A quins llinatges corresponen malnoms com Bulla, Boca de mel, Cama o Busco?

Avui recopil·lam els àlies de cognoms manacorins com Andreu, Ballester, Blanquer, Llobet, Llodrà, Rexach, Soler o Truyols

En aquesta ocasió ens ocuparem d’alguns cognoms que marcaren la vida de la societat manacorina en el decurs d’un llarg període, que ocuparen els principals càrrecs de l’administració local i fins i tot a instàncies superiors, a més de gaudir de considerables fortunes i bens.

  • ANDREU: als primers anys del segle XVI el casal de Pere Andreu obria portes al carrer conegut com de la Plaça o del Capità Andreu (avui de Jaume Domenge) i, entre altres propietats tenia la possessió d’Albocàsser, àlies pel qual era conegut. En aquell mateix segle trobam la vídua de Pere Andreu amb el malnom de Guixata. Per altra banda,  Perot Andreu (recordau Son Perot) amb casal al carrer del Monestir (que avui coneixem com del Convent), era el propietari de les cases on s’instal·laren els primers frares que arribaren a Manacor i de bona part de les terres on s’edificà el Convent dels Dominics, l’any 1576.

Però a Manacor habitaven des d’antuvi molts altres portadors del llinatge Andreu, i d’aquests ens ocuparen seguidament. Al segle XVII comencen a aparèixer els que portaven malnoms com Bartolo i Pont Bartolo, Bonavida, Guya/Gulla (amb extensió fins al segle XX), Jan –el portador del qual Antoni Andreu vivia al carrer d’en Matarronya (la part de l’actual carrer del Príncep entre el de n’Olesa i el Torrent)-, Pau Pastor i Pont, molts d’ells perduraren al llarg dels segles XVII i XVIII.

Al segle XVIII veiem sobrenoms lligats a aquest llinatge com Peles, Pou Fondo i Rafelino (aquest amb representants al segle XIX i XX). Ja dins el vuit-cents i nou-cents les fonts ens aporten una desena més de malnoms associats al cognom Andreu: Busco, Capet, Corme (Corma), Garba, Guitneu o Guineu, Major, Sabatera, Santa, Terres i Vert.

  • BALLESTER: es tracta d’un dels llinatges amb mes pes a la nostra comunitat des d’abans del segle XV, quan juntament amb els Sureda, Moix, Truiol, Comes i Andreu dominaven la vida local. Aquestes elits, posseïdores de les principals possessions del terme, marcaren la vida local al llarg dels segles baix medievals. A Manacor, quasi el 60% de la riquesa imposable del municipi estava controlada per qualcuna de les tres branques dels Ballester: la nissaga de Cal Comte encapçalada per Miquel Ballester el Gran –amb casa pairal davant el lledoner on temps passat acollia parroquians el bar La Reforma-; la del Palau amb el secretari reial Joan Ballester al capdavant com un dels més coneguts –propietaris, com el seu nom indica, d’aquell edifici senyorial del qual avui resta només la torre- i, finalment, els integrants de la saga de ca n’Olesa -amb cau al cap damunt del carrer que encara els recorda, on avui s’alça la gran finca-.

Aquests Ballesters se repartien sobrenoms com Feliu/Faliu (l’únic que arribà al segle XVIII), Endena/Andena, Aradrer, Borgens, Brau, Joanxo i Reure/Reura, tots ells finits al segle XVI, potser perquè els seus portadors obtingueren l’estatus de ciutadans i passaren a viure a Ciutat.

 

Del Palau, malnom associat als Ballester

 

Al segle XVII les fonts ens recorden un malnom, el portador del qual, Francesc Miquel Ballester, devia ser de cama llarga ja que es coneixia amb el sobrenom de Camell, topònim amb el qual, feminitzat, passaria a nomenar-se l’antiga sínia que existia entre els carrers actuals de la Verònica i del Sant Crist: la sínia d’en Camell,  Na Camella, nom primitiu del paratge que, amb el pas del temps, però sobretot a començament del segle XIX, s’aniria deformant fins arribar a la denominació popular actual, al nostre entendre errònia: Na Camel·la.

Al segle XVIII i XIX trobam altres malnoms lligats a aquest llinatge com: Llarch (Llarg), Llisa, Ballester, Barral, Carretell o Porrerí, però ja aliens a les antigues nissagues.

  • BLANQUER: el primer àlies d’aquest cognom aparegut ja al segle XVI és Catxo, acompanyat de Sabater i de Son Vives, amos de la possessió del mateix nom i amb casa pairal al carrer d’en Bosch (més o manco on avi hi ha una gestoria). Aquest darrer perduraria fins al segle XVIII.

Al sis-cents veiem alguns altres com Ruch (Ruc), Sabó/Sabona, Escolà (amb casa al carrer avui conegut com de l’Escolà Pocoví), Llarg i Polit. Els dos primers arribaren al segle XVIII, quan n’apareixen de nous com: Fons, Lluc, Meloia, Paxinte, Raïssa (amb aquest nom se conegué –i encara n’hi ha que ho recorden- el carrer del Remei), Rossa i Rue (Rua).

A partir del segle XIX i ja entrats dins el XX en veiem altres de nous com: de sa Cussa, Gerrer (el moli del qual feia girar les antenes al costat de la torre de ses Puntes), Mariano, Pobil i Xeret.

  • LLOBET: al segle XVI el veiem citat, especialment com propietari de la possessió de Tortosa (avui erròniament dit Tortova, un altre cas de malformació per l’ús popular), malnom amb el qual se’l coneixia arreu però especialment al carrer de mosson Tomàs Garriga on tenia la posada. A aquest àlies l’acompanyaven altres dos: Arnau (potser fent honor a un dels cappares de la nissaga) i Corretjeta.

Al segle següent trobam un Margoy i, ja entre el vuit-cents i nou-cents, se cita el malnom Llobet fent referència a un adobador de pells que habitava a la cantonada del carrer d’en Colom amb la plaça dels Pous (Ramon Llull).

  • LLODRÀ: un dels primers malnoms que veiem a les fonts està lligat a aquest llinatge: Regina, l’únic del segle XVI que perdurà fins al segle XVII. Els altres com Barraca, Bon vespre, Cavaller, Diable roig, del Fangar, Rahó i Roig finiren amb el segle, excepte Cap baix el qual encara podem veure al segle XX.

Fem especial menció a la branca dels Llodrà que portaven el sobrenom de Mathia o Macià, fent referència segurament el cap de família, els quals ja al sis-cents, habitaven la contrada macianera.

Igualment, un dels més antics (segle XVI) i encara vigent és Caron, potser acompanyat d’alguns dels següents de la mateixa centúria com Cagais/Caganys, Jesús, de Son Llodrà, Malla/Maya, Valentí i Carratell.

Però aquest antic llinatge dona per molt més i, al vuit-cents compareixen: Bassó, de la Carrotja, Ganxo, de Son Monseriu, Son Cifre, Figona, Mascaró de Llodrà, Mascarona de Son Cladera, Poc corre, Rei i Tonet. Dels quatre primers encara trobaríem indicis.

Ja dins el segle XIX i passant al XX –alguns fins als nostres dies- en trobam d’altres com: de ses Cabanasses, Cavaller, Delà, Granot, Moleta, Son Nebot, Son Pou i Pujades.

  • REXACH: un altre de les nissagues que, tot i no ser de l’elit local sí que tenen arrels fondes dins la vila. Ja al segle XVI tenien posada prop de la Plaça de la Vila alguns membres d’aquest llinatge com: els Cardell, perdurables fins al set-cents, els Balma o Bauma i els Guineu. Al segle XVIII trobam Ros i la variant Ros Cardell, Hermano –tal com sona-, Papalló i des Sant.

Finalment, entrats dins els segles XIX  i XX i, alguns encara ara: Figuera, Frare, Matchet, Retgina, Roig i el seu diminutiu Rotget/Rotgeta.

  • SOLER: alguns portadors d’aquest llinatge foren molt coneguts ja des del segle XVII com habitants de la plaça més paradigmàtica del poble: sa Bassa, àlies amb el qual eren coneguts al llarg del manco dos segles, com també ho eren amb el sobrenom de la Garriga i Ujos/Uyos.

De la mateixa estirp dels de la Bassa eren els Bossa, Bossa de Ferro i Bossa d’or que compareixen al segle XVIII (imagineu el motiu) i arriben fins al XIX-XX, com també els portadors del malnom Molinet. Altres s’aturen a aquella centúria com el sorprenent Bañador –escrit literalment- i que s’ha de interpretar com Banya d’or, o el de l’Hospital, de la Riba o Tenjo (per Tènger).

Ja dins el segle XIX i fins avui veiem els: de Son Barbot, de Son Crespí, Cussa o Soler.

  • Per acabar posarem esment en el llinatge TRUIOL, escrit també com TRUYOL i, darrerament TRUYOLS.

El primer sobrenom associat a aquesta nissaga que veiem a les fonts del segle XVI (i abans) és del Fangar doncs foren propietaris d’aquella extensa possessió al llarg de centúries i tenien posada prop de l’església parroquial, on després se coneixeria com ca na Vallespina (un altra deformació popular de Vallespira, femení de Vallespir).

Contemporani a aquest àlies es troba el de la Granada, referint-se als Truiol propietaris d’aquella possessió, el qual perdurà fins al segle XVIII.

Són nombrosos i curiosos els malnoms adjudicats a altres branques d’aquest cognom. Citarem primer les aparegudes al segle XVII: Àngel –amb la variant d’Àngel blanc i Àngel negre- i Canalet, ambdós perdurables fins temps recents. Un diminutiu del primer, Angelet, i els de Coletes i el de Garau només aguantaren la centúria.

Ja al segle XVIII en compareixen altres de singulars i sonors com: Boca de mel, Calut –amb l’extensió de Calut del Rafal Sec- i del Coll del vent, Ganxo, Sort –i sort de na Saco- tots ells arribats als nostres dies.

No tingueren tanta durada altres com: Carretera, Coletes de na Pixallamps, Son Fullana, Grego i Seguerut.

Finalment, entrat el vuit-cents, se poden veure un altre important contingent, molts d’ells encara coneguts: Bulla, Cama, Son Comte, Peixater/Peixatera, Pere rei, Son Porch [Porc], Rafelino, Raüll, Roca, Rua, de Tallet i Tixó.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad