50 anys del rodatge més internacional (i censurat) de Porto Cristo

‘Una droga llamada Helen’ es projecta íntegra divendres a les 20 hores a s’Agrícola, presentada per Antoni Ferrer

És cert que no és una gran pel·lícula i que alguns dels seus actors no estan sublims; però és el film internacional que millor ha fotografiat Porto Cristo en la seva història, i això ja és un motiu suficient per veure-la. Enguany es celebren 50 anys del rodatge que es va dur a terme entre l’Eurotel de Costa des Pins (Son Servera), Cala Bona, Cala Rajada, Formentor, Palma, la Policlínica Miramar, les Coves d’Artà i, sobretot, Porto Cristo, on es poden veure perfectament imatges del far, sa torre des Falcons, el Siroco o el moll.

La protagonista era famosa per haver actuat a grans produccions de Hollywood

La pel·lícula es va estrenar a Madrid el 14 de febrer de 1971, i un any desprès es projectava a Sa sala Imperial de Manacor. Evidentment amb la retallada franquista de les escenes pujades de tò. “En aquesta ocasió a s’Agrícola, divendres a les 20 h. se projectarà tal i com se va filmar, o sigui, amb totes les escenes”, explica Antoni Ferrer Vallespir, director de la revista Perlas y Cuevas y gran cinèfil.

 

La zona de terrasses del moll

 

“El fet de estar filmada en part a Porto Cristo, va fer que hi sortissin en alguns moments extres portenyos i també el manacorí Gaspar Forteza (en Parín de Comercial Tejidos), que fa el paper de un policia que surt al final de la pel·lícula”. “Es obvi que aleshores va esser un èxit comercial i tot un esdeveniment social”, recorda Ferrer.

Coproducció hispano-italo-francesa dirigida per l’autor de gènere Umberto Lenzi, Una droga llamada Helen (el títol espanyol de Paranoia, que es així com es va distribuïr mundialment), explica la tràgica història d’un triangle amorós, amb múltiples girs de guió, interpretat per l’estrella de Hollywood Carroll Baker, protagonista anys enrere de, per exemple, Gigante (George Stevens, 1956, al costat de James Dean, Rock Hudson i Elizabeth Taylor), Baby Doll (Elia Kazan, 1956, amb Karl Malden) o La conquista del oeste (John Ford, Henry Hathaway, George Marshall i Richard Thorpe, 1962).

La trama també va utilitzar la Torre dels Falcons (del segle XVI i protegida com a bé cultural) com habitatge del protagonista, Jean Sorel. “Avui seria impensable, però llavors se li va afegir un postís amb una entrada i un petit balcó, dels quals encara en queden restes”.

 

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad