De quin llinatge és el malnom Pixa llamps? i Cul hermós, Nito o Canomenganas?

Malnoms manacorins associats als llinatges Amer, Binimelis, Cabrer, Duran, Gelabert, Homar, Llinàs, Mascaró o Sansó

Seguim amb la nostra tasca i continuam afegint malnoms al repertori ofert en entregues anteriors. En aquesta ocasió els llinatges manacorins triats són els següents:

AMER: Algunes de les diferents branques d’aquest llinatge, com els de la Bassa (ubicats òbviament a la coneguda plaça), de la Punta –també citat Puntes– (per la Punta de n’Amer), Canet, Canalet i Cupa els veim inscrits en la documentació dels segles XVII i XVIII.

Altres com Papa i Pellerenca, també apareguts al sis-cents, continuen vigents. Mentre que el sobrenom Beia aplicat a aquest cognom queda restringit al segle XVIII, moment en el que consten altres com de na Llulla i Garanya/de na Garanya encara en ús.

Al nou-cents trobam: Bèquere, Cama, Contès, Correu (de la coneguda família manacorina), de s’escaleta, Mistero, Moixet/Moixeta, Papalló, Pasta, Ros, Taqueta, Xapet Amer (escrit erròniament Japetamé).

 

BINIMELIS: És una de les més antigues nissagues de Manacor. Entre els segles XVI i XVIII, alguns d’ells encara perdurables, documentam els Burguera. Compta/Compte/Comte, amb casa pairal al carrer del seu nom (avui Jaume II) els primers i propietaris de la possessió Son Comte els segons.

Circumscrits al període sis-cents/set-cents, i igualment identificats en propietats titulades per la família tenim els Carritxer o del Carritxar.

En algun moment, entre els segles XVIII i XIX-XX comencen a aparèixer els Barraquetes (habitualment a la zona de Baix d’es Cós), els Mirante (del qual agafaria el nom –encara que anotat erròniament pel funcionari de torn- el carrer ara conegut com de la Pau i, anotat als padrons municipals com Almirante quan havia de ser d’en Mirante), de na Palmeta, aquest només vigent al segle XIX) i Trossos aparegut al segle XX.

 

CABRER: Altrament es tracta d’un cognom molt popular a la nostra comunitat al llarg dels segles.

Encara que en un principi la major part de les famílies portadores d’aquest llinatge se concentraven als voltants de la Plaça de la Vila, amb el temps, naturalment, foren expandint-se arreu del poble.

Cal fixar-se en l’associació d’alguns malnoms amb possessions del terme com Monseriu (Sant Llorenç), Marineta, de la Torre, de la Coma o Son Moro.

Per visualitzar millor l’evolució d’aquest àlies proposam el quadre següent:

Dins el segle XVIII n’apareixen d’altres, relativament efímers, també relacionats amb la conducció de possessions de la contrada: a la Bagura, Son Figuera, les Planes, Florit de Son Pou i Son Viudo, i, a més a mes, anotam: Brun, Caliu d’en Laro, de na Capitana, Florit i Pedreres.

 

DURAN: Llinatge amb forta implantació a Manacor, sobretot a partir del sis-cents. Així als segles XVII i XVIII en trobam associats a possessions manacorines com: de Son Cladera, de Son Fortesa, de Sos Promets, però també d’altres poc agraciats com el assignat a un avantpassat del constructor de carros Julià de ses Roques: nomenat Pixa llamps.

Més perdurables, entre els segles XVIII i XIX/XX, indicatius de  l’ocupació dels seus portadors, surten a les fonts: de Son Banús, del Coll den Ferragut / del Coll, de Son Joseph/de Son Josep, Son Mas de la Marina/Son Mas, la Marineta, la Reial/la Real i Tafal. Més alguns altres com: Bossa, Farineta, Foraster, Pampeyo/Papalló i Senaia/Sanaya.

Finalment, entre el nou-cents i els nostres dies citarem: Beió, Batlet, Cap de Sant Pere, Corraler/de na Corralera, Son Coura, de Son Crespí, Dimoni, de Son Dragó, de Son Fangos, Farrà, Fideuer, Gabellí, Gancho/Ganxo, Garí/Garina, de Llodrà, Mascaró, Mendai, Meu, Morrut, Pelat de na monja Coca, de s’hort d’en Roig, de les Roques (Julià), Senalla, de les Sitjas i Talaia.

 

FÀBREGUES/FÀBREGAS: De nissaga eminent dins l’elit local, aquesta família, ja des del segle XVII, donava nom al carrer on tenia el seu estatge, Venturós (ridículament traduït com carrer de la Felicidad al segle XIX i ara “venturosament” recuperat).

Al llarg del sis-cents trobam alguns malnoms associats a aquest llinatge poc estès a Manacor: Cotó, Ferrandell, Guayta, Nito, Rava, Rovellosa i Tia/Tya.

Entre els segles XVII i XVIII un altre portador del llinatge, amb casa a l’actual carrer de la Pau veié com el poble batiava aquella via, tot i que puntualment, com carrer d’en Xerot.

 

GELABERT:  Més habituals són les cites referides a aquest cognom a les diverses fonts consultades. Com hem fet anteriorment, a la fi de facilitar la consulta presentam el quadre on es veu l’evolució al llarg de les darreres cinc centúries:

HOMAR: La importància d’aquest cognom rau en el fet que, ja als Estims de 1685, l’illa de Fartàritx confrontant amb el carrer de Sant Jeroni, el Torrent, el carrer d’en Figuera i na Comtessa, prenia el nom de Bartomeu Homar Viudo malnom que ha perdurat fins ara. Menys recorregut ha tingut un altre àlies associat a aquest llinatge: Satinets, el qual només trobam relacionat al sis-cents. Només afegir alguns comentaris com per exemple les cases que un Gelabert Moix va cedir als dominics per tal d’eixamplar l’espai davant la porta principal del Convent, al lloc on també se situava en el temps la sitja de na Moixeta. També la relació d’un titular d’aquest llinatge amb l’hostal existent prop de la plaça de la Vila o un altre, veí del carrer del Mercadal, el malnom del qual pareix indicar-nos la seva procedència: Valencià.

Ja fins els segles XIX i XX se’n citen d’altres com Botiguer, Poblet i Son Tovell.

 

LLINÀS: Només un portador d’aquest llinatge apareix a amb el seu malnom Creu vella al llarg dels segles XVII i XVIII, tot i que al darrer segle citat se citen també altres com de sos Ferrers, sos Llulls i Sobrassada.

Començant al set-cents i, alguns, arribant a l’actualitat trobam: Cifre Guaita, de sa Franquesa, Llarg/Llach i Pou/de Son Pou.

Entre els segles XIX-XX  en veim alguns relativament despectius com Cul hermós i Culet, acompanyats d’altres més naturals com Moragues, Perico glosador, Son Pont i del Rafal Sec.

 

MASCARÓ/MASQUERÓ: Al segle XVI, apareixen a les fonts certs portadors d’aquest llinatge amb malnoms certament despectius com: Juradeus o Pixadeus afortunadament desapareguts i, també, Sigala, acompanyats d’altres vigents a l’actualitat: Botiguer i la Cova/Covetes.

Novament al segle XVIII se’n citen alguns de rars com Canomeagafas i Canomenganes més aquests altres: Caixeta, Son Casat, Gros, Son Pou i Rena, el darrer fent referència a un significat habitant del carrer ara conegut com del Baix Riera, al qual aleshores donava el nom de carrer d’en Rena.

Entre els segles XIX i XX se citen: Son Artigues, Crevetes, Ganyó, Mora, Pere Melsion, de Son Ravanell, Ros i de sa sorda.

 

SANSÓ/SAMPSÓ/SEMSÓ: la extensa nòmina de sobrenoms associats al llinatge Sansó ens ha aconsellat emprar novament el mètode del quadre temporal.

VANRELL: Més curta és la carrera de l’únic àlies d’aquest cognom, Gall, provinent de Petra, establert a Manacor al segle XIX i encara vigent.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad