La Fundació Jaume III acusa l’Ajuntament de censurar-los per voler ensenyar ‘mallorquí’

L’entitat acusa de “censura” a l’equip de govern municipal per no cedir-los un espai al Molí den Beió

L’ajuntament de Manacor ha denegat la sol·licitud de la Fundació Jaume III per fer classes de ‘mallorquí’ al Molí den Beió. Membres de l’entitat es va reunir dia 6 de desembre amb el regidor d’Educació, Mateu Marcé, per demanar “una aula de l’Escola Municipal de Mallorquí o qualsevol altre equipament cultural per fer-hi classes de mallorquí”, explica la fundació en una carta oberta, on critiquen que troben “una estafa que tots es manacorins hagin de pagar de sa seva butxaca una Escola Municipal de Mallorquí on se prohibeix donar classes de mallorquí”.

La fundació es caracteritza per defensar un mallorquí no normatiu

Al mateix escrit recorden que “després de setmanes d’insistència i d’obtenir el silenci per resposta, la delegació manacorina de Sa Fundació va aconseguir contactar via telefònica amb el regidor en qüestió. La resposta va ser que l’Ajuntament no podia cedir un espai, ja que no és una entitat que rebi ajudes públiques del consistori”. I denuncia “la censura” que pateix per part de l’ajuntament de Manacor, governat per Més-Esquerra, “una coalició que se fa dir mallorquinista, però que els fets demostren a les clares que no són més que catalanistes que estan en contra des mallorquí”, finiquiten.

La Fundació Jaume III, fundada l’any 2013, sempre s’ha caracteritzat per defensar un mallorquí no normatiu que s’allunya de l’escriptura estàndard, basat en una transcripció literal de la parla oral sense atendre als diccionaris de la comunitat científica ni al model aplicat, per exemple, per la Universitat de les Illes Balears, i es caracteritzi sobretot per la utilització per escrit de l’article salat.

Cal recordar que l’Escola de Municipal de Mallorquí de Manacor fou oberta l’any 1973, en temps de la dictadura franquista, el que vol dir que per evitar que les seves aules poguessin ser tancades pel règim i per qüestions de denominació de la variant catalana de la parla comú a les illes, va mantenir aquest nom que no ha canviat al llarg dels seus 46 anys d’història, encara que els cursos siguin de català.

Per això, davant la impossibilitat d’aconseguir ajudes o espais, al final de la seva carta, la Fundació anima “a tots es manacorins a apuntar-se a les classes de mallorquí que finalment se duran a terme a una altra institució privada de Manacor”, sense dir a quina.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad