Aquesta setmana repassam els àlies de tres llinatges de nissagues que estaven lliures de càrregues fiscals
Del conjunt de malnoms dels nostres avantpassats avui hem seleccionat els tres llinatges que representaven als francs manacorins.
Es tractava d’uns cognoms –relacionats a les Talles, Estims, Capbreus i altres llistats impositius a part dels altres- els quals estaven exemptes del pagament de bona part de les càrregues que pesaven sobre la majoria del poble –amb algunes excepcions-.
Al Diccionari Català Valencià Balear consta com: lliure, exempt de subjecció, de domini d’altri o d’impediment.
- BAUÇÀ / BAUZÀ / BAUSA / BEUSA: apareix citat de diverses maneres als documents d’abans del segle XVI, quan el trobam a Manacor associat a malnoms com Cap alt –perdurable fins al segle XX- Tareu o Tereu -A Sant Llorenç existia antigament una possessió amb aquest antropònim-, de la Costa –referint-se a la Costa dels Pous (avui carrer Jaume Domenge) on estava ubicada la casa del portador-, Noguera, Moro i Saura o Saure.
Al segle XVII i XVIII n’apareixen molts com: Amador i el seu diminutiu Amadoret o associat Amador de na Voltarina, Badia, Bernadí, Carampsi, Ferrera, Gosses, Lluent (també Llevent), Mosca, Queloto o Caloto (potser despectiu de Miquel), Roig/Rotget, Bell, Cama de gall, Cama grossa, Esteveta, Juevert, de na llibretera, Magalo o Magalló (probablemennt referit als Magallons), de na Martina, Paulo, Tilla/Tille i Xop.
D’aquests segles també són altres com Specier o Especier indicatiu de l’ofici que desenvolupava el seu portador a la part de baix del carrer del Pou Fondo, cantonada amb el carrer d’en Rei, o també els que indicaven la possessió regentada o habitada pel portador: Cifre/Sifra, de Son Ramon i Manxo.
Al segle XVIII la nòmina de sobrenoms del llinatge Bauçà s’incrementa amb més d’una dotzena de nous: Dimoni, Pastoreta (cèlebre nissaga de moliners de Fartàritx), Carrió, Aleta, Canonge, Parrino, Xai, Marandingo, Arianyer de na Sacos, Jordió, Rego, Remos i Vanrell, acompanyats d’alguns referits a possesions com de ca n’Olesa, de la Punta, Son Duai i de Son Talent. Alguns d’ells allargaren la seva vida fins al segle XX.
- MUNAR: no trobam gaire exemples d’aquest cognom. Al segle XVII apareix Rata, al XVIII Bassó i al XIX-XX Munar (també escrit Monar).
- ROSSELLÓ / ROSELO / ROSALÓ: es tracta d’un dels més antics i coneguts llinatges manacorins, present a la vila des d’antuvi. Entre els primers que apareixen al segle XVI tenim el de Figuera (amb casal al carrer de Fartàritx que encara conserva aquest antropònim), Orb, i Racort o Recort, desapareguts amb el segle.
Al segle XVII les fonts ens proporcionen nous àlies associats a aquest important llinatge: Papallone/Papayona derivat a Papayó o Papalló en els segles posteriors, Taló, Babo, Cavaller (amb molí de vent a la banda de la sort d’en Codoli, lloc que avui situam entre els carrers de l’Àngel i de la Vilanova), Dago o Dego i els indicatius de pertànyer a llocs o possessions com: del Rafal d’Albocàsser, de les Barraques (amb posada al cap d’amunt del carrer d’Artà), Barba (d’on derivarien Barbarey, Barbeta, Barba d’or i Son Barba), de Bandrís, de Tènger, Fee (amb els afegits de Fee del Fangar o Fee de Son Berga i Còdol (per Son Còdol). Molts d’ells perduraren fins gairebé els nostres dies.
Altres com Clar, Estel, Frare, Gros, Palliser o Pellicer, de na Jacinta, Perot i Peretó, del Rafalet, Tovell i Valentí finiren amb el mateix segle XVII.
Però la vertadera eclosió de malnoms associats a diverses branques d’aquest llinatge sorgeix al segle XIX i se perllongarà –en molts de casos- fins als nostres dies. Són: de so n’Ameret, Bala, Beato, Bell, Campande, Campins, de Son Moix, Parragó (recordau el famós bandoler) del Rafal Nou, Renega, Socorrat, Son Vaquer (d’en Ribera), Xiclati.
Altres com: Agraït, de na Begura, Son Berga, Bon pastor, Cap alt, Comerxo, al Fangar, Son Fangos, Fontpella, Son Fortesa, de la Franquesa (amb l’afegit de la Franquesa corneta), Guineu, Son Joy, la Marineta, de na Mascarona, Mateuet, Mencat, Noguera, de na Pardalet, Pauma d’en Bovet, Perull i Perull del Coll, de la Plana de na Begura, Porcell, Quencos, Rei, Talla neu, de la Teulera, la Torre, Trota i Veta els trobam exclusivament al segle XVIII.
Finalment, al llarg dels segles XIX i XX se documenten altres com: Amador, Cametes, Campanario, Cella, de na Cloves, Cova, Crevetes, Estirat, Faldares, Felip (i Felip de sa Fonda), Ferrer del dimoni, Fil, Fosc, Hereu (alguns recordaran el casal d’aquesta família a la cantonada del carrer del Mercadal amb el carrer d’en Bosch), Guillot, Lou/Lova, Llandero, Son Macià, Marmolista, Mora, Pep de s’oli, Papallona del Coll, Pastorino, del Racó, Raia o Reia, Rius, Roma, Rossellonet, Rotget, Solayas, Sua i Xeret (molts pensareu amb el forn del Torrent).
Doctor en Història, ha publicat notables i extensos estudis sobre la indústria perlera i de la fusta a Manacor, a més d’un projecte sobre la formació dels distints nuclis del municipi i Sant Llorenç