Cristina Capó: “La planta potabilitzadora d’aigua costarà cinc milions d’euros”

Cristina Capó (Manacor, 1983) és llicenciada en Ciències Empresarials i Polítiques. És l’actual regidora d’Hisenda, Mercats i presidenta de la SAM, encarregada dels aparcaments i el servei d’aigua municipals. A més d’administrar un tema tan complexe com és ara l’escorxador, que continua tancat per reformes.

Sembla que per una vegada els pressupostos municipals s’aprovaran abans d’acabar desembre…

Mai s’havien aprovat dins l’any que tocava que jo recordi. No hi ha altre secret que avançar la feina i anar punyint i essent molt nita amb els demés regidors [riu]. Tots ells han fet una ‘carta de Reis’ del que volen per l’any que ve. També hi ha bona part que són despeses que jo fic directament perquè no tenen discusió; i a partir d’aquí, dels 47 milions que tenim, hem d’anar ajustant d’una part o una altra entre tots.

Com està la peixetaria municipal. Obrirà qualque dia?

Ja hem tret la licitació. Hi ha fins a final d’aquest mes per presentar les ofertes. Surt a 4.500 euros a l’any, o sigui que no costarà ni 400 euros al mes de lloguer. Està tot allà preparat per dedins, o sigui que confiam que qualcú s’hi presenti. L’altra dia ja la vaig mostrar a uns interessats. Tot està acabat, només hi falten ganivets i un bàscula. Com deia, hi ha fins a finals de mes per entrar a la mesa de contractació de l’estat i presentar ofertes.

Quina solució hi ha per la plaça de ses Verdures?

Ara al ple de desembre durem el nou reglament a aprovar i així podrem treure la resta de paradetes que estan buides, el que farà que ja s’ompli a la fi, perquè hi ha molta gent que hi voldria anar i la darrera vegada només es va treure per un periode de tres mesos, que és massa poc. A molta gent no li compensa ni muntar res, deixar la teva feina o fer-hi inversió si després no saps si te quedaràs la paradeta. Molts van renunciar perquè no els hi compensava. Ara ho podrem treure per deu o quinze anys i ja pagarà la pena.

 

Capó també és l’actual encarregada de gestionar el mercat de ses Verdures

 

I aquesta gent que ho tenia llogat però no hi anava?

Al final del nou document hi ha un apartat de sancions, i una d’elles serà per si no vas a la parada durant un determinat número de dies. Hi ha gent que ho té des de fa anys i paga, però no hi va. També amb aquest reglament hi haurà una paradeta que serà de l’Ajuntament, perquè hi puguin anar associacions sense ànim de lucre durant una setmana o quinze dies, o per pagesos propis, per un dia concret a la setmana, els dissabtes… i que s’anessin turnant. S’ha d’anar pensant.

El nou reglament de Ses Verdures contempla sancions per qui abandoni el trast de venda

Estèticament què s’hi pot fer?. Record que fa uns anys es va presentar un projecte molt ambiciós per reacondicionar-la i fer-la moderna.

Ja vàrem arreglar les goteres que fa un any que havien d’estar i no estaven. Unes a l’estiu i després en van comparèixer d’altres que també hem hagut d’arreglar. Ara per exemple per Nadal hi farem allà un taller infantil de decoració per la plaça. Evidentment no serà permanent. Serà qüestió d’anar en ordre: el més important és primer solucionar el tema del fred que pateixen els placers.

I com es podria atreure més turisme fins allà? 

Seria bona idea crear una senyalització específica, redireccionant els visitants, en col·laboració a lo millor amb la regidoria de Comerç. Ara també miram a través dels nous parquímetres que instal·larà la SAM (la societat municipal que s’encarrega dels aparcaments i l’aigua) que els vint primers minuts siguin gratuïts per si la gent vol anar a plaça, aparcar devora, comprar i anarse’n.

Tan moderns seran els nous parquímetres?

Sí, molt. Ara tenim cinc mesos per fer el projecte des del setembre que vàrem firmar el conveni amb la Borsa d’Allotjaments Turístics, que és qui mos dona una ajuda de mig milió. La resta fins un poc més de 600.000 euros els pagarà l’Ajuntament.

Els aparcaments soterrats ara van com un tir…

Hi ha abonaments pels veïnats, que aquests ja estan hiperplens. Ja hi ha pàgines de llistes d’espera per cada un, de 80 a 130 persones. L’anterior mandat es va limitar el número d’abonament perquè si no, no hi hauria rotació. Ara estam estudiant si implantam una tarifa nocturna. Perquè molta gent que, tot i tenir-lo per 24 hores, només hi aparca el cotxe de dia i a lo millor podríem trasformar-lo a un lloguer diurn i un nocturn, per poder tenir més abonats. Hi ha persones que a lo millor tot lo dia fan feina a fora i només ho volen el vespre. Pel que fa als aparcaments de Sant Jaume, no hi va tanta gent com a Na Camel·la, però ara també tenim el tema del Principal; que com que se tomen dues plantes estam donant una targeta perquè puguin aparcar allà.

Estam estudiant implantar un lloguer nocturn de places als aparcaments subterranis

N’hem de menester més de subterranis a Manacor?

Per ara no. Un dels problemes de Sant Jaume és que també hi tenim vehícles dels Jutjats i del depòsit de la Policia, per això hem pressupostat pel 2020 el un depòsit de vehícles devora el punt verd (250.000 euros).

I l’aparcament de devora els Jutjats de la Plaça Font i Roig?

Ara mateix no hi aparca ningú. Era propietat de l’Ajuntament però s’ha de mirar amb quin conveni.

Ampliar la zona blava?

Pens que de moment no és necessari. Però tenim pressupostat també un pla de mobilitat que mos ho dirà millor, perquè haver de fer les coses perquè me pareixi bé a mi… vull dir que val més que els que en saben del tema mos diguin si convé o no.

Quan podrem beure aigua tranquilament de l’aixeta?

A mi m’agradaria que fos prest. Ara estam elaborant el projecte per construïr la planta potabilitzadora i per la seva nau, a la zona del polígon agroalimentari, darrera el punt verd. El tema és primer tenir-ho tot a punt, perquè tot d’una que mos deixin via lliure de Madrid per inversions sostenibles, tenir feina avançada.

Quants de doblers eren?

Prop de cinc milions d’euros. L’ajuntament en té de doblers. Tenim 40 de milions dins el banc i per l’any que ve se n’hauran estalviat més.

Quan creu que s’acabarà la Llei Montoro?

Primer necessitam que hi hagi govern a Madrid, perquè sense això no es pot derogar la llei. Després que ho vulguin fer, perquè quan han pogut no ho han fet. La Llei Montoro és perfecte per l’Estat, que així pot gastar més i els ajuntament li cobreixen el dèficit.

I si hi ha una urgència?

Ho has d’incumplir. Com fa dos anys quan vàrem haver de pagar dotze milions d’euros per les zones verdes. Te’ls gastes i durant dos anys fas bonda per cumplir el pla econòmic financer. Tenen la pella pel mànec.

Què gastarà enguany l’Ajuntament per l’expropiació de zones verdes?

En queda alguna pendent de pagar com la des Cilindre, que mos costarà 142.000 euros, més els interessos.

Com gastaria tots aquests euros que l’Ajuntament té al banc si pogués? Alguna prioritat?

Una de molt important com li deia és la potabilitzadora, que llevarà nitrats i calç de l’aigua. La calç és un dels grans problemes de Manacor perquè afecta als electrodomèstics. Hem de pensar que a més hi ha molta gent que instal·la descalcificadores abaix de ca seva. Això te du uns 150 euros a l’any de despesa que les famílies es podrien estalviar. Seria com un ‘dos per un’, per entrendren’s: llevaríem la calç i no faria falta tampoc comprar barrals d’aigua per beure… i l’Ajuntament se lleva de damunt més residus de plàstic. A més l’aigua de la xarxa no tendria tanta sal com pot tenir ara que surt d’una descalcificadora particular, perquè nosaltres ja li posaríem la que toca i el resultat final seria una aigua menys salinitzada. Si tot ve rodat, l’aigua potable i de qualitat seria una realitat a finals de mandat, perquè du molta feina de licitar, de construïr primer i de posar-la en marxa per ‘enxufar-la’ al poble. No hi ha uns ‘polvos’ que tiris allà i torni potable.

Enguany tenim pendent pagar 142.000 euros de la zona verda des Cilindre

De totes formes el servei es molt millor municipalitzat.

Sí, ara hi ha ingressos per poder-hi fer inversions. La tarifa, que no es tocava des de fa molts d’anys, la farem progressiva. Simplement perquè la gent deixi de consumir-ne tanta. Hem de tornar més responsables i consumir-na manco per contrarrestar la sequera. Ara mateix el metre cúbic d’aigua té un cost de 0,21 cèntims (més un cost extra mensual de 3,58 euros en conceptes com la quota de servei, el manteniment del comptador o el clavegueram).

I l’aigua que vendrà de sa Costera a través de Petra?

És que aquesta aigua que vendrà d’allà no es pot mesclar. Hi ha hagut una idea errònia que diu que se podrà connectar amb els pous que ja hi ha i d’aquesta forma reduïr els nitrats. Miri, la que vengui conduïda no serà pura, sino que estarà al límit de poder ser apta… i a més serà bastant més cara. Hem de pensar que durant el mandat anterior només es van licitar les obres de Maria a Petra, però no han fet l’obra encara!. O sigui que de Petra a Manacor pot estar… el que vull dir és que més val fer sa nostra i aconseguir una aigua bona abans que arribi la conducció.

 

“Tenim 40 milions al banc que no podem tocar”

 

Les fuites de la xarxa d’aigua continuen essent un problema?

Es van arreglant. Actualment encara un 40% de l’aigua que surt dels pous no arriba a l’aixeta a Manacor nucli. Ara estam fent molta de feina a Cala Murada. Dia primer de juliol assumirem el servei que hi havia; tenim pressupostat per sectoritzar-ne una part i mirar quines fuites hi ha allà, que probablement algunes només ho semblin perquè alguns comptadors no van bé. El gran problema aquí també és que moltes tuberies passen per davall les finques, cosa que no tocaria ser així. Hi ha moltes coses a fer i es van prioritzant.

Parlant de tuberies… Quan es llevaran les que travessen el carrer Lepant per poder fer servir el troç de carrer com a pati del Simó Ballester?

Dins l’any que ve. S’han de treure per defora. Tenim un pressupost d’obra de devers 100.000 euros.

Es van canviant les tuberies de microciment?

Així és, també les juntes, sobretot a la part de La Salle, que es per allà on fugia més aigua. La sectorització per zones fa que puguis acotar molt millor on hi ha una fuita o un problema.

Està tot el poble sectoritzat, o no?

No. Hi ha aproximadament un terç fet. Al Pla General surt expresament que s’ha d’acabar. Hi va haver una serie d’ajudes del Consell la legislatura passada, i en part també ho va fer i ho fa la SAM… però confiam que prest hi hagi més ajudes insulars en aquest sentit.

Per cert, com ha tornat a arrencar aquesta segona etapa al consistori?

La il·lusió és la mateixa. Hi som perquè mos fa ganes canviar les coses.

Duia les mateixes àrees?

Més o manco. També duia la SAM, la part de gestió tributària que ara du na Maria Antònia Truyols, però no duia mercats ni escorxador, ni plaça de ses Verdures… Lo bò és que ja coneixies bona part dels funcionaris i la feina és més senzilla, i la SAM no l’havia deixada perquè he seguit estant com a consellera, per tant sabia el que passava. La sort és no haver començat des de zero en el meu cas.

Per què no es pot tancar definitivament l’escorxador i s’acaben els problemes?

Perquè és necessari per l’agricultura, per la ramaderia. El que no podem oblidar és que a l’illa també necessitam la producció local nostra. Si no què en volem fer de foravila? tenir-la amb males herbes? Li hem de donar suport. Imaginis que és un pagès d’aqui devora, li du més feina dur-se’n les ovelles cap a Palma que no a Manacor. Aquí els clients habituals poden utilitzar les geleres, i per tant la carn hi pot estar una mica més de temps… el tracte és diferent, és molt més proper. És necessari; no podem deixar abandonada la comarca en aquest àmbit. El mercat que durant aquests mesos hem deixat anirà tornant. L’any que ve tenim pressupostats 430.000 euros, més les ajudes que puguin venir de Palma.

L’escorxador no pot tancar definitivament perquè és molt necessari per la comarca

Tants?

És que hi ha moltes coses a arreglar. La gent el que no vol és un “ara si, ara no”, però si els hi expliques que l’arregles definitivament per adequar-ho tot i no tornar a tancar, ho entenen.

Però no hi ha una data de reobertura.

No la sé. En podria dir una però no voldria equivocar-me. No mos hem aturat de fer-hi feina, ja hi ha picapedrers al corral, a dins que hi fan neteja… i s’ha d’arreglar part de la coberta.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad