Opinió / Lluís Abbou
Hi ha tantes coses que la societat ha tractat de robar-nos a les persones solteres… Vacances, per exemple: una habitació per un, sol ser caríssima i és difícil posar-se crema solar a l’esquena d’un mateix. Després hi ha el lloguer en una ciutat capital, aparentment impossible de fer individualment creant una generació de gent que podria estar compartint pis amb dos o més desconeguts de vint anys als seus 50 o que es mudarà amb la parella equivocada dividint el lloguer d’un llit només per no tenir l’excusat a la cuina, que sembla ser l’única manera de pagar un lloguer amb només un salari. L’ impost a la solteria és alguna cosa a la que sovint es fa referència pel preu que s’ha de pagar, o la vergonya que s’ha de sentir per no tenir parella. Però hi ha una cosa de la qual no podem i no en serem mai exclosos: DESEMBRE, en lletres capitals.
Ho han intentat. Han tractat de prendre’ns aquet mes. Vaja que sí que ho han intentat amb pel·lícules com The Holiday o Love Actually, anuncis nadalencs de dues criatures que troben l’amor I selfies de parella sota les llumetes de Nadal. Però no, em temo que no ens ho robaran. Tothom sap la veritat, i és que desembre és un mes dissenyat per a persones singles.
Primer de tot, hi ha les festes. Totes les nits de la setmana. Festes que duren fins a les 7 del matí. Festes amb ball i brams acompanyant Wizzard, Mariah Carey i Michael Buble. Festes amb gent que no coneixes. Això és… nous humans! Noves converses! Tantes candidates per besar mentre passar les mans per les fibres aspres del seu sweater sintètic nadalenc. No són les mateixes dues o tres parelles d’un grup d’amics que veus tots els caps de setmana durant els altres onze mesos de l’any.
Després hi ha la beguda, i no qualsevol beguda. Beure esdevé una forma d’art en aquesta època de l’any. Les persones comencen a beure beuratges estranys que contenen Cointreau i altres licors impronunciables amb gust a Daisy especiat per a adults o vi calent amb aromes.
I la millor part és que no tenim a ningú a qui donar explicacions durant tota aquesta alegria. Seré totalment honest: estic escrivint això després d’haver-me menjat una setmana sencera del calendari d’advent i haver escoltat “Last Christmas” cinc vegades seguides. I ara mateix, en aquest mes, estic força content de no tenir a ningú que es queixa del paràsit que semblo ser en dies com avui.
Si tot això no fos suficient, queda el més important. Tot adquireix una sensació lleugerament apocalíptica. La gent s’obsessiona amb reunir-se “abans de Nadal”, com si cap de nosaltres sobrevisqués literalment parlant al 31 de desembre. És una oportunitat fantàstica per aprofitar aquesta sensació de pànic infundada i fer tot el que no podem fer la resta d’any, és el moment perfecte per posar-se en contacte amb aquell amor platònic.
Així que aquí estic, a la porta de desembre, llanguint sota el vesc i preparat per a declarar que el millor mes de l’any per estar solter queda oficialment… inaugurat!
De Manacor a Londres seguint els passos d’Ian Fleming i estudiant Filologia Anglesa a 1.752km de Mallorca