Els oficis dels manacorins (primera part)

Per tal d’arrodonir la informació aportada en seccions anteriors, hem considerat adient, pels interessats en conèixer qualque cosa més de la nostra comunitat, incloure les dades que hem aconseguit arreplegar dels oficis que els nostres ancestres posaven al servei del poble entre el segle XVI i el segle XVIII.

De qualsevol manera s’ha de dir que la majoria de la massa laboral de Manacor estava formada per jornalers, llauradors, conradors i altres ocupacions el sector primari.

Per tal de facilitat la lectura, les referències a la centúria s’assenyalen amb caràcters romans i entre parèntesi (e. segle XVII = (XVII) i, per una millor comprensió –sobretot dels oficis ja extingits-,  aportam una breu descripció dels mateixos extreta del Diccionari Català-Valencià-Balear.

  • Abaixador (qui es dedica a abaixar el pèl dels draps de llana, inclòs dins el gremi dels paraires): Domingo Truyol (XVI).
  • Administrador del tabac / Estanquer: el primer estanquer fou Gaietà Cortès –encara avui els Cortès porten l’àlies de Tabaquer– qui viva al carrer Nou, compartint segle (XVIII) amb don Francisco Granados qui ostentava el títol d’”Administrador del Tabaco” amb seu al carrer d’en Meler (actualment Sant Jeroni), amb seu a unes “cases que servien de magatzem dels llits dels soldats unides ab unes altres que les te establertes al Rei, o sigui veïnes al quarter dels Dragons.
  • Doctor en drets: al segle XVIII en trobam tres, Joan Cugullada i Andreu Daviu, ambdós al carrer de l’Anell i Antoni Ferrer al carrer del Mercadal.
  • Apotecaris: Bartomeu Reus al llarg dels segles XVII i XVIII al carrer del Pou Fondo, Francesc Aulet al carrer de la Plaça i Sebastià Uguet a la Plaça (XVIII).
  • Arader: fuster que es dedica especialment a fer arades, carros i altres arreus de llenya propis de l’agricultura): Guillem Ballester i Jaume Ballester (XVI).
  • Arbolari, creim que deformació d’Herbolari (qui cull i ven herbes i plantes medicinals): Joan Riera Bovet al carrer del Fum (XVIII).
  • Argenter, citat com “engastador de piedras falsas”: Antoni Fortesa Pabordo al carrer de n’Olesa (XVIII).
  • Barber: qui té per ofici afaitar la barba i tallar els cabells. Antigament els barbers exercien també la cirurgia menor (sagnies, aplicació de sangoneres, extracció de dents, etc)., modalitats a les que pensam se dedicarien Pere Fluxà (XVII) i Joan Fluxà (XVIII), al carrer d’en Gargamella (Príncep), prop de la Plaça.
  • Baster / Talabarder (qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines): Joan Fons (XVI), Antoni Ferrer Penjoi (XVIII) al carrer del Mercadal i tres membres del llinatge Ferrer ubicats a diferents indrets del poble: Bartomeu, a s’Antigor, Mateu a sa Bassa i Miquel a la Plaça (XVIII).
  • Biguer: (fabricants de bigues): Joan Puiggròs Metge (XVII) al carrer d’en Gil, a Fartàritx.
  • Boter: (dedicats  a construir botes) amb gremi a Manacor des del segle XVI. Gairebé tots ells de la mateixa nissaga, els Fons se dedicaren a aquesta manufactura des del segle XVI quan se cita Miquel Fons al carrer del Mercadal, continuant al XVII i XVIII amb Joan Fons junt al celler d’en Tafal (carrer Centre, entre el de s’Estrella i el del Pou Fondo) i Mateu Fons a la Fortalesa (avui carrer de n’Amer). Al vuit-cents, segurament amb l’auge de la viticultura, apareix un nou menestral del gremi: Andreu Llabrés, al carrer d’en Garriga (Centre).
  • Botiguer: fins a tres elements del mateix llinatge se citen al segle XVIII amb establiments dedicats a la venda de diversos articles: els Mascaró. Antoni al carrer de l’Anell, Martí al carrer dels Llodrans (ara Pare Andreu Fernández) i Sebastià al carrer d’en Xerot (avui de la Pau).
  • Bracer, tots els elements dedicats a aquesta feixuga tasca els trobam al llarg del segle XVI. Eren: Feliu Ballester, Bernat Barceló, Jaume Janer, Julià Monserrat, Pere Monserrat i Miquel [Rosselló] Recort.
  • Calderer, dos artesans dedicats a fer calderes són citats al segle XVII, ambdós al carrer del Fum, Pere Juan Bolitxer i Pere Pasqual, qui donava nom a l’illa compresa entre dit carrer, el carreró del Fum (Salut) i el carrer de la Pau. Al segle XVIII documentam el primer italià del contingent que arribaria al nostre poble des de la regió de la Basilicata, Lluis Nadal Napolità qui tenia cau a l’illeta de la Plaça. Compartia ofici amb Onofre Oliver al carrer d’en Garriga, Gregori Pasqual a la Plaça i Pere Pasqual al carrer del Fum.
  • Carnisser, pareix tractar-se també d’una ocupació antigament de caràcter familiar ja que els dos referents que trobam comparteixen llinatge i malnom: Bartomeu Pasqual Roig, al carrer dels Bous (Amistat) i Pau Pasqual Roig al carrer de les Tafarres (Llaurador) (XVIII).
  • Carreter: en documentam dos al segle XVII Miquel Riera i Tomàs Riera, a Fartàritx.
  • Cirurgià: (part de la medicina que té per objecte guarir les malures per medi d’operacions fetes amb la mà o amb instruments). El primer i més anomenat fou mosson Antoni Barceló Pasturano qui atenia als malalts al carrer de n’Amador ja al segle XVII, compartint ofici amb Bartomeu Monjo qui ho feia al carrer de n’Amer. Fins a cinc en podem situar al segle XVIII: Esteva Llull al carrer de l’Anell, Bartomeu Monjo al de n’Amer, Joan Parera al Mercadal, Jaume Rossinyol entre dit carrer i el del Ferrer Nou (potser a la cantonada entre l’actual Alexandre Rosselló i de d’Estrella) i Bartomeu Vicens Noguera amb dispensari al carrer del Mercadal cantonada amb el carreró de l’Escolà (o sigui la primera casa del carrer que va de la plaça de ses verdures al campanar).

I fins aquí per avui, confiam incrementar la nòmina en pròximes entregues.

Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad