Jaume Santandreu, escriptor i ànima de Can Gazà, ha contestat a la carta del tenista Rafel Nadal a un escrit demolidor publicat fa unes hores al seu blog http://jsantandreuisureda.blogspot.com/ . La polèmica entre Rafa, el seu entorn, l’ajuntament de Manacor i partidaris i detractors de les formes continua… A continuació vos reproduïm íntegres les reflexions de Santandreu.
GRÀCIES, RAFA NADAL, EN NOM DELS POBRES MOSCARDS
“Gràcies, Rafa, per signar l’aspra carta dirigida al batle del teu poble. Des d’un racó de la premsa manacorina el teu agressiu escrit ha ressonat per tots els mitjans de comunicació.
Gràcies pel teu error de baixar a la xarxa. On és el tio Toni? Mai no hauries d’haver aixecat la veda. Gràcies per posar-te a tir de dialèctica. Feia mal discutir amb la paret. Gràcies per mostrar-te el gall del corral. Tot l’aviram és teu. Fins i tot els paons reials i les faraones se sotmeten de bon gust als teus encants. Però mai no havíem pogut sentir el teu cant escardat de gallet de garbera. Gràcies per obrir-me la porta. Ara aguanta les irrisòries picades de moscard estormeït.
Rafel Nadal i Parera, vens d’unes nissagues manacorines de senyors miserables. La fam amb corbata crea epigenètiques de golafres. Has aconseguit fer-te admirar -els cavalls de carreres també ho aconsegueixen- però no aconseguiràs fer-te estimar. T’equivoques quan creus que amb doblers tot es compra. Tot, manco l’afecte i la tendresa.
Si valores i protegeixes tant la teva terra, com proclames al teu improperi, per què mai no parles amb la llengua que mamares? Per què cobres doblers del poble per intentar atreure més destructors dels nostres paratges? Per què fomentes de paraula, d’actitud i d’obra la nostra esclavitud colonial?
En el teu exabrupte contra el nostre batle et mostres “ofès i adolorit”. Has pensat mai en el suplici i la ràbia que han creat les teves ofenses?. Han passat molt d’anys però la burla que feu la teva família als marginats de Can Gazà reviu, per les venes de la indignació, cada cop que els poders ens obliguen a empassolar-nos els teus triomfs esportius.
Pot ser que no recordis aquella tarda fatal a l’església de Son Carrió. Feies de padrí jove d’una de les criatures de la tribu, però et passares tota la cerimònia jugant amb el telèfon mentre el teu padrí ho feia amb l’orgue. Al final, la teva família lliurà als pobres de Can Gazà, dins un sobre tancat, una almoina insultant. Per la llarga preparació i realització de quatre sagraments em pagareu la meitat de la remuneració que em donaven els obrers aturats per una sola comunió.
Una sugerència: ja que estàs tan enamorat d’Espanya, per què no canvies el teu llinatge a la llengua de l’imperi? Així quan les teves televisions anunciarien “Feliz Navidad” tot el món pensaria en tu. A Can Gazà hi pensam cada pic -massa sovint!- que no podem pagar el lloguer del taller de Marginàlia.
Com pots veure els moscards damanam auxili picant. Gràcies”.
Jaume Santandreu i Sureda
