Els múltiples noms de la plaça de ses Verdures i els seus carrers

Continuam amb el segon capítol de la serie ‘Les artèries d’un cor antic’, dedicat a la formació i evolució dels carrers de Manacor

A l’entrega anterior varem veure la via que aleshores es considerava l’eix primordial de la vila, complint les funcions de carrer Major. També férem esment a dos dels seus encreuaments. En aquesta ocasió, tot intentant seguir un cert ordre, ens ocuparem de la prolongació de la via del Mercadal fins a l’altra porta d’accés a Manacor: sa Bassa, els dos encreuaments que comunicaven aquest carrer amb la zona de davant l’església, on obria portes el temple parroquial, la plaça reial i el carrer d’en Bosch.

• En primer lloc posarem esment en el nucli principal de la Vila: la plaça Reial o, com era coneguda al segle XVI, la plaça del Sitjar, fent referència a la ubicació de les sitges on se dipositaven els grans recollits per fer front al pagament del delme reial.

Aquest espai, primordialment d’estructura irregular, com es pot veure en el plànol de remodelació formulat a mitjan segle XIX, centralitzava tots els elements del poder civil: Cúria reial, escrivania, hospital i presó i, en el seu paper concentrador de masses, també les principals fonts –regulades- d’abastiment del poble –quartera, carnisseria, pedres del peix i de l’oli, etc, fet aprofitat pels artesans i menestrals per obrir-hi els seus negocis.

Els mateixos noms perdurarien al llarg dels segles XVII i XVIII quan s’afegeix el topònim de plaça de la Vila i, esporàdicament, com illeta del Porxo.

Amb l’entrada del segle XIX i la proclamació de la Constitució de 1812, la plaça més important del poble honorà la nova era col·locant una placa commemorativa –de posar i llevar segons convenia- i adaptant el nou topònim: plaça de la Constitució tot i que els manacorins sempre l’hem coneguda per la seva funció més bàsica: plaça de ses Verdures.

• Just enfront a la plaça de la Vila, un carrer curt i recte comunicava el centre del poder civil amb l’espai religiós. El nom de la via, al segle XVI no podia ser més explícit: carrer qui passa de la plaça a l’església, tot i que també era coneguda amb el nom del seu veí més conegut: l’Escolà, Bernat Blanquer Escolà i cases d’altres familiars seus.

No variaria massa el topònim en les dues centúries següents: junt a l’església, prop de l’església, junt a la vicaria, junt al fossar, indicant-nos els dos darrers, la ubicació de la seu dels vicaris –Reverend Comú de Manacor, segons resen els Estims de 1685- (fins no fa massa anys encara hi havia la placa a la casa oposada al campanar) i una part del fossar o sagrera, la qual, al nostre entendre, en diversos moments envoltà tot el temple parroquial. Al segle XIX encara se’l coneixia com carrer de l’Església.

Curiosament, l’any 1961, l’Ajuntament manacorí tornava ressuscitar l’antic topònim atorgant al carrer el nom d’un altre escolà cèlebre l’Escolà Pocoví fent honor a Antoni Pocoví Ordinas s’Escolà cec.

• L’altre carrer que enllaçava, en ziga-zaga, el carrer principal de la vila, el del Mercadal, amb es dominis del clero i el temple parroquial, al segle XVI era conegut, òbviament, amb el nom de la fita principal: junt a la Rectoria. Amb el decurs del temps, al llarg dels segles XVII i XVIII, anà afegint topònims: al Racó, carreró de l’Escolà, prop de la casa d’en Paloni (en referència a la família Bonet Paloni, veïnats del rector) fins agafar, finalment, el d’un altre veí conegut carrer d’en Noguera, ara torna-m’hi vigent.

• Al final del carrer del Mercadal, unes passes a la dreta, un carrer curt ens serveix d’entrada a un dels espais més emblemàtics de Manacor: sa Bassa. Ara conegut com Alexandre Rosselló, en els inicis de l’edat moderna la seva escassa entitat el privava de nom propi i se’l coneixia genèricament com el carrer de l’illeta d’en Boter –fent esment a la nissaga dels Fons, boters d’ofici, amb cau a l’illa formada entre aquest carrer i els de l’Estrella,  Jaume II i Bosch com els citam avui dia. Tanmateix apareix també com de l’illeta de n’Amer en referència a la coneguda família Amer de sa Bassa, amb casa a l’altra banda del carrer.

• Acabam el recorregut d’avui amb una altra de les artèries cabdals del tramat urbà de Manacor al llarg del temps, l’actual carrer d’en Bosch.

Com en molts altres casos, aquesta via canviava de topònim en els diversos trams que la formaven. Així, al segle XVI, veiem com al tram comprés entre el carrer del Mercadal i el mític arbre situat a l’entreforc del camí reial que venia de Ciutat i se dirigia cap a Artà (avui novament presidint l’espai) se’l cita com al Lledoner, i també com de n’Isidro -àlies de la família Gelabert- i com de mosson Antoni Nadal o del capellà Nadal.

Al llarg dels sis-cents i set-cents, un recorregut tan curt com el que va del carrer Jaume II fins al del Mercadal va compartir fins a mitja dotzena de noms: carreró de l’Hereu (pel casal dels Rosselló Hereu), d’en Boter (per la família Fons amb celler a l’altra banda de carrer), d’en Maure o Maura i dels Emperadors (malnom de la família Fornés, extractors de maresos de gruix d’emperador a la pedrera de Son Jaume Andreu), carreró del Triquet i del Trespol.

Pel mateix temps, la banda dreta del carrer entre el del Mercadal i el Lledoner, aportaria dos topònims més: carrer de mossèn Jaume Riera i darrere la Rectoria.

Una vegada passat el lledoner, amb la posada dels comtes d’Aiamans (després La Reforma), s’entrava al carrer del Comte o d’en Bosch –fent referència a un altra família important: els Bosch de la Blanquera-, topònim que ha perdurat fins els nostres dies.