L’edifici, construït el 1972 i tancat després de la temporada de 2007, s’havia anat degradant ràpidament
L’emblemàtic Acuario de Mallorca, o aquari de Portocristo, ja té comprador. Així ho ha confirmat Biel Munar, el nebot d’un dels promotors que l’any 1972 construïren i obriren el que durant moltes dècades fou l’únic espai d’aquestes característiques a tota l’illa. Tot i que no ha volgut dir a quin particular o empresa ho ha venut, si que ens ha explicat que “el preu ha estat finalment bastan inferior als 800.000 euros que en demanàvem inicialment”, sense entrar en més detalls.
El preu final ha estat per davall dels 800.000 euros que en demanaven inicialment
l’Acuario de Mallorca és sense dubte un dels records de tots aquells portenys i estiuejants que en qualque moment hi entraren per veure què s’hi amagava darrera aquelles parets plenes de peixos i animals submarins pintats, amb sales fosques gairebé només il·luminades pels llums blavosos de les peixeres. Malauradament problemes administratius obligaren als seus propietaris a haver de tancar les portes passat l’estiu de 2007. Des d’aquells moments el gran edifici situat prop del Club Nàutic, va començar a ser víctima de la degradació i el vandalisme.
“Va arribar un punt que si volíem ampliar o simplement subsistir, havíem de fer una serie de reformes imprescindibles que l’administració exigia, i que sense ajudes ni subvencions no poguerem assumir. No va ser per la possible competència del Palma Aquarium, perquè de fet estava a l’altra part d’illa i per nosaltres no era una competència directa”, recorda Munar, alleujat ara per la venda, “ens treim un pes de damunt, perquè havíem de venir seguit seguit des de Palma perquè mos hi entraven dedins a robar“.
Ens treim un pes de damunt perquè seguit seguit mos hi entraven
Segons explica els demanàren “que hi hagués constantment veterinaris i biòlegs i molts de permisos si volíem mantenir determinades espècies en perill. Vam fer números i com que encara que tenguessim gent la temporada turística a Portocristo és curta, varem rodar clau amb molta tristesa. Ja no era negoci”. En aquells moments la propietat va intentar que el Govern llogués l’edifici com a centre d’estudi marítim… però la resposta fou negativa. Així que els més de 5.000 peixos que hi havia la darrera temporada, varen haver de ser “regalats molts d’ells o venuts a particulars o a la piscifactoria de Gesa, d’on, de fet molts provenien quan els compravem”.
Munar recorda que tan sols a la peixera més gran (que tenia uns vidres especials fabricats a Bilbao d’una gruixa de tres centímetres) ja n’hi havia uns 2.000 de tota classe. “De fet a molts els volguérem tornar a la mar, però des de Medi Ambient també mos ho prohibiren per por que no poguéssin tenir qualque malaltia o no s’adaptéssin bé”. Amb els peixos, la majoria espècies mediterrànies entre les que hi havia servioles, tortugues marines, daurades, anguiles elèctriques o anfosos de 30 kilos, també hagueren de partir els cinc empleats que feien feina a l’aquari el darrer any.
Durant l’hivern havíem de baixar cada dia de Palma per donar menjar als peixos
Demanat a veure si sap què en faran els nous propietaris de l’edifici, si el trasformaran en vivendes o el tiraran avall, Munar senyala que “la veritat és que no ho sé gens. El que és segur és que no ho tornaran a obrir com a aquari perquè pens que és una fórmula ja obsoleta. Ha de tenir en compte que mentre va estar obert, a l’hivern, havíem de baixar cada dia de Palma per preparar i donar el menjar als peixos, i això du una despesa que no es veu però que hi és, com les factures elèctriques o de butà. No sé com el de Palma es pot mantenir cobrant l’entrada que cobren. Els darrers anys la nostra ja era cara i estava entre 9 i 10 euros…”
