La Confraria de Tastavins de Manacor cumpleix un any més amb el ritual, i ja en van 35 d’anys
Un porc negre de 160 kilos (nat i criat a sa Vall) dóna per fer unes bones matances. Sacrificar-lo, socorrar-lo, escorxar-lo i transformar-lo en qualque cosa mengívola és l’art ancestral mallorquí per excel·lència. Un ritual que els membres de la Confraria de Tastavins de Manacor coneixen tan bé, que el procediment segueix les passes mecàniques de qui en sap molt d’això. Els mètodes, les mesures, les mans a temperatura i el coneixement per sortir-ne amb bon nom i fer de sobrassades i botifarrons, una llepolia culinària per torrar i menjar amb vi devora un fogueró de sant Antoni.
Aquest diumenge, el primer després del pont de la Constitució, com cada any, els vint-i-quatre membres que actualment composen la Confraria ha tornat a aixercar-se prest per cumplir amb la tradició al pati de l’històric Molí den Roca de Fartàritx. “D’aquí en sortiran 35 llangonisses, entre 300 i 350 botifarrons i una dotzena de sobrassades, entre culanes, bufetes i d’altres de més petites” explica Joan Rosselló, coordinador del grup i qui té les dades dins el cap.
Aquesta és la vegada que fa 35 que el confrares pasten, cusen, trituren o fan nets budells. “Començàrem primer a una casa que teníem llogada al carrer Ortega y Gasset, fins que passàrem aquí, al molí”, el lloc on històricament la colla de dimonis del Patronat de Sant Antoni fa el darrer ball (un temps abans de partir cap a Son Macià. Ara ja no) cap a les dues i mitja de la matinada.
