Els socialistes guanyen a Manacor baixant tres punts i el PP puja més del 34%
Fer un discurs llarg i disseccionat no serveix de massa cosa. Seria avorrit quan ha estat una mica més de lo mateix, amb quatre pinzellades de colors diferents. Electors cansats, més d’un 40% llarg d’abstenció, pluja i la sensació que tot continuarà igual. Aquí el petit anàlisi per part d’aquesta redacció.
Les eleccions generals a Manacor deixen un panorama bastant paral·lel al discurs estatal. És a dir, un PSOE guanyandor, un PP que poc a poc es va acostant per davall i es situa novament com a segona força municipal, varis comicis més tard. Més-Esquerra afluixa una mica però deixa intuir que segueix amb la confiança dels electors locals, i que el discurs en clau nacional és ben distint que el municipal. És a dir, vots útils cap els socialistes i Unides Podem.
I després hi ha l’altra anàlisi, simple per altra banda, que és el que fa referència als partits ‘alternatius’, aquells que van canviant amb les dècades i que per uns anys van parèixer que quedarien. Unides Podem és qui aguanta millor els cops i sap encaixar el seu paper d’Esquerra Unida renovada i mantenir-se en peu, inclús millorant sensiblement els seus números. Però, com que sempre hi ha d’haver en tota bona història un guanyador i un perdedor clar, aquí és on arriben Vox i Ciudadanos, la cara i la creu de la mateixa moneda. La gran pujada dels primers és conseqüència directa de la trevalada dels segons, verd per taronja i tot igual. Els de Rivera se la peguen igualment a Manacor, demostrant que canviar d’ideals i principis cada pocs mesos no és tan efectiu com es pensaven, i que l’exemple de UPyD és història cíclica en política.
