he presentat el dibuix del vitrall. Ha quedat encantat del model i l’ha trobat meravellós i superior als fets a Mallorca. Està conforme en posar les vostres armes de família en lloc ben visible. Sobre la data d’entrega el Rector la deixa a la vostra completa disposició i estaria encantat de que hi fóssiu present”.

Mig any després, el 31 de maig de 1912, Julien Pierre remetia a Eduard Heusch la notícia següent: “El vitrall està muntat i és l’admiració de tot el món. El Rector està meravellat”.

Una carta d’Eduard Heusch dirigida al “Padre Rector de la Iglesia Parroquial de Manacor” amb data 11 de juny de 1912, ens permet intuir que el donant pogué veure l’obra acabada tot i que no assistís, potser, a la benedicció atès el contingut de la mateixa que transcrivim:

“Muy respetable Sr. Mío. Siento infinitamente haber tenido que marcharme de esa sin saludarle nuevamente para expresarle mis gracias por su grande atención de enviarme los preciosos grabados de la prodigiosa imagen del Santo Cristo. Es un grato recuerdo que tengo en mucha estima y que será un adorno piadoso, tanto para mi casa de París como para la de mi familia en el Extranjero. Así mismo doy á Vd. mis expresivas gracias por su libro de oraciones que constituirá un buen recuerdo que también guardaré de Vd. en el continuado uso que pienso hacer del mismo. Correspondiendo á lo que prometí á Vd. le diré que la dirección de fabricante del ventanal es la siguiente: Don Heinrich Jansen – Saarstr nº 115 – Trier (Alemania). Ruego a Vd. encarecidamente de recomendar esta casa al Sr. Secretario del Excmo. Cabildo metropolitano de Burgos, y sin otro particular para más, reciba Vd. afectuosos saludos de mi esposa, de mi hijo y Sres Deziz así como de éste su más attº y s.s.”

La partida número 78, assentada al llibre de comptes de la parròquia el 25 d’agost de 1912 per l’escolà gran Antoni Pocoví, comptabilitza la quantitat de 65,90 pessetes sota el concepte de: “los hierros de sostener el retablo de la Purísima y Asunción de la Virgen = las monturas de los ventanales de la misma capilla = y lo del ventanal de la Asunción costeado o regalado por el Sr. Don Eduardo Heusch de la fábrica de perlas”.

La tasca de trobar el famós vitrall, sobre el qual no importa cerqueu noticies a les fonts locals, se centrà en destriar l’escut d’armes dels Heusch, fins que van aparèixer al peu del que llueix sobre la capella de la Puríssima, ocupant el lloc central, flanquejat pel dedicat als pagesos i conradors a la dreta i el de Nostra Senyora dels Goigs a l’esquerra.

La confirmació, amén de l’escut familiar on es poden veure els símbols de la nissaga i el seu lema, resideix en la firma de l’autor W.A. Jansen, mestre vitraller de Trier (l’antiga Trèveris) a Alemanya, localitat situada prop d’Aachen (Aquisgrà) la ciutat natal dels Heusch, la qual podeu veure al segon registre començant des de baix.

Finalment, pels interessats en les qüestions artístiques de l’obra, convé afegir el comentari que aporta la historiadora de l’art Júlia Roman.

“Dedicat a l’Assumpció de Maria, l’obra es desenvolupa en quatre registres. En el primer, dos personatges, probablement profetes o sants, mostren dues bandes en les que es pot llegir el salm 4.8 del “Cantar dels cantars” en el de la dreta i el salm 44.10 Filiae regnum in honore … en el de l’esquerra; en el segon registre es veu una escena representada pels apòstols. Basant-nos en una interpretació dels Evangelis apòcrifs , es tractaria de l’ofrena del cíngol que Sant Tomàs va rebre de la Mare de Déu abans de la seva assumpció al cel. Es pot distingir el mateix Tomàs, agenollat, i sant Pere, l’únic que va cobert amb el mantó i que dirigeix la mirada als fidels. El tercer registre és el que centra l’escena principal. Es tracta de l’Assumpció de la Verge al cel. Envoltada per quatre àngels disposats formant una mandorla mística. Finalment, en el quart hi ha representat l’Esperit Sant i, tot el conjunt queda coronat per la representació del Pare, rebent la Mare de Déu”.

I fins aquí una altra de les petites grans històries que enriqueixen la nostra guarnida crònica local.