És un dels edificis més emblemàtics de tot Manacor. Per ell passaren turistes i erudits, actors i cantants, noces i comunions
Va ser l’hotel més famós de Manacor i el primer teatre de la ciutat. Per les seves habitacions i butaques van passar personatges il·lustres, excursionistes curiosos o pintors transalpins a la recerca de fama. Un edifici contemplatiu d’arcs i calaveres de bou, de frescos bucòlics i batejos bulliciosos. Benvinguts a l’hotel Femenías, o, com sel coneix popularment: Can Jacinto.
De planta baixa i dos pisos, es tracta d’un gran edifici d’estil italià de quatre façanes en esglaó, i vuit arcs que s’obrin a una galeria superior amb vista al que ara és la plaça Weyler. Les seves balustrades de terracota, els seus bucranis i el seu fris superior amb motius neoclàssics, li confereixen una bellesa contundent però sense ostentacions.
El seu primer propietari, Francesc Femenías Estrany, era un de tants emigrants locals que van marxar a l’Argentina a la recerca de fortuna a principis de segle XIX. I també un dels pocs que va tornar amb ella. Segons el registre de la contribució industrial, al 1866 ja funcionava un cafè-casino sobre el qual, l’any 1870, es van habilitar dues plantes per a hostes. Fou inaugurat oficialment el 1872.
L’any 1870 es començaren a construir les dues plantes superiors per hostes
Dos anys més tard, l’èxit de la Fonda Femenías (del què es conserven encara catorze habitacions), va fer que la propietat s’animés a construir un teatre amb el mateix nom, inaugurat el 23 de juny de 1872 com el primer estable de tot el municipi. Tenia capacitat per a 300 persones i disposava d’una platea, amfiteatre i llotges laterals. En aquell temps Manacor comptava amb 8.725 habitants (la segona major concentració després de Palma) i gairebé 3.000 cases, 102 d’elles deshabitades. Més tard, al 1907 funcionà també com a cinema i als anys quaranta del segle XX es convertí en la seu d’Acción Católica de Manacor.
A la fi de segle XIX un artista italià de cognom Colombo, es va allotjar a la fonda. Com que no va tenir els doblers suficients per pagar la seva estada, va pintar a canvi una estampa campestre de tècnica impressionista, que des de llavors és una de les característiques més definitòries de l’edifici. Un fresc ple d’autògrafs de molts dels qui, al llarg de més d’un segle, van passar pels seus llençols.
Al 1943 s’hi obrí la primera tenda de venda de perles de Mallorca
Com si d’un petit complex comercial de l’època es tractés, a l’agost de 1938 també s’obrí, a peu de carrer, al Bar Turisme, un dels establiments emblemàtics de la ciutat, seu durant anys del club de futbol de la ciutat i amb una sala especial per a concerts de música en directe. Al febrer de 1943 l’Ajuntament va autoritzar unes obres a la Industria Española de Perlas Imitación, per obrir en un local de l’edifici la que fou la primera botiga de venda de perles de Mallorca.
Una dècada més tard, al 1953, l’hotel va passar a mans de Jacinto Barceló, que durant els anys seixanta va aconseguir que el recinte fos el més famós també pels seus banquets de noces i comunions, a més d’algun acte institucional. Poc més de vint anys després, al 1974, el negoci va passar a mans de Jaume Dam, un jove català que des de feia tres anys treballava amb ell de cuiner. El 17 de juliol de 1995 va tancar les seves portes.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca