Un centenar de persones acudeixen al Teatre de Manacor per poder fer preguntes directes als regidors
Per primera vegada en la història política de Manacor tots els regidors es podaren ahir a disposició pública dels ciutadans, sense més guió que el marcat per les preguntes que els volguessin fer. El Teatre Municipal va ser el punt de trobada d’un centenar de veïnats, que ja reberen a l’entrada unes quartilles i un llapis perquè hi poguessin apuntar les preguntes que els venguessin al cap i poder-les demanar així al responsable de l’àrea corresponent. Segons va dir en començar el batle, Miquel Oliver, “l’objectiu d’aquest tipus d’assemblees és que demaneu el que volgueu i nosaltres tractarem de respondre fins allà on sapiguem. Si no tenim temps o necessitau més informació, podeu apuntar el vostre telèfon i correu electrònic i les aclarirem”.
De fet el propòsit de l’equip de govern conformat per Més-Esquerra, PSOE i Unides Podem és dur a terme anualment, i sota el títol Feim Poble, entre una i dues assemblees genèriques “i després entremig de l’any fer-ne d’altres de temàtiques, per àrees o temes més concrets”. El format fou molt senzill: tots els regidors es van asseure en línia a unes cadires altes i de cara al públic, que simplement anava aixecant la mà per demanar la paraula. Així, seguint un ordre, se’ls anava passant un micròfon perquè tothom els pogués escoltar.
Tot i ser la primera vegada que això succeïa, el regidor de Transparència, Joan Gaià, va deixar entreveure una mica de decepció per l’afluència ciutadana: “Poques vegades es té una oportunitat com aquesta i el teatre no està ple. O ho estam fent molt bé, que no sé si deu ser el cas, o encara hem de fer molta feina en aquest sentit”. Tot i això, tant les qüestions com l’assistència fou diversa i distints col·lectius van poder mostrar les seves inquietuds i fer propostes.
Aquestes assemblees entre govern i ciutadania, que ja s’han provat de fer a altres municipis com Son Servera, vénen directament lligades a la idea de participació que va instaurar Salvador Allende al govern de Xile, pioner en aquest sentit a principis dels anys setanta i on plantejava un major poder de decisió i demanda per la ciutadania, com a base per després prendre les decisions més adients.
