Quins malnoms tenen llinatges com Puigròs, Grimalt o Lliteres? n’hi ha de ben curiosos

Continuam amb la segona entrega dels malnoms manacorins. Quins eren els de llinatges com Barceló, Domenge o Femenies?

Després de la introducció de la setmana passada, passam a comentar el primer bloc de malnoms:

• ALCOVER: aquest llinatge ens apareix relacionat a les fonts a partir del sis-cents amb dos exponents: Bassó (també escrit Baçó i Bessó) i Quarantí (anotat com Corentí) amb casa al carrer de Ciutat, els quals deixen pas, a partir del segle XVIII, a diversos àlies que mostren el pelegrinatge de nissagues portadores del cognom per diverses possessions del terme: de les Cases Noves, de Son Pou, de Son Suau, de Son Cabrer, de Son Moix, de Son Perot, de la Sínia o de Na Tortovina (de Tortova), algunes d’elles perdurables al llarg del segle XIX. Altres malnoms d’aquest llinatge apareguts el segle XVIII són: Radó (escrit Redó), Llendera (Llandera) i Mut.

Al segle XIX i part del XX la nòmina de sobrenoms s’amplia amb: Nespla, de Na Llodrana, del Rafal Nou i de Santa Cirga (figurat com Santa Sirga o simplement Sirga) –recordau mossèn Alcover-.

• BARCELÓ: el primer malnom que sabem d’aquest cognom és el de Geneta tot i que només el trobam als segles XVI i XVII quan un dels portadors titulava l’illeta compresa entre l’actual carrer Amistat, Ciutat, Francesc Gomila i sa Bassa.

Al segle XVII veiem dos àlies associats a aquesta família –Pasturano i Cama– donant nom al carrer ara conegut com de n’Amador. El primer finiria amb el segle XVIII però el segon perduraria fins al nou-cents.

Altres associats a diverses branques de l’estirp en aquell temps són: Majorala, Triffaldo, de Na Morey i Curt (propietaris d’un molí de vent a la Creu d’en Servera -actual Via Portugal-) i, ja dins els segles XIX-XX apareixen Barceló, Canari, Garauet (diminutiu de Garau) i Sorda.

• CORTÈS: no se troba cap sobrenom d’aquest llinatge al llarg dels segles XVI i XVII doncs els primers apareixen a mitjan segle XVIII amb l’arribada d’algunes famílies xuetes a la vila. Birombo i Tabaquer (indicatiu de posseir l’estanc del tabac) foren els dos primers i encara perduren.

A ells cal afegir, ja dins els segle XIX i XX altres com: Colau, Gostí, Lletrudis, Manuel, Pauet (diminutiu de Pau), Quetano (perversió de Gaietà) i Ventura tots ells referits a noms propis i altres com Pelat, Pinya, Piscata, Vengo i Potecari (per apotecari).

• DOMENGE: un dels llinatges més antics del poble. El primers sobrenoms associats en comparèixer, dins el segle XVI són Biliot (potser augmentatiu o despectiu de Bili, també present a la comunitat) o Giliot i de les Talaioles –possessió de la qual eren propietaris-. Així com el primer desapareix amb el segle, l’altre perdurarà fins al segle XVIII. També dins el sis-cents sorgeixen els Ferrà (igualment escrit Ferrà), Quart (amb la variant Quart de na Sansó) el qual arribarà als nostres dies igual que Rovellosa tot i que derivat a Rovelló (també escrit Roveyó).

Orta és un altre cognom del mateix llinatge aparegut al XVIII i amb presència al XIX i XX com els Bernadí, Càntaro, del Coll, Coriós, Domenge, Petir i Torrepipes (potser associat al molí de vent del camí de la mar o de Son Fortesa).

• ESTELRICH: sols als anys de la centúria del cinc-cents veiem associat a aquest cognom l’àlies Ceia blancha (Cella blanca). Als segles XVII-XVIII apareix Llamp i, després Banya, Senaya (Senalla), de na Truca i Ravell (Revell) –aquest encara en vigor-.

Durant els segles XIX i XX van associats a nissagues d’aquest cognom: Bala, Ballester, Bassa, Boronat, Cuixa, Llandero, Meco, Monjo, Pancuit i Panxeta.

• FAMANIA / FEMENIES: el primer sobrenom associat el trobam al segle XVI: Rubina (probablement femení de Rubí). Després, ja dins els segles XVII-XVIII apareixen Roquer (referint-se al veïnatge amb les roques del Pla del Pou (actual plaça Ramon Llull o del Mercat), Tènger/Tenjo/Tenjo de na Maia/Tengo (associat a Tènger la possessió actualment llorencina) i de les Toltes (també de la contrada germana). Altres coetanis eren Botet, Caramina i Guillot.

Als segles XIX i XX figuren Covonera, Femenies, de sa Gruta, Marineta, de na Mora i Xap.

• GRIMALT: al segle XVI nomes trobam un malnom associat a aquest llinatge, però als segles següents la nòmina s’eixampla amb altres com Capí (amb el seu diminutiu Caponet i indicatiu: Capó de na Llulla), Poch corre/Poc corre/Poccorra, Escorxa/Escorxada, Soliano, Albercoc, Busqueret/Buscaret, Sabó i Vellut, molt d’ells perdurables fins el segle XVIII, moment en el que apareixen altres com Coca/Coca coix, Fraret, Molinou, Tereu, Labo, Mascarona, de na Moranta, Volai, un dels més despectius: Cul ample.

All segles XIX i XX i encara ara coneixem els Banyeta, Brau, Canova, Carrió, Coletas (Coletes), Corder/Cordera, Cupa, Vaquer i de Son Llunes.

• LLITERES/LLITERAS: el més antic de coneixem és Barrufau, ja al segle XVII i fins als nostres dies, amb les variants Barrufau de na Serrana i Barrufau de na Bulla.

Dins el vuit-cents i nou-cents en sorgeixen d’altres com Cap d’olla, Centeno, Guineu, Monjo, Pou/Pou de na Monja i de Pula.

• MARTÍ: un altre exemple dels llinatges paradigmàtics de Manacor, del qual, tres dels més antics: Biscay/Biscaya/Biscayi (proposam la procedència d’aquest malnom en el fet que el primer portador provingués de Biscaia), Camell (probablement per la llargària de les seves extermitats inferiors) i Racó (fent referència al racó de la Plaça Reial o de la Vila on tenia la casa el portador).

Coincidiren en el temps, tot i que no ultrapassaren la primera centúria altres com: de la Riba, de la Plassa (Plaça) i Boreguo.

Al segle XVIII veiem Moià Dimoni i Guinarde/Ginarda (d’en Ginard) i Teco i, ja dins els segles XIX i XX tenim: Banús, Barberm Botet, Metla (Ametlla), Monja i Pollencí(segurament oriünd d’aquell poble).

• PUIGRÒS: aquesta estirp porta el malnom Metge (amb les variants Metja, Metge hortolà, Metge de na Garayona i Metge de na Cabe) des d’abans del segle XVI. De fet un dels carrers de Fartàritx encara se coneix pel seu nom.

Ja dins el segle XVII apareixen altres àlies associats al llinatge com Petrero (possiblement arribat de Petra), Freixura, Carrió, Ganxo, Mora, Moreió, Papalló, Rayo, Saliano i Xoro.

• VAQUER: el primer que apareix a les fonts: Trenta pels, ho fa com habitant de la possessió Son Trenta Pels. Després, als segles XVII i XVIII vendrien altres com de Son Font (Son Fontó), Siliet, Ferragut, Nas vermell (i el seu derivat Vermell), Punta, Vey (Vell), Videta, de Son Mathia (Son Macià), del Rafalet, del Rafal Pudent, Bisoño, Fava, de Felanitx (podeu endevinar el motiu), Jorim, Martorell i Xorquet. Els dos primers perduraren fins gairebé l’actualitat.

Al segle XVIII s’incorporen altres dos com Mala carn i de Rotana i, ja dins els segles XIX i XX les fonts ens indiquen altres com de la Franquesa, Peretó, Quatre ulls, Soberà i Soler.

La setmana que ve hi tornarem amb deu llinatges més amb els seus àlies corresponents