La família perfecta per Nadal

Sovint se’ns adverteix dels efectes potencialment nocius de comparar diversos components de les nostres vides amb les dels altres en les xarxes socials. Ignorem els avisos i després ens desesperem en veure que hi ha opcions millors o que algunes coses ens han sortit malament. Se’ns diu que netegem conscientment les nostres safates d’entrada i que controlem el que veiem a Facebook, Instagram i Twitter entre moltes altres aplicacions: si té problemes d’imatge corporal, no segueixi a les models de Victoria Secret; si està solter i desitja desesperadament enamorar-se, no miri les infinites fotos de parella que inunden Twitter i Instagram. No obstant això, crec que hi ha un element que es passa per alt, una cosa que podria dir-se que és més definitori, més immutable i més fonamental per al nostre sentit d’identitat que qualsevol altra cosa, i no obstant això, és en el que crec que som menys honestos: la família.

Nadal a les xarxes socials és una exhibició de com hauria de ser la família perfecta. Germans que s’autoanomenen millors amics, pares que mai discuteixen, avis que estan vius, gossos feliços, fogueres, nadons riallers, esposos i esposes relaxats que s’han integrat sense problemes en una altra família, llargues taules plenes de marisc envoltades per comensals somrients. I, a diferència de poder aparentar tenir un estómac més pla o una casa més gran o un millor armari, sentir que la teva família no és prou bona és una sensació sísmica incomparable. Una ansietat verinosa i existencial seguida d’una enorme quantitat de culpa i vergonya.

La veritat és que cada família, d’una manera o altra, és una mica desordenada. Creu-me. Estic fascinat per les famílies dels meus amics, per bo i per malament. He investigat al llarg dels anys. No importa com funcional o disfuncional, no importa com feliç o trista una família sembla estar que cada una té un punt de loquería. Mai he passat temps amb una família sense que tinguin algun problema.

Hi ha famílies que estan aterrides pel dolor, famílies esquinçades per conflictes petits o greus. N’hi ha algunes d’eclipsades per problemes de salut mental o addiccions. Famílies que han perdut diners, famílies que han perdut la seva casa. Famílies monoparentals. Famílies sense pares. Famílies separades. Famílies amb membres absents: desapareguts, empresonats, institucionalitzats o aïllats. Famílies en una casa governada per problemes de salut o demència. Famílies que poden jugar Tabú o mirar junts l’especial de la Nit de Nadal mentre el ressentiment, l’amargor, la gelosia, el trauma, la ira, la decepció, la simple incomoditat o la total incompatibilitat es couen suaument sota l’esforç del grup.

El problema és que no som gens comunicatius al respecte. És l’única cosa amb la qual som realment honestos quan coneixem a una altra persona, perquè no es pot posar un filtre a l’ADN. No pots portar als teus ancestres a la botiga i canviar-los per uns de nous. No pots actualitzar la teva herència. Quantes vegades algú li ha dit “Només per advertir-te, hi ha coses que has de saber sobre la meva…” abans de presentar-te a la seva família? Alguna vegada m’he preguntat quant de temps aquesta persona haurà pensat en aquest moment, amb quina freqüència s’hauria preocupat que algú descobrís que els seus familiars no eren del catàleg d’Ikea, que viuen feliçment en 20 metres quadrats.

Ho diré només una vegada més, perquè no ho diem prou: la família és complicada. Fan falta gestions i límits; mediació i escolta; curiositat i comprensió; i, crucialment, un alt grau d’acceptació. Quan cregui que ha tingut prou, quan cregui que vol trencar llaços amb la família, recorda que han estat indispensables per a la seva creació – des del color dels ulls, la longitud dels dits i el tipus de sang a les cançons de les que coneix la lletra però que no recorda haver escoltat o els records que formen el revestiment de la seva ment. I el més important… és la que li ha tocat.

Aquest Nadal, si cal, desaparegui de les xarxes socials per uns dies. Potser algun dia serem prou valents com per ser més honestos sobre les vergonyoses i desordenades dinasties del desastre que conformen les cases més contentes, les nostres. Fins llavors hem de tractar de concentrar-nos i celebrar totes les coses que la nostra família és, en lloc de pensar en les coses que li falten. Bon Nadal per a vostè i la seva família, sigui la que sigui.